Borsa

Com més va, pitjor!

La renda variable espanyola no troba sòl on rebotar i marca nous mínims colpejada per la incertesa econòmica i per nous afers empresarials. L'Íbex es precipita un 4% addicional.

Els experts veuen en
els darrers descensos oportunitats d'inversió malgrat que a curt termini poden repetir-se les caigudes "violentes"

El càstig que està rebent la borsa espa­nyola no es frena i, de fet, durant la set­mana han apa­re­gut ele­ments que han escrit un altre capítol negre. A la des­con­fiança dels inver­sors sobre la feblesa de l'eco­no­mia espa­nyola s'hi han sumat, en les dar­re­res jor­na­des, epi­so­dis empre­sa­ri­als que han tom­bat la renda vari­a­ble inte­rior per cin­quena set­mana con­se­cu­tiva. Els rumors de naci­o­na­lit­zació de la petro­li­era YPF, con­tro­lada per Rep­sol, han pres cos aquesta set­mana amb l'expro­pi­ació d'aquesta filial per part del govern argentí. Des de lla­vors, la cotit­zació de l'empresa espa­nyola està vivint el seu par­ti­cu­lar cal­vari i en qua­tre jor­na­des ha recu­lat un 16,06% (des de dilluns fins dijous); a més, el des­cens durant el 2012 puja fins al 17,81%.

Però no només ha tocat el rebre a Rep­sol aquesta set­mana, sinó que el con­junt del mer­cat inte­rior està patint de valent. El sec­tor finan­cer, al cen­tre de la diana des de fa mesos, con­ti­nua mos­trant la seva feblesa i pas­sant fac­tura a l'evo­lució de l'índex espa­nyol, atès que la majo­ria de valors ban­ca­ris arros­se­guen pèrdues de dos dígits. Aquesta set­mana s'ha cone­gut un nou incre­ment dels crèdits impa­gats, fins a nivells màxims des del 1994 (per sobre el 8%), aspecte que ha tin­gut un reflex imme­diat en la cotit­zació de les enti­tats finan­ce­res, inca­pa­ces de veure la llum al final del túnel per la seva expo­sició al sec­tor immo­bi­li­ari. I, si la banca va mala­ment en borsa, les cons­truc­to­res tam­poc és que vis­quin el seu millor moment. La desin­versió de la cons­truc­tora ACS en Iber­drola, assu­mint impor­tants pèrdues en ven­dre amb un gran des­compte un 3,7% de l'elèctrica -de la qual man­tindrà un 14,85%- va pena­lit­zar la cotit­zació dels valors afec­tats. A més, la naci­o­na­lit­zació d'YPF ha pro­vo­cat un tsu­nami en la cotit­zació de la cons­truc­tora Sacyr, acci­o­nista d'un 10% del capi­tal de Rep­sol, i que fins dijous esde­ve­nia el pit­jor valor del selec­tiu d'ençà que va començar el 2012, amb una minusvàlua de prop del 60% -de la qual un 25% cor­res­pon a la cai­guda d'aquesta set­mana.

ADÉU ALS 7.000 PUNTS.

Els inver­sors no se'n refien i han pre­fe­rit aban­do­nar la borsa espa­nyola abans que sigui massa tard. Aquesta fugida en massa dels inver­sors ha empès el selec­tiu índex per sota el nivell psi­cològic dels 7.000 punts, enfon­sant-se a mínims dels dar­rers tres anys. Tot i per­dre aquesta impor­tant cota, l'apa­rició d'algu­nes com­pres en la dar­rera sessió set­ma­nal va per­me­tre a l'Íbex 35 remun­tar i asso­lir els 7.040,60 punts i eixu­gar una part de les pèrdues, mal­grat tan­car la set­mana amb una dava­llada del 2,90%.

Les cai­gu­des de les dar­re­res cinc set­ma­nes -de les quals les últi­mes tres han estat força sig­ni­fi­ca­ti­ves- dei­xen el selec­tiu índex amb una pèrdua anual de prop del 20%. Cal recor­dar que l'Íbex 35 va aco­mi­a­dar l'exer­cici del 2011 amb una minusvàlua del 13,11% i el 2010 també va aca­bar amb des­cen­sos del 17,81%. En resum, dos anys de números ver­mells i de camí cap a un ter­cer, si les coses van com fins ara. Molts experts cre­uen que els mer­cats són massa irra­ci­o­nals i es dei­xen por­tar per les tendències i els estats d'ànim. Ara el que toca és bai­xar i res no atura aquesta evo­lució (igual que, quan tocava pujar, cap mala notícia no fre­nava les alces). Durant les dar­re­res ses­si­ons l'Estat espa­nyol ha tor­nat als mer­cats per col·locar deute i, tot i la des­con­fiança ini­cial -i l'ele­vada prima de risc, que no aban­dona els 400 punts bàsics-, les col·loca­ci­ons rea­lit­za­des han tin­gut el suport dels inver­sors (que han tri­pli­cat fins i tot l'oferta del Tre­sor). Això, que en altres cir­cumstàncies podria haver donat peu a algu­nes alces, va tenir un impacte més limi­tat per la gran pressió que rep la borsa espa­nyola en els dar­rers mesos. D'altra banda, els rumors sobre una rebaixa en la qua­li­fi­cació del deute francès -més tard des­men­tits- van ser­vir d'excusa per des­fer posi­ci­ons.

Mal­grat que diven­dres les com­pres van tor­nar a aparèixer als par­quets, els ana­lis­tes cre­uen que res no ha can­viat i que la des­con­fiança cap a l'Estat espa­nyol con­ti­nuarà pena­lit­zant l'evo­lució de la renda vari­a­ble -sobre­tot de l'Íbex, que jun­ta­ment amb l'Euros­toxx-50 són els únics que arros­se­guen pèrdues anu­als-. Això no obs­tant, els experts també adver­tei­xen de l'apa­rició d'opor­tu­ni­tats en alguns valors que han que­dat massa pena­lit­zats però que comp­ten amb bons fona­men­tals i, sobre­tot, amb una política de divi­dends molt atrac­tiva. Tan­ma­teix, i com asse­nya­len des de Renta 4, encara es poden veure cai­gu­des -fins i tot "vio­len­tes"- a curt ter­mini. De fet, per si algú no ho tenia clar, aquest és un mer­cat apte només per a pro­fes­si­o­nals o per a aquells inver­sors amb un cor a prova d'ensurts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.