El govern espanyol acaba d'aprovar la creació d'una societat de gestió d'actius, més coneguda com a banc dolent. La idea del banc dolent té antecedents, ja que es va començar a utilitzar poc després del crac del 1929 als Estats Units. També es va fer servir durant la crisi bancària de Suècia dels anys 90. Ara s'està utilitzant a països com Alemanya, Bèlgica i Irlanda, per exemple. Els resultats de les experiències que coneixem fins ara són variats. Per tant, a Alemanya, el banc dolent ha generat grans pèrdues que han afectat els contribuents. En canvi, a Irlanda, després d'uns inicis amb grans pèrdues, ara ja han aconseguit que el banc dolent generi beneficis.

El mecanisme que s'ha aprovat a l'Estat espanyol consisteix el en fet que la Unió Europea prestarà diners que serviran perquè el banc dolent compri actius tòxics, tals com terrenys i immobles propietat dels bancs i préstecs amb problemes de morositat. Posteriorment, el banc dolent tindrà un màxim de quinze anys per revendre aquests actius.

Una primera valoració em fa pensar que és una bona idea. De fet, és una mesura que ja es reclamava des de feia alguns anys i amb què es persegueix normalitzar l'activitat bancària a fi que el crèdit a empreses i a famílies torni a fluir adequadament. Si la feina es fa bé, els grans guanyadors seran les empreses i particulars que tenen bons projectes però que no els està arribant el finançament; i de retruc hi podem guanyar tots ja que això pot ajudar a reactivar l'economia.

Ara bé, si el banc dolent compra els actius tòxics a un preu car farà un mal negoci ja que quan els vengui generarà pèrdues que acabarem pagant entre tots. Si creiem en l'economia de mercat no és una bona pràctica socialitzar les pèrdues d'empreses privades. Per tant, en aquest tema l'important és a quin preu es compren els actius tòxics. Han de ser preus prou baixos perquè sigui factible vendre'ls posteriorment i que generin beneficis. Per tant, el banc dolent ha de saber comprar i vendre. Pel que fa a la venda, cal aprendre lliçons com la de la privatització de Rumasa 1, la de fa trenta anys, que es va fer beneficiant “amics” i perjudicant els contribuents, que van acabar pagant tota la festa.

Per tant, el banc dolent té reptes importants. No es poden cometre errors en les taxacions inicials. La venda s'ha de fer en el moment oportú, recordem que ara és bon moment per comprar però és un mal moment per vendre, ja que encara no s'ha produït tota la baixada de preus de l'immobiliari, anem per un 22% de mitjana i tot indica que hem d'arribar a l'entorn d'un 30%. Serà molt important la bona gestió i la transparència, ja que hi ha molt en joc i la població no està per males pràctiques. Diuen que els optimistes confien en els altres i que els pessimistes només creuen en si mateixos. M'apunto a l'optimisme, però el temps ho dirà.