Eines

Aprendre a innovar

La innovació demana seny però també rauxa

Les darreres aportacions de les neurociències ens diuen que un cervell creatiu és el que, sovint, va més enllà del mer control conscient sobre el procés de pensar i s'abandona als somnis, la imaginació i la intuïció. A quantes empreses trobem gent capaç de comportar-se amb llibertat d'aquesta manera? Em temo que a molt poques... Encara hi ha la creença que per a innovar cal pensar de manera ortodoxa i quadriculada

Hi ha molta gent que pensa que per a innovar cal tenir molt de seny. Que cal fer les coses ben fetes, pas a pas, sense precipitacions i sense atabalaments. En part és cert, però crec que amb seny a seques no n'hi ha prou. La innovació no és ni pot ser una disciplina deliberada, que tan sols obeeixi a planificacions, execucions, terminis i resultats. Tot això és molt important, per descomptat. Però no n'hi ha prou. La innovació necessita també rauxa, follia, descontrol. Sense rauxa correm el risc de ser massa seriosos, de prendre'ns la innovació com un afer d'adults. I la innovació té molt a veure amb el joc, amb els nens.

Anem a pams. Tots els grans experts en creativitat i innovació parlen de la necessitat de pensar d'una altra manera i d'utilitzar les emocions durant el procés creatiu. En canvi, molt poques persones són capaces d'actuar així. Ens deixem portar pel sentit del ridícul, per la presència d'altres companys o de directius tòxics, i tot això fa que ens posem a nosaltres mateixos molt per sota de les nostres potencialitats reals.

A més a més tenim tendència a no saber resoldre contradiccions. Ha de ser blanc o negre. La realitat s'entesta sovint a fer-nos veure que les coses poden ser una mescla o una combinació. L'èxit de l'empresa catalana Happy Pills, que comercialitza llaminadures com si fossin medicaments, demostra que dues coses aparentment oposades poden combinar-se creativament i generar un èxit. És el pensament jànic (del déu romà Janus, que tenia dues cares), que permet conciliar aparents dicotomies i crear conceptes nous.

Les darreres aportacions de les neurociències ens diuen que un cervell creatiu és el que, sovint, va més enllà del mer control conscient sobre el procés de pensar i s'abandona als somnis, la imaginació i la intuïció. A quantes empreses trobem gent capaç de comportar-se amb llibertat d'aquesta manera? Em temo que a molt poques... Encara hi ha la creença que per a innovar cal pensar de manera ortodoxa i quadriculada.

L'abandó momentani del seny fa por. La rauxa fa pànic. A la majoria de persones no els agrada abandonar-se al pensament heterodox i salvatge, allò que el mestre De Bono va anomenar pensament lateral. Però cal traspassar aquesta barrera si persones i organitzacions volem anar més enllà dels límits que ens autoimposem i trencar convencionalismes.

Jo suggereixo a les empreses catalanes que dediquin un dia al mes a la rauxa. Que tothom, per unes hores, aprengui a relaxar les pors que ens tenallen. Que tothom aprengui a pensar de formes alternatives, sense por al ridícul i al que els altres diran. Perdre la por a la rauxa és fer un pas endavant en el sempre difícil camí de la innovació. Com diu Peter Gabriel en una de les seves cançons, “beveu, somniadors, que esteu quedant secs...”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.