Dinamitzar sectors d'alt valor afegit evitarà crisis

Fa pocs dies es va cele­brar a Bos­ton la Bio Inter­na­ti­o­nal Con­ven­tion, la prin­ci­pal reunió mun­dial de les empre­ses bio­tec­nològiques, en què també assis­tei­xen enti­tats d'aquest sec­tor. A la dele­gació cata­lana, coor­di­nada per Bio­cat, hi va haver 50 empre­ses i 22 enti­tats del sec­tor bio­tec­nològic i biomèdic repre­sen­ta­des per prop de 100 dele­gats. Hi van assis­tir el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas, el con­se­ller d'Eco­no­mia i Conei­xe­ment, Andreu Mas-Colell i el con­se­ller de Salut, Boi Ruiz, entre d'altres.

Segons dades de Bio­cat, Cata­lu­nya té el 21% de les empre­ses del sec­tor bio­tec­nològic espa­nyol que mouen més de 15.000 mili­ons d'euros i ocu­pen més de 22.000 per­so­nes. A final del 2011, en el sec­tor hi cons­ta­ven 1.156 empre­ses i enti­tats, inclo­ent-hi cen­tres de recerca. De les 481 empre­ses, un 84% són d'ori­gen català. Una part impor­tant són d'R+D+I i d'àmbit en què les uni­ver­si­tats i cen­tres de recerca cata­lans estan més ben situ­ats en els rànquings inter­na­ci­o­nals.

La bio­tec­no­lo­gia és un àmbit en gran expansió, amb un mer­cat en crei­xe­ment con­tinu. La bio­tec­no­lo­gia està subs­ti­tuint la química tra­di­ci­o­nal en molts pro­ces­sos, espe­ci­al­ment en els que són pro­pis de la química fina, de pro­ducció de pro­duc­tes d'alt valor afe­git. Una gran part de les empre­ses deri­va­des de les uni­ver­si­tats i cen­tres de recerca (spin off) són d'aquest àmbit i estan dedi­ca­des a l'R+D+I.

El 2006, crear la Bio­regió va ser un encert del govern de lla­vors com ho ha estat el suport de l'actual a la Bio Inter­na­ti­o­nal Con­ven­tion. La presència d'Artur Mas i dos con­se­llers és un suport estratègic a l'eco­no­mia del conei­xe­ment i la indus­trial.

Aquest exem­ple és un model d'èxit, amb tota la modèstia que impo­sen el fet que Cata­lu­nya és un país petit i el de la feblesa actual de l'eco­no­mia espa­nyola. El sec­tor bio­tec­nològic crea ocu­pació d'alt valor afe­git tot i que, a causa de les con­ti­nues res­tric­ci­ons impo­sa­des a la indústria far­macèutica, les grans mul­ti­na­ci­o­nals han reduït acti­vi­tat. Amb cer­tesa, superat el mal moment econòmic el sec­tor encara crei­xerà més, i si som capaços de crear capi­tal de risc i moti­var inver­sors hi haurà una cre­ació de llocs de tre­ball qua­li­fi­cats sig­ni­fi­ca­tiva.

Pro­ba­ble­ment molta gent que volia diner ràpid ja s'haurà ado­nat, pot­ser de manera dolo­rosa, que el temps d'inver­tir en la cons­trucció i en pro­duc­tes ban­ca­ris de risc ha pas­sat a la història i que la inversió diver­si­fi­cada en l'eco­no­mia del conei­xe­ment dóna mol­tes més garan­ties, si bé els guanys són més lents.

La Bio­regió de Cata­lu­nya és un exem­ple de com s'ha creat una estruc­tura, de poc cost, que en pocs anys ha aju­dat a dina­mit­zar el sec­tor. Les acti­vi­tats que s'han fet no són espec­ta­cu­lars, però sí que són contínues i aju­den a donar visi­bi­li­tat al sec­tor, cosa que per­met que els més petits, sense infra­es­truc­tura, difon­guin les seves acti­vi­tats. Segu­ra­ment, una vir­tut de Bio­cat és que mai no hi ha hagut interes­sos polítics mar­cats i que ha estat una eina al ser­vei dels objec­tius per als quals es va crear. En el canvi de govern hi va haver algu­nes modi­fi­ca­ci­ons, però després d'una ràpida adap­tació ha con­ti­nuat fent la seva feina, amb cri­te­ris de resul­tats a mitjà i llarg ter­mini i no polítics.

Cata­lu­nya té altres sec­tors molt dife­rents en què les empre­ses són com­pe­ti­ti­ves i de recerca pública reco­ne­guda. Per citar-ne alguns, penso en el del dis­seny, electrònica, tec­no­lo­gies de la infor­mació i la comu­ni­cació (TIC), les nano­tec­no­lo­gies i les tec­no­lo­gies mèdiques. És ben obvi que alguns d'aquests sec­tors estan rela­ci­o­nats amb indústries o ser­veis, que poden apro­fi­tar-los per ser més com­pe­ti­tius.

Aques­tes pla­ta­for­mes no han d'inten­tar ser un lobby. El seu paper ha de ser el de com­par­tir conei­xe­ment i posar-lo a l'abast de les parts interes­sa­des, i fomen­tar la inno­vació oberta apro­fi­tant la par­ti­ci­pació d'inves­ti­ga­dors del sec­tor públic. A més, han de pren­dre un cert lide­ratge en la pro­moció de les acti­vi­tats del sec­tor.

En els últims anys Cata­lu­nya s'ha dotat de parcs científics i tec­nològics, però les difi­cul­tats finan­ce­res deri­va­des del cost de la inversió i la manca de cul­tura de mol­tes empre­ses han fet que s'omplin, amb sort, d'empre­ses de sec­tors dife­rents poc con­nec­tats, i per comp­tes de ser llocs d'inter­canvi de conei­xe­ment han esde­vin­gut con­te­ni­dors d'empre­ses.

Aquests espais hau­rien de ser­vir per unir, en la pro­porció justa, el model d'èxit de Bio­cat, la con­veniència estratègica de crear pla­ta­for­mes sec­to­ri­als noves i l'agru­pació d'inves­ti­ga­dors i peti­tes empre­ses deri­va­des i emer­gents per fomen­tar el desen­vo­lu­pa­ment de la soci­e­tat del conei­xe­ment. Hi som a temps si som capaços d'esta­blir pri­o­ri­tats i de tro­bar el capi­tal neces­sari.