L'empresa ha mort, visca l'empresa!
Alguns professionals s'allunyen de les firmes tradicionals i assagen models d'organització nous basats en el treball en xarxa, la col·laboració oberta i la maximització del talent
grup d'experts que s'organitzen entorn de projectes
L'impacte de la globalització i de les noves tecnologies, sobretot d'internet, estan replantejant totes les formes d'organització i relació, entre les quals hi ha les laborals. L'empresa, tal com l'hem conegut fins ara -un grup de treballadors organitzats jeràrquicament que comparteixen un espai-, és en qüestió. Cada cop hi ha més professionals que, per la crisi o per decisió personal, han sortit d'empreses “tradicionals” i estan proposant formes innovadores de guanyar-se la vida amb èxit creixent, oferint el seu talent directament al client sense la intermediació d'estructures o institucions clàssiques, que consideren superades.
Alguns interpreten aquest procés com la revenja dels antics artesans, exterminats per la revolució industrial i la irrupció de la fabricació en sèrie. El talent i l'experiència d'aquelles persones va deixar de tenir importància a partir d'un moment: el factor humà va cedir el testimoni als béns de producció i al capital com a elements clau en l'economia. Així, la societat industrial va convertir els treballadors en un recurs més i, de retruc, els va fer protagonistes d'un nou fenomen: el consum de masses.
Actualment, i gràcies a la tecnologia i l'abaratiment dels costos, el coneixement ha recuperat el seu lloc de privilegi al centre de l'economia, com a element de diferenciació clau. I no només en els sectors d'activitat en què la matèria primera és coneixement i el producte final és coneixement, sinó també en la indústria o en el camp ja que, per competir, el que aporta valor afegit és el coneixement. “L'empresa ha perdut el monopoli de connectar el talent amb el seu mercat; fins ara, eres freelance o estaves en una empresa, però ara hi ha altres vies”, explica María Jesús Salido, una de les promotores i signant de la Declaració de consultoria artesana.
A final de gener del 2010 un grup de professionals del món de la consultoria empresarial van elaborar un document de principis que establia les bases d'aquest moviment. “Ens definim com a estructures simples i autònomes, tallers més que fàbriques, en què tractem projectes de dimensió humana”, diu el document.
L'anomenada “empresa en xarxa” beu d'altres idearis de coneixement compartit com la innovació oberta (open innovation), concreació (co-creation) i llicències de béns comuns creatius (creative commons), per oposició a la cultura encara vigent de la protecció i la limitació als fluxos d'informació. Algunes idees bàsiques que inspiren aquest col·lectiu són el treball en xarxa -aprofitant les eines informàtiques per crear, comunicar, informar i difondre el treball-, la ruptura amb els esquemes tradicionals d'horaris i espais dedicats a la feina, la col·laboració de manera oberta, i l'aprenentatge permanent per la relació entre professionals en què converses de tu a tu.
THE PROJECT.
El primer pas quan hi ha un encàrrec és definir el projecte i, després, trobar les persones adequades per a l'equip multidisciplinari, “per cada treball pots tenir el millor expert de cada camp”, explica María Jesús Salido. No obstant això, reconeix que una de les parts febles del treball en xarxa és l'assignació de recursos, perquè costa identificar la persona adequada i es poden cometre errors. No hi ha tarifes estàndards, depenen de cada persona i de cada moment, la suma dels honoraris dels participants és el full de costos que es planteja al client: “Som competitius respecte de les firmes del sector”, puntualitza. Un cop es posa en marxa el projecte, i malgrat que és un procés de col·laboració, es “militaritza” la producció al voltant d'un responsable; cada projecte demana una estructura diferent, i el que és director avui pot ser subaltern demà. Per això, vincular-se a una empresa en xarxa reclama deixar l'ego fora. The Project va arrencar com una xarxa centralitzada però la fita és que sigui distribuïda amb diversos nodes forts. Un altre objectiu és millorar la visibilitat, que sense seu física és limitada.
“Va ser un acte de rebel·lia”
María Jesús Salido treballava per una multinacional de servei a empreses fins que un dia es va trobar sense feina i va descobrir que tampoc s'havia preparat per aquella circumstància. Però el fet és que l'atur va desencadenar un procés de reflexió que la va portar a muntar The Project. Tornar sota el paraigua d'una gran companyia va deixar de seduir-la però l'opció de fer-se freelance, la condemnava a projectes menys ambiciosos: “Va ser un acte de rebel·lia”, assegura. Després de tres anys d'aventura, afirma que no faria marxa enrere: “Malgrat que t'obliga a viure en la incertesa, ho prefereixo perquè em sento propietària de les meves eines de producció”, diu Salido.
Ara aspira que aquest tipus de proposta interessi la pime, ja que fins ara només han estat contractats per grans empreses i administracions.