Gran angular

Emergeix un gran eix comercial a la rambla del Poblenou

L'ocupació dels locals de l'artèria és del 100%, com el Portal de l'Àngel i el Passeig de Gràcia

Una trama urbanística molt con­di­ci­o­nada pel seu pas­sat indus­trial –això vol dir, rica en naus i escassa en locals comer­ci­als- i un nou pai­satge humà -amb tre­ba­lla­dors del dis­tricte del 22@ i hos­tes dels molts hotels que s'han obert en la zona- han impul­sat l'apro­fi­ta­ment comer­cial de l'eix prin­ci­pal del barri del Poble­nou: la Ram­bla. El cens comer­cial de Bar­ce­lona, que periòdica­ment ela­bora l'empresa Pla­nol.info, una engi­nye­ria cata­lana dedi­cada a la infor­mació geogràfica, revela que l'ocu­pació dels locals en aquesta artèria, que va de l'avin­guda Dia­go­nal fins gai­rebé al mar, és del 100%. És una den­si­tat només com­pa­ra­ble a la dels grans eixos com el Por­tal de l'Àngel, la ram­bla de Cata­lu­nya o el Pas­seig de Gràcia, aquests més cèntrics. En el cas de la ram­bla del Poble­nou, des­taca una certa espe­ci­a­lit­zació en locals de res­tau­ració. “Si vols mun­tar un negoci i et sor­geix una opor­tu­ni­tat a la Ram­bla no ho dub­tis perquè segur que fun­ci­ona”, asse­gura David Nogué, direc­tor de la firma. Cal pen­sar que a l'Eixam­ple bar­ce­loní, el grau d'ocu­pació oscil·la entre el 45% i el 50% del total de l'oferta; és més alt en l'Eixam­ple dret que en l'esquerre.

El tre­ball de camp que han ela­bo­rat a Pla­nol.info l'estiu pas­sat també revela que entre els usos comer­ci­als dels locals a peu de car­rer, els més habi­tu­als són els mino­ris­tes de roba, seguit dels res­tau­rants, bars de tapes i cafe­te­ries. Però sorprèn espe­ci­al­ment la gran con­cen­tració de per­ru­que­ries a la zona de l'Eixam­ple estu­di­ada.

Per al direc­tor de l'engi­nye­ria, que acaba de sig­nar un con­tracte amb Nokia per sub­mi­nis­trar aques­tes dades als mapes digi­tals de la mul­ti­na­ci­o­nal, un dels fac­tors que influ­ei­xen més en el grau d'ocu­pació és la con­fi­gu­ració urbanística de la loca­li­tat. Així, per exem­ple, a Mollet (Vallès ori­en­tal), amb uns eixos comer­ci­als molt ben defi­nits i una trama urbana de blocs de pisos amb bai­xos comer­ci­als, sem­blant a Bar­ce­lona, ara per ara la gran oferta de locals situa l'ocu­pació al vol­tant del 50%, en el cen­tre, i del 45%, en la perifèria. En aquesta loca­li­tat, entre els anys 2010 i 2011 es va detec­tar un feno­men ben curiós: va aug­men­tar el nom­bre de comerços prop d'un 5% com a con­seqüència lògica de l'aug­ment de l'empre­ne­do­ria vin­cu­lada a l'atur, a la vegada que els locals buits crei­xien igual­ment un 5,5%. “Alguns esta­bli­ments amb una oferta de metres qua­drats molt alta s'han sub­di­vi­dit per adap­tar-s'hi”, diu Nogué.

Un cas força dife­rent del de Mollet és el de Cor­nellà, amb pocs eixos comer­ci­als, i on hi ha bar­ris com el de Sant Ilde­fons, amb grans edi­fi­cis sense bai­xos comer­ci­als. L'escassa oferta ha fet que l'ocu­pació sigui ele­vada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.