Focus

Privats però igualment retallats

Els mestres i el personal sanitari dels centres concertats són tractats com a treballadors públics només a l'hora dels descomptes

No es pot demanar més solidaritat a un sector que acumula anys de discriminació

Una de les cau­ses que a Cata­lu­nya hi hagi el nivell més baix d'ocu­pació en el sec­tor públic és perquè ser­veis públics que en altres sec­tors es pres­ten des de l'admi­nis­tració autonòmica aquí es sub­con­trac­ten empre­ses pri­va­des per la via de con­certs. En l'àmbit sani­tari, les empre­ses de l'Asso­ci­ació Cata­lana d'Enti­tats de Salut, del Con­sorci de Salut i Social de Cata­lu­nya i de la Unió Cata­lana d'Hos­pi­tals ges­ti­o­nen el 80% de l'atenció hos­pi­talària espe­ci­a­lit­zada, el 25% de l'atenció primària, i la pràctica tota­li­tat de l'atenció soci­o­sa­nitària i l'atenció a la salut men­tal de Cata­lu­nya.

Els 48.000 pro­fes­si­o­nals del sec­tor sani­tari pri­vat català es regei­xen per con­ve­nis col·lec­tius pro­pis, però els apli­quen les matei­xes reta­lla­des sala­ri­als que als del sec­tor públic. El mateix passa amb l'altre gran sec­tor con­cer­tat, el d'ense­nya­ment, on el 31% dels alum­nes d'infan­til, el 50,5% dels de primària i el 38% dels d'ESO estu­dien en cen­tres pri­vats. El mètode que fan ser­vir les admi­nis­tra­ci­ons és reta­llar la sub­venció a les empre­ses i obli­gar-les així a reta­llar sous per qua­drar comp­tes.

Això implica que les empre­ses incom­plei­xen els con­ve­nis col·lec­tius, i les reta­lla­des del 2010 van ser por­ta­des als tri­bu­nals per aquesta raó. Però el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia deses­tima les deman­des, com és el cas de la que va pre­sen­tar la USOC per l'ense­nya­ment con­cer­tat, en el qual s'exi­meix les empre­ses de vul­ne­rar el dret a la nego­ci­ació col·lec­tiva i es jus­ti­fica la mesura uni­la­te­ral de l'admi­nis­tració per la situ­ació econòmica i en vir­tut dels acords d'ana­lo­gia retri­bu­tiva de l'any 2001.

Amb el des­cens addi­ci­o­nal de sous del 3% per aquest any, un grup de pro­fes­sors de la con­cer­tada es van con­cen­trar davant la con­se­lle­ria d'Ense­nya­ment per dema­nar a la Gene­ra­li­tat que con­si­deri la seva con­dició de ser­vei públic tant a l'hora de reta­llar sou i recur­sos com a l'hora de “vet­llar per l'esta­bi­li­tat labo­ral dels seus tre­ba­lla­dors”. També blas­men aquesta decisió cinc orga­nit­za­ci­ons repre­sen­ta­ti­ves de cen­tres pri­vats con­cer­tats -l'Agru­pació Esco­lar Cata­lana, l'Asso­ci­ació Empre­sa­rial d'Eco­no­mia Social Dis­ca­pa­ci­tat Intel·lec­tual, l'Asso­ci­ació Pro­fes­si­o­nal Ser­veis Edu­ca­tius de Cata­lu­nya, la Fede­ració Cata­lana de Cen­tres i la Con­fe­de­ració de Cen­tres Autònoms- perquè les con­di­ci­ons labo­rals del seu sec­tor són cada vegada pit­jors. “No es pot dema­nar més soli­da­ri­tat ni ten­sar tant, amb mesu­res com les des­cri­tes, un sec­tor que acu­mula anys de dis­cri­mi­nació i que s'ha anat empo­brint fruit d'un model de con­cert edu­ca­tiu sense garan­ties per a les esco­les”, denun­ci­a­ven en un comu­ni­cat, en el qual asse­gu­ra­ven que “sense escola con­cer­tada, el ser­vei edu­ca­tiu de Cata­lu­nya no podrà man­te­nir el seu nivell qua­li­ta­tiu ni aten­dre alhora tota la demanda de pla­ces esco­lars finançades amb fons públics”. Uns fons que des­ti­nen a les pla­ces con­cer­ta­des un 40% dels diners des­ti­nats a les de titu­la­ri­tat pública.

Menys sou o ERO.

En el sec­tor sani­tari con­cer­tat, el sin­di­cat Met­ges de Cata­lu­nya cal­cula que els facul­ta­tius de la XHUP (Xarxa Hos­pi­talària d'Uti­lit­zació Pública) han tin­gut una pèrdua de poder adqui­si­tiu d'entre el 18% i el 24%, en funció del nivell de car­rera de cada pro­fes­si­o­nal, des de 2008, quan va expi­rar el con­veni col·lec­tiu. Una part d'aquesta minva prové de la no actu­a­lit­zació de l'IPC a les tau­les sala­ri­als, però la pèrdua més impor­tant cor­res­pon al des­compte sala­rial directe deri­vat de l'apli­cació a la sani­tat con­cer­tada de la rebaixa del 5% del sou a la funció pública des de juny de 2010, “i a les con­seqüències econòmiques de les nego­ci­a­ci­ons que les gerències empre­sa­ri­als han forçat amb els repre­sen­tants dels tre­ba­lla­dors arran de l'empit­jo­ra­ment de la situ­ació econòmica”. Aquest sin­di­cat també explica que les nego­ci­a­ci­ons amb els tre­ba­lla­dors que des de l'any pas­sat s'han produït als con­sor­cis i a les empre­ses sanitàries han com­por­tat la pre­sen­tació d'expe­di­ents de regu­lació d'ocu­pació, l'eli­mi­nació o el canvi de guàrdies de presència física per loca­lit­za­bles, la modi­fi­cació de les con­di­ci­ons tre­ball i la supressió de drets soci­als i de com­ple­ments econòmics que repre­sen­ten una part impor­tant de la retri­bució mèdica. “L'alter­na­tiva, segons afir­men les direc­ci­ons empre­sa­ri­als, són els aco­mi­a­da­ments mas­sius i els tan­ca­ments de cen­tres i ser­veis”, explica Met­ges de Cata­lu­nya, segons el qual entre una cosa i l'altra la pèrdua retri­bu­tiva abso­luta des de 2008 és del vol­tant dels 10.000 euros, pujant fins als 15.000 en el cas dels facul­ta­tius amb el nivell de car­rera més alt.

Les reta­lla­des també repre­sen­ten l'incom­pli­ment dels acords amb els tre­ba­lla­dors del sec­tor públic, però en aquest cas estan clara­ment empa­ra­des per la legis­lació, ja que l'esta­tut de la funció pública els reco­neix el dret a la nego­ci­ació col·lec­tiva per a l'esta­bli­ment de les seves con­di­ci­ons de tre­ball i els garan­teix el com­pli­ment dels pac­tes i acords, “lle­vat que excep­ci­o­nal­ment i per una causa greu d'interès públic deri­vada d'una alte­ració subs­tan­cial de les cir­cumstàncies econòmiques, els òrgans de govern de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques sus­pen­guin o modi­fi­quin el com­pli­ment de pac­tes i acords ja sig­nats, en la mesura estric­ta­ment necessària per sal­va­guar­dar l'interès públic”. Arti­cle a par­tir del qual la llei de pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat de 2012 declara “sus­pe­sos par­ci­al­ment tots els acords i pac­tes sin­di­cals sig­nats en l'àmbit del per­so­nal fun­ci­o­nari i esta­tu­tari” i “ina­pli­ca­bles les clàusu­les con­trac­tu­als o les con­di­ci­ons regu­la­des dels con­ve­nis col·lec­tius en l'àmbit del per­so­nal labo­ral” que con­tra­di­guin les reta­lla­des.

Reduccions i suspensions

Els mestres de l'escola concertada asseguren que han patit una pèrdua de poder adquisitiu d'entre el 23% i el 25% en dos anys, i la UGT calcula que les retallades pressupostàries en el sector públic del 2011 van ocasionar expedients de regulació d'ocupació que van afectar uns 5.000 treballadors, la gran majoria, de serveis sanitaris concertats, que estan fent front a reduccions de jornada i suspensions temporals d'ocupació.

Aquest sindicat denuncia que les retallades van provocar l'any passat la destrucció de 18.000 llocs de treball al sector públic a Catalunya, un 20% dels llocs de treball perduts. El 2011 es van destruir a Catalunya 85.102 llocs de treball, fet que va portar a tancar l'any amb només 2,35 milions de persones afiliades a la Seguretat Social, la xifra més baixa en vuit anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.