Draghi fulmina els ànims

Els mer­cats són sem­pre molt exi­gents. I davant la pre­o­cu­pant situ­ació econòmica que viu la zona euro, que neces­sita mesu­res extra­or­dinàries per tor­nar a la senda del crei­xe­ment, encara més. Per aquest motiu, la nega­tiva del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) a dis­cu­tir “mesu­res no con­ven­ci­o­nals” a la reta­llada de tipus d'interès deci­dida aquesta set­mana ha dei­xat un gran buit als mer­cats bor­sa­ris. El pre­si­dent de l'enti­tat, Mario Draghi, va com­plir les expec­ta­ti­ves dels inver­sors en situar en un nou mínim històric (del 0,75%) el preu del diner a la zona euro després de rebai­xar-lo un quart de punt, però va dece­bre en no tirar pel dret davant una deli­cada eco­no­mia que no només no creix sinó que està a la vora del pre­ci­pici.

Si bé la decisió d'esti­mu­lar l'eco­no­mia amb una tiso­rada dels tipus va acon­ten­tar els mer­cats, els mer­cats con­si­de­ren que el banc emis­sor ha d'inter­ve­nir en la com­pra de deute o amb injec­ci­ons de liqui­di­tat perquè passi de llarg la tem­pesta sobre el deute dels països perifèrics i es deixi enrere la crisi en gene­ral. Però la nega­tiva fins i tot per deba­tre al con­sell de govern de l'enti­tat euro­pea aquest tema va pro­vo­car la fugida dels inver­sors de tot el que esti­gui rela­ci­o­nat amb el risc. La borsa espa­nyola ha estat una de les més cas­ti­ga­des durant les dar­re­res ses­si­ons, ha retro­ce­dit aquesta set­mana d'un 4% i ha per­dut nova­ment el nivell dels 7.000 punts recon­que­rits fa una set­mana en tan­car diven­dres en els 6.738,90 punts.

Tot i insu­fi­ci­ent per als mer­cats, l'aba­ra­ti­ment del preu del diner del BCE no ha estat l'únic de la set­mana. A la Xina veuen que l'eco­no­mia es frena més del pre­vist i el seu banc cen­tral també ha apli­cat una rebaixa dels seus tipus per impul­sar el crei­xe­ment. Cada cop és més evi­dent que l'eco­no­mia glo­bal es refreda a un ritme més alt del pre­vist i que les actu­a­ci­ons són insu­fi­ci­ents per insu­flar l'oxi­gen impres­cin­di­ble per evi­tar la fre­nada.

La direc­tora gerent del Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal (FMI), Chris­tine Lagarde, va avançar que el pro­per informe mos­trarà més feblesa econòmica i un rebaixa de les pre­vi­si­ons de crei­xe­ment res­pecte a les anun­ci­a­des fa un parell de mesos. A més, el mer­cat labo­ral dels EUA no dóna senyals de millora i això va aca­bar per enfon­sar més els mer­cats bor­sa­ris l'última sessió set­ma­nal. Tot i man­te­nir-se la taxa d'atur en el 8,2%, la cre­ació de menys ocu­pació dibuixa un pano­rama econòmic més ombrívol del que s'espe­rava. El sotrac ini­cial als mer­cats va col­pe­jar els índexs, que van caure a plom en pocs segons. Després es va pro­duir un intent de recu­pe­ració per la doble lec­tura que sem­pre fan els inver­sors amb les dades pro­ce­dents de l'altra banda de l'Atlàntic.

Si el mer­cat labo­ral tron­to­lla i el dete­ri­o­ra­ment econòmic aug­menta, la Reserva Fede­ral (FED) –sem­pre més dis­po­sada a apli­car mesu­res extra­or­dinàries, si la situ­ació econòmica així ho reque­reix- podria veure's obli­gada a posar en fun­ci­o­na­ment més injec­ci­ons de liqui­di­tat. I això sí que acon­ten­ta­ria els mer­cats. Tan­ma­teix, l'ensurt dels inver­sors va empit­jo­rar en veure que n'és, de pre­o­cu­pant, la situ­ació econòmica i el ver­mell es va aca­bar impo­sant arreu en la sessió de diven­dres.

Però, tot i que bona part de la dava­llada de la borsa es deu a l'actu­ació del BCE i les pre­vi­si­ons d'un afe­bli­ment econòmic glo­bal més gran, els experts con­si­de­ren que les dar­re­res cai­gu­des s'emmar­quen en una presa de bene­fi­cis després de la festa de la set­mana pre­ce­dent i el con­junt del juny –en què l'Íbex 35 va pujar d'un 16,62%.