De veure el futur més negre que el carbó a albi­rar la llum al final del túnel. De fugir de la renda vari­a­ble com si tingués la pesta negra a sobre­pon­de­rar els actius de risc en la car­tera d'inversió. Això és el que ha pas­sat en les últi­mes cinc ses­si­ons en la borsa espa­nyola, par­quet on els inver­sors han vis­cut epi­so­dis de pànic seguits d'una eufòria des­me­su­rada, donant com a resul­tat una mun­ta­nya russa en el prin­ci­pal índex i evi­den­ci­ant -un cop més- que aquest és un mer­cat per a mans exper­tes.

La con­fiança dels inver­sors ha retor­nat amb molta prudència al par­quet inte­rior i l'Íbex 35 s'ha reva­lo­rat un 1,74% en cinc ses­si­ons, tan­cant la sessió de diven­dres molt a prop del nivell psi­cològic dels 7.000 punts (en con­cret va aco­mi­a­dar la set­mana en els 6.995,60 punts). Però, tot i la modesta pujada regis­trada, el prin­ci­pal índex de la borsa espa­nyola ha vis­cut durant dues ses­si­ons les majors alces regis­tra­des el 2012.

La set­mana va ence­tar-se amb opti­misme al vol­tant del sec­tor finan­cer a l'Estat espa­nyol i, a través de les alces en els grans bancs (BBVA va sumar més d'un 5% i San­tan­der va apro­par-se al 4,8%), el selec­tiu índex espa­nyol va apun­tar-se la més gran reva­lo­ració de l'any (un 2,72%) i va sal­tar per sobre els 7.000 punts.

El motiu prin­ci­pal va ser la dimissió de Rodrigo Rato al cap­da­vant de Bankia i la rees­truc­tu­ració de l'enti­tat que es començava a dis­se­nyar a La Mon­cloa. Així, el bon to que van mos­trar els grans bancs va topar amb el retrocés de més del 3% de les acci­ons de Bankia per la incer­tesa al vol­tant del seu futur.

Però, com que són massa els dub­tes que enfos­quei­xen el pano­rama econòmic, l'ale­gria va durar poc en els mer­cats i altre cop el signe nega­tiu va tor­nar a impo­sar-se, mal­grat que el govern s'afanyés a qua­li­fi­car Bankia d'enti­tat “sol­vent”. Els mer­cats no s'ho van aca­bar de creure i la seva cotit­zació va tor­nar a que­dar col­pe­jada, arros­se­gant una depre­ci­ació del 13% en les pri­me­res tres ses­si­ons de la set­mana.

El ver­mell va ser el color pre­do­mi­nant en les dues jor­na­des poste­ri­ors men­tre l'expec­tació sobre el futur de Bankia i de la resta d'enti­tats a l'Estat anava en aug­ment i l'Íbex 35 s'enfon­sava cap a mínims dels últims nou anys (dime­cres va caure fins als 6.812,70 punts en el tan­ca­ment, el nivell més baix des del 2003).

Els crei­xents dub­tes dels inver­sors i l'ele­vada vola­ti­li­tat al vol­tant dels valors ban­ca­ris van obli­gar el govern a actuar amb fer­mesa anun­ci­ant la naci­o­na­lit­zació de Bankia. Aquesta notícia, jun­ta­ment amb els bons resul­tats obtin­guts per la petro­li­era Rep­sol tot i l'expro­pi­ació d'YPF, va des­fer­mar l'eufòria als par­quets i l'Íbex 35 va dis­pa­rar-se un 3,42% dijous, la major apre­ci­ació des del novem­bre pas­sat. Les acci­ons dels grans bancs van impul­sar els guanys de l'índex, però va ser la reva­lo­ració de Rep­sol (+8%) i de Sacyr (+11%) la que va per­me­tre a l'Íbex 35 recon­que­rir, un altre cop, els 7.000 punts. Però a finals de set­mana els inver­sors van pas­sar per caixa després del rebot de dijous i les pèrdues van tor­nar amb força. L'exe­cu­tiu va anun­ciar les noves pro­vi­si­ons que han de fer els bancs per limi­tar el dany dels crèdits dub­to­sos al sec­tor immo­bi­li­ari i les ven­des van inun­dar el mer­cat espa­nyol men­jant-se els guanys que man­te­nia l'Íbex 35 fins al mig­dia. No obs­tant això, la reacció nega­tiva dels inver­sors a les noves exigències de capi­tal als bancs, la millora de la con­fiança del con­su­mi­dor de la Uni­ver­si­tat de Mic­hi­gan als EUA, en màxims dels dar­rers qua­tre anys, va limi­tar les pèrdues dels prin­ci­pals índexs euro­peus (espe­ci­al­ment de l'Íbex 35, que va pas­sar de recu­lar més d'un 3,5%a limi­tar les pèrdues fins un 0,7%).