Borsa

Al fons del pou

La desconfiança dels inversors toca màxims, i la prima de risc espanyola s'enlaira fins a cotes perilloses i voreja els 500 punts bàsics. El càstig sobre l'Íbex 35 l'enfonsa un 6,13%.

Bankia arriba a perdre més d'un 60% des del seu debut en el parquet el mes de juliol passat, però divendres la seva acció va rebotar fins a un 31%

Els inver­sors només tenen motius per fugir cor­rents. I això és el que està pas­sant a la renda vari­a­ble euro­pea i, encara més a l'espa­nyola–, i que es reflec­teix en els forts des­cen­sos que regis­tren la pràctica tota­li­tat d'índexs euro­peus. La des­con­fiança dels mer­cats con­ti­nua aug­men­tant set­mana rere set­mana i es per­cep als par­quets la inca­pa­ci­tat d'Europa per superar una crisi que li està cos­tant car. La sem­pre omni­pre­sent Grècia hi té la seva part de culpa. Després d'unes elec­ci­ons que han evi­den­ciat que els polítics grecs no poden posar-se d'acord, les pos­si­bi­li­tats que Grècia digui adéu a la zona euro adqui­rei­xen més cos cada dia que passa. El pit­jor de l'aban­do­na­ment dels grecs per a la renda vari­a­ble és el pano­rama que sor­gi­ria i les incer­te­ses que en gene­ra­ria, ja que, en no haver-hi cap pre­ce­dent, l'impacte en els mer­cats és des­co­ne­gut. I aquesta incer­tesa és la que està pro­vo­cant més bai­xa­des a les bor­ses. Tan­ma­teix, tant des del Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal (FMI) com des del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE), s'estan fent esforços perquè s'esva­eixi la idea de la sor­tida de Grècia de la zona euro, unes ges­ti­ons que a finals de set­mana van con­tri­buir a cal­mar una mica els ner­vis dels inver­sors.

Però, tot i que el tema grec pre­o­cupa, i molt, no és l'únic focus de pre­o­cu­pació dels inver­sors. A l'Estat, la reforma del sis­tema finan­cer con­ti­nua llas­tant l'evo­lució del par­quet. El càstig infrin­git als valors ban­ca­ris s'ha repe­tit una set­mana més, i les acci­ons dels bancs han vis­cut, les dar­re­res cinc ses­si­ons, epi­so­dis de pànic en veure's sac­se­ja­des pels dub­tes que gene­ren els nous reque­ri­ments de capi­tal per la deva­lu­ació dels actius immo­bi­li­a­ris.

Bankia ha rebut de valent, i el des­cens de la set­mana ante­rior -en què es va conèixer la naci­o­na­lit­zació de l'enti­tat- ha aug­men­tat les dar­re­res jor­na­des. Al llarg d'aquesta set­mana el paper de Bankia cre­mava a les car­te­res dels inver­sors, que no s'ho han rumiat dues vega­des per des­fer les posi­ci­ons i des­vin­cu­lar-se d'aquest valor Des de la sor­tida a borsa, el juliol del 2011, l'enti­tat ha arri­bat a per­dre més del 60% del seu valor. No obs­tant això, la pena­lit­zació sobre l'acció de Bankia –supe­rior al 42% en deu dies- ha rebut una treva i, a finals de set­mana, va rebo­tar més d'un 30%. I això que el ves­pre ante­rior va aparèixer de nou una agència de qua­li­fi­cació (Moody's) per reta­llar la nota a 16 enti­tats espa­nyo­les (entre les quals va incloure els grans bancs, com ara el BBVA i el San­tan­der) davant el dete­ri­o­ra­ment de la situ­ació econòmica i finan­cera a l'Estat espa­nyol. Aquest confús esce­nari econòmic, en què impera la des­con­fiança sobre la capa­ci­tat del país de reduir el dèficit enmig d'una severa crisi, i sobre els efec­tes secun­da­ris de la reforma finan­cera, també ha tin­gut una incidència directa en la prima de risc, que aquesta set­mana s'ha enfi­lat fins a la peri­llosa cota dels 500 punts bàsics –nivell que els mer­cats miren aten­ta­ment perquè ha mar­cat la inter­venció dels països amb difi­cul­tats a Europa–. Amb tot, a finals de set­mana, aquest indi­ca­dor va per­dre força i es va allu­nyar dels nivells màxims, i es va alleu­ge­rir la pressió sobre la renda vari­a­ble.

CAMPI QUI PUGUI.

La vola­ti­li­tat dels mer­cats i els dub­tes crei­xents sobre l'Estat estan dei­xant el par­quet espa­nyol desert d'inver­sors. El seu índex de referència, l'Íbex 35, s'ha pre­ci­pi­tat a nivells no vis­tos des de l'any 2003, i diven­dres es va aco­mi­a­dar dels inver­sors en els 6.566,70 punts després de bai­xar d'un 6,13% en cinc ses­si­ons. La forta dava­llada del selec­tiu engreixa les pèrdues anu­als, que ja se situen en el 23,34%, quan encara ni s'ha arri­bat a l'equa­dor de l'exer­cici. Pel que fa a l'evo­lució de l'índex al maig, cal des­ta­car que, de moment, se situa com a segon pit­jor mes de l'any després de l'abril -l'Íbex 35 va bai­xar d'un 12,45%- i a hores d'ara retro­ce­deix d'un 6,34%.

Mal­grat que la crisi econòmica i de deute sobirà i els dub­tes al vol­tant de la crisi grega estan ata­cant amb més con­tundència la renda vari­a­ble esta­tal (per la mal­mesa eco­no­mia i la deli­cada situ­ació dels bancs), la resta de bor­ses euro­pees també s'han vist sac­se­ja­des les dar­re­res set­ma­nes. Si fa uns mesos l'Íbex 35 era l'únic índex amb signe nega­tiu en el balanç anual –no ha tan­cat cap mes del 2012 en posi­tiu-, ara mateix l'Euros­toxx-50 i el Foot­sie també s'han tenyit de ver­mell i recu­len més d'un 7% i gai­rebé un 4%, res­pec­ti­va­ment, el 2012. Per la seva banda, el Dax Xetra ale­many aguanta en ter­reny de guanys anu­als, però les dar­re­res set­ma­nes ha vist com es reduïen les plusvàlues des del 21% que tenia a mit­jan març fins a l'actual 7% de guanys que regis­trava aquesta set­mana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.