Gas Gas i Ossa festegen
Malgrat els mals precedents d'acords de col·laboració en el sector de la moto a Catalunya les dues marques signen una aliança per bescanviar tecnologia per canals de distribució i rebutgen parlar de ‘fusió' empresarial
Al Museu de la Moto de Barcelona hi ha exposada la que va ser la primera motocicleta fabricada a Catalunya i a l'Estat espanyol. Miquel Villalbí la va dissenyar entre 1903 i 1904 i en va fabricar cinc unitats abans que les dificultats per trobar les peces que li havien de permetre continuar la producció el fessin desistir i optés per dedicar-se a fer de distribuïdor de marques estrangeres.
Aquells inicis ja avisaven del que en un futur es trobaria la indústria de la moto a Catalunya, un sector amb abundància de marques que han arrencat gas a fons però que, més a la curta que no pas a la llarga, han vist la seva cursa interrompuda per un gripatge del motor que alimentava la seva activitat. I en aquesta història hi ha un capítol que es repeteix sovint: l'aparició sobtada d'un soci que es presenta com un salvavides per superar el temporal però que acaba essent més una pedra al coll que no pas un baló d'oxigen amb el qual surar.
De marques catalanes històriques que han anat a menys per la impossibilitat de mantenir una producció regular i per l'absorció per part d'un soci salvavides -normalment una empresa del sector però de capital estranger- n'hi ha diversos exemples: Sanglas (a finals de la dècada dels seixanta del segle passat fabricava més de 2.500 motos l'any a la planta de l'Hospitalet de Llobregat i ocupava gairebé un centenar de treballadors, però es va anar morint després que entrés en el seu accionariat una societat vinculada a la italiana Ducati), Montesa (històrica firma que va fabricar supervendes com la Impala -ara amb prou feines si fabrica un miler de motos de trial l'any- i que ha quedat difuminada sota el paraigua de la totpoderosa Honda), Bultaco (llegendària marca que havia arribat a fabricar 10.000 unitats anuals amb exportacions als Estats Units incloses i que s'apagà l'estiu de 1978 en no reeixir una aliança amb l'austríaca Puch) o Derbi (absorbida l'any 2001 pel grup Piaggio italià i, des de llavors, amb diversos conflictes laborals com el que, actualment, porta els treballadors de la planta de Martorelles a encadenar quatre setmanes en vaga).
Qui sap si per aquests antecedents, a Gas Gas i a Ossa s'aparten tant com poden del terme “fusió” quan busquen posar nom al pacte d'aliances establert entre les dues companyies per guanyar pes específic en el mercat mundial de la moto de muntanya.
ALIANÇA DEL SEGLE XXI.
Santi Faro explica que la unió és, en part, “una qüestió de filosofia, d'apostar per generar sinergies a Catalunya i crear una mena de Silicon Valley de la moto off road. Ja va ser un primer pas l'acord entre Gas Gas, Rieju i Ossa per desenvolupar un motor de 4 temps per deixar de comprar-los al Japó”.
Però, més enllà d'això, hi ha una clara utilitat per a Gas Gas ja que “Ossa comença a funcionar el 2008, és una empresa jove i treballa amb una tecnologia més moderna. Gas Gas es pot aprofitar d'aquesta tecnologia i estalviar despesa en recerca”. En aquest sentit, a Gas Gas veuen amb bons ulls l'innovador motor de 2 temps d'injecció que equipa l'Ossa de trial. Faro manté, però: “Fins i tot en el cas que a la fàbrica de Gas Gas acabem per encarregar-nos de la fabricació de les Ossa” les dues marques mantindran la seva identitat i no es preveuen moviments accionarials.
No ho veu de la mateixa manera Joan Gurt, director general d'Ossa. Gurt diu: “A la llarga el més lògic seria buscar lligams de l'accionariat ja que és la millor manera d'assegurar que les dues marques es preocupen perquè l'altra vagi creixent. Tots dos serem propietaris de les nostres marques però amb accions comunes.”
Això no pot provocar la desaparició de la més petita, és a dir, d'Ossa? Joan Gurt nega aquesta possibilitat: “Gas Gas no té la capacitat per absorbir-nos, com nosaltres no tenim la capacitat per absorbir-los a ells. A més, treballem segments de mercat diferents. Gas Gas domina el segment mitjà i Ossa, per qualitat, components i preu és líder en el segment premium del trial.”
Amb una producció de 1.200 motos l'any, Gurt admet: “En facturació som més petits, però tenim molt potencial per marca, perquè Ossa és reconeguda i respectada arreu del món, i per producte. Hem invertit una barbaritat, entre 4 i 5 milions d'euros, en tres anys per desenvolupar un bon producte.”
A canvi de posar a disposició de Gas Gas la feina feta en recerca tecnològica, Ossa aprofitaria els canals comercials i de distribució que ja té oberts Gas Gas en 47 països d'arreu del món. “La inversió que caldria fer a hores d'ara per obrir-nos mercat, sincerament, no la podem fer.”
TECNOLOGIA.
Tant a Gas Gas com a Ossa coincideixen que les dues marques de manera independent ho tenen complicat per accedir als avenços tecnològics i per desenvolupar nous sistemes que permetin ser competitius. D'aquesta manera, confien que l'aliança les reforci i, de retruc, revitalitzi el sector de la moto a Catalunya. Un sector que, segons dades de l'any 2010 (la Generalitat diu que són les més actualitzades que hi ha), està format per 12 empreses fabricants i 43 proveïdors, ocupa 7.000 treballadors, genera un negoci de 1.000 milions d'euros i representa el 84% de l'activitat productiva de la moto a l'Estat espanyol.