Pinta malament. La vella dama té ja un percentatge molt gran de jubilats, de majors i dependents, quantitat que creixerà ràpidament en els pròxims anys. A més a més tot just hi ha recursos naturals. Allunyada d'Àfrica, depenent fins i tot de l'energia i collites de Rússia, i sobretot del comerç amb gran part de la resta del món, a Europa poc li queda per a oferir.

La indústria s'ha traslladat en molts casos a Àsia, i les poques empreses industrials que queden estan sofrint fora mida per a mantenir-se competitives. Els famosos campions nacionals no ho estan sent tant, i les decisions sense una base competitiva sinó nacionalista han estat terribles en molts casos. L'ego no és bo per als negocis, surt molt car. I diners tampoc no en tenim, els serveis financers es queden fora del nostre abast. La City està fora de la zona Euro i fins i tot s'ofereix per mantenir-se com a nucli dur financer (Libor mitjançant). Suïssa, Luxemburg, fins i tot Gibraltar, són ja lloc preferit de destinació de fortunes i empreses.

Ni tan sols el coneixement serveix. El nostre sistema de patents, la burocràcia associada i la falta d'acords, fan que americans i asiàtics estiguin per davant. No hem aconseguit arribar a ser referents en creació de coneixement, a pesar de ser una regió reconeguda com la del naixement de la cultura moderna o de poder comptar amb centres com el CERN o Max Planck. Illes en l'oceà.

Niall Ferguson diu que Europa és una regió com USA amb 300 milions d'habitants i important; la realitat és que ja no tenim capacitat de consum, els sistemes de pensions duraran poc temps a aquest ritme, i sense recursos naturals, indústria ni serveis de valor afegit pocs avantatges competitius ens queden. Ni tan sols tenim un exèrcit comparable, fins i tot a nivell europeu.

Europa funciona com a destinació turística, zona d'esbarjo, lloc de prestigi formatiu en alguns casos (que ja veurem com queda després del desastre empresarial i nacional), i amb algunes poques empreses punteres a escala mundial. Res més.

El pitjor és que la situació actual ens la mereixem. No hem sabut prioritzar, treballar com un equip i pensar a ser europeus més enllà d'interessos particulars i de mirar-nos el melic cada país. Així és impossible competir amb la resta del món. Àsia, amb la Xina com una gran potència durant segles, adormida 200 anys, està ja de tornada; i li surt la mandra als EUA, preparant-se per a la contesa per Àfrica i el sud de la seva pròpia Amèrica. Vénen temps difícils.