No-ho-en-tenc. Fins ara ens deien, en el govern de Catalunya, alts càrrecs de l'administració catalana i figures de renom del partit d'aquest govern que calia esperar en relació amb tot el que està relacionat amb el que s'ha anomenat el “pacte fiscal”. Per què? És perquè la petició de rescat ja s'estava coent?

S'argumentava que no era el moment: per la situació que es viu a l'Estat espanyol; per la receptivitat que hi hauria en el govern del regne. Penso que havia d'haver estat just al revés: precisament era en aquells moments quan més embranzida s'hauria hagut donar a les reivindicacions per tal d'invertir aquest dèficit fiscal interregional de què és objecte Catalunya; perquè, cal dir molt alt i molt clar: si Catalunya no tingués aquest dèficit fiscal que el govern del regne -qualsevol govern de qualsevol color- l'obliga a tenir, Catalunya no hauria de demanar el rescat.

Si Catalunya recuperés la totalitat del dèficit passaria a tenir un superàvit propi de més del 5%, i al cap de quatre anys podria liquidar la totalitat del deute públic. Milloraria les seves administracions, el funcionament de les seves administracions, i fins i tot augmentaria el superàvit; obtenir-ne no la totalitat sinó només una part ja hi ajudaria, a la situació interna de Catalunya.

Perquè la realitat és molt simple: de diners n'hi va haver, fictíciament i suposant coses que no eren certes, però n'hi va haver: hi va haver diners a mansalva, durant l'“España va bien”, el “café para todos”, però ja no n'hi ha, ni n'hi haurà: una de les conseqüències d'aquesta crisi sistèmica en què estem immersos és que mai no tornarem a estar com abans, per la qual cosa ja cal començar a deixar de pensar en termes de “tothom” i cal començar a pensar en termes de “alguns”.

Quins “alguns”? Aquelles zones i àrees que generen més amb els recursos de què es disposi perquè són més eficients i perquè generin més nivell del PIB en funció d'aquests recursos.

Penso que és ara quan les institucions, les empreses catalanes i tota la ciutadania de Catalunya han d'exigir la resolució d'aquest dèficit. Catalunya necessita els 16.000 milions que és a la quantitat del dèficit interregional de Catalunya. Catalunya necessita aquesta quantitat.

I en això no hi ha ni un bri de política.