No hi ha motius per com­prar renda vari­a­ble, i encara menys espa­nyola. A les ja més que cone­gu­des pre­o­cu­pa­ci­ons dels inver­sors sobre el futur de la zona euro, i la presència o no de Grècia en la seva com­po­sició, s'uneix l'embull del sec­tor finan­cer a l'Estat espa­nyol, neces­si­tat de capi­tal, i unes dades macro­e­conòmiques que evi­den­cien que el final del túnel de la crisi encara està molt lluny. Tam­poc con­tri­bu­eix a una millora de la con­fiança dels inver­sors l'ober­tura de noves esclet­xes en el si de la zona euro, on el debat sobre els euro­bons con­ti­nua encès amb el canvi polític a França, ni la pas­si­vi­tat del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE), al qual es demana que impulsi l'eco­no­mia amb noves rebai­xes de tipus men­tre l'enti­tat només té ulls per a la inflació. Aquest explo­siu còctel desin­cen­tiva qual­se­vol intent de rebot en les bor­ses, immer­ses en una tendència bai­xista de la qual són inca­pa­ces de sor­tir. El selec­tiu índex espa­nyol ha fina­lit­zat la set­mana prop dels mínims de l'exer­cici després de recu­lar un 0,36% en cinc ses­si­ons, fins als 6.543 punts. Amb aquest tan­ca­ment, l'Íbex 35 fa pujar fins al 23,63% les pèrdues el 2012, amb tots els mesos tenyits de ver­mell.

A part de la macro­e­co­no­mia, els dub­tes al vol­tant de Grècia i la precària situ­ació de la banca al país, l'Íbex 35 s'ha tro­bat amb un altre obs­ta­cle que impe­deix que aban­doni els mínims de l'exer­cici. La rebaixa de la qua­li­fi­cació del deute de Telefónica rea­lit­zada aquesta set­mana per Stan­dard & Poor's, i l'amenaça de Moody's de sumar-se a la reta­llada, estan cas­ti­gant el valor en el par­quet. I donat que l'ope­ra­dora té un pes molt ele­vat en el selec­tiu índex, el càstig sobre Telefónica s'estén també a l'Íbex, ja força sac­se­jat pel sec­tor ban­cari.

En aquest sen­tit, cal des­ta­car que a finals de set­mana la Comisión Naci­o­nal del Mer­cado de Valo­res (CNMV) va sus­pen­dre la cotit­zació de Bankia a petició pròpia. L'enti­tat ha d'ava­luar la xifra necessària per reca­pi­ta­lit­zar-se i diven­dres no va arri­bar ni a cotit­zar (ho farà dilluns). Durant la set­mana, però, el seu preu va con­ti­nuar amb el cal­vari de pèrdues i en qua­tre ses­si­ons va retro­ce­dir un 10,6% (cai­guda que se suma al -14,98% de la set­mana ante­rior i al -15,64% de la pre­ce­dent). Però no tot són números nega­tius dins el selec­tiu índex. La immo­biliària Sacyr Valle­her­moso ha tor­nat a esde­ve­nir la pro­ta­go­nista en el par­quet en encapçalar la llista dels valors més reva­lo­rats. I és que les acci­ons de Sacyr van pujar un 5,63%, dilluns; un 21,3%, dimarts; un 8,73%, en la sessió de dijous, i un 6%, diven­dres (dime­cres el diner va sor­tir de la immo­biliària i els seus títols van caure un 10,60%) impul­sada per la pre­sen­tació en soci­e­tat de la seva filial de ser­veis, Valo­riza, que podria con­tri­buir a millo­rar les xifres de Sacyr tot i l'enorme deute que arros­sega (que és el que pre­o­cupa el mer­cat).

La por dels inver­sors sobre el futur incert tant de l'eco­no­mia euro­pea com de la zona euro, amb Grècia més fora que dins, està por­tant els inver­sors a fer ope­ra­ci­ons poc ren­di­bles a canvi que el seu diner esti­gui res­guar­dat. Aquesta set­mana, Ale­ma­nya ha col·locat deute al 0% d'interès. És a dir, que els inver­sors pre­fe­rei­xen per­dre diners (perquè amb la inflació la ren­di­bi­li­tat obtin­guda és nega­tiva) a posar en risc els estal­vis. I men­tre el país d'Angela Merkel es finança gra­tis, altres països com ara l'Estat espa­nyol han de pagar cada cop més als inver­sors perquè els pres­tin els diners. Dimarts pas­sat, el Tre­sor espa­nyol va cele­brar sub­hasta de lle­tres a curt ter­mini i, mal­grat la mala maror que hi ha sobre el sec­tor finan­cer a l'Estat, la col·locació va ser un èxit, tot i que es van haver d'apu­jar les ren­di­bi­li­tats del deute. Pel que fa a la prima de risc, aquest indi­ca­dor con­ti­nua en màxims -480 punts- amb la ren­di­bi­li­tat del bo espa­nyol per sobre del 6%