Un grup d'amics, enginyers que s'havien conegut a la facultat, sopen en un restaurant. Queden sovint. Són joves, inquiets i amb esperit emprenedor. Potser per això, cada trobada s'acaba convertint en una pluja d'idees. De cada sopar en surten tres o quatre empreses que no viuen més enllà del cafè. A l'hora d'anar-se'n, un d'ells s'imagina que paga amb l'empremta dactilar, ja no li cal dur la cartera, i ho comparteix amb els altres. Riuen i se'n van cap a casa. Però la idea no els marxa del cap. Cadascú per la seva banda, comencen a buscar si ja existeix res semblant, quina tecnologia es pot emprar, com es pot engegar el projecte, i ho comenten enviant-se correus i trucades. És la primavera del 2009. Sis mesos després neix l'empresa Paytouch, i al 2011, el terminal per pagar amb els dits ja és una realitat.

“Vam veure que no hi havia res semblant, però ens vam adonar que ens faltaven dues peces en el projecte: la part financera i legal, i la informàtica” per poder acabar de posar en marxa el projecte, explica Javier Peso, un dels socis de Paytouch. Per això, Peso, Germán Ruiz i Joan Segalà, els tres enginyers de telecomunicacions, van incorporar un advocat, Ignacio Molinario, per controlar tots els aspectes legals, i un informàtic, Sergi Almar, per desenvolupar el programari que va vinculat al terminal. Els inicis van ser durs: “Vam començar amb fons propis, amb els nostres estalvis. Durant uns deu mesos vam compaginar la nostra feina anterior amb Paytouch. Ens reuníem a la nit, quan sortíem de la feina, i ens estàvem fins a les tantes amb el projecte”, relata Peso. Al principi es trobaven en el pis d'un d'ells, i no van tenir cap seu fins a mitjan 2010, un petit local a Sabadell on es van estar fins a final de l'any passat.

En aquest període va néixer el primer terminal i les festes amb amics per provar el sistema. En els seus inicis, Paytouch va estar pensat per al sector de l'oci nocturn, però van tenir males experiències. “Ens vam trobar un sector molt poc professional, que quedaves amb algú i no venia, et feien esperar hores, etc.” Tot i això, van aconseguir alguns clients pilot, que no pagaven pel servei, però es van trobar que precisament perquè no els costava res no el potenciaven. Per això van decidir buscar, per una banda, comerços on hi hagués un consum repetitiu –supermercats, benzineres, etc.– i, per l'altra, llocs on el client passi un temps i necessiti consumir –creuers, parcs d'atraccions, etc.–. Aquí s'hi han trobat grans empreses, amb el centre de decisió lluny, que prenen les decisions de manera lenta, però que ja han aconseguit un projecte important.

El primer gran client de Paytouch ha estat Fiesta Hotel Group. De moment, però, només amb un hotel del grup, l'Ushuaïa d'Eivissa, hotel de luxe amb platja inclosa. “És com un parc temàtic per a adults”, explica Peso, ja que s'hi organitzen nombroses activitats, a la tarda i la nit, d'oci i festa, amb discjòqueis com David Guetta. Precisament aquest cap de setmana inauguren la temporada i, per a l'equip de Paytouch, serà la prova de foc, en un hotel que els ha comprat 30 terminals i 10 estacions de registre. La idea és que els clients es registrin quan fan la facturació a l'hotel i puguin circular lliurement utilitzant les empremtes per pagar. “Ho considerem el llançament mundial de Paytouch. És un client de molt de nivell, de tot el món, i ens donarà una gran visibilitat”, diu Peso.

Gràcies a aquest gran acord, l'empresa podrà començar a treure rendiment econòmic al projecte. Fins ara han pogut tirar endavant gràcies als seus estalvis i al pla Avanza del ministeri d'Indústria, que els ha ajudat en l'R+D+I. Des de final del 2011 l'empresa té la seu a Montmeló, en un local un mica més ampli on també fan el muntatge dels terminals.