l'Estat encara no ha iniciat la directiva antimorositat
Els estats membres de la UE s'asseguraran que quan l'interès de demora en les transaccions comercials sigui pagador, el creditor tingui automàticament dret a cobrar al deutor una quantitat fixa de 40 euros (com a mínim) per factura impagada. Els estats s'asseguraran que la quantitat fixa de 40 euros sigui pagadora sense necessitat de recordatori com a compensació pels costos de cobrament a què hagi incorregut el creditor
La nova directiva europea 2011/7/UE del 16 febrer del 2011 per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials introdueix avantatges importants per als creditors. Entre aquests, hi ha el que per la nova llei sempre podran reclamar les despeses de gestió de cobrament. No obstant això, a l'Estat espanyol encara no han començat el procés de transposició de la legislació europea el límit de la qual està fixat per l'eurocambra per al 16 de març del 2013.
En primer lloc, del text de la directiva contra la morositat cal tenir present el considerant número 7 que diu literalment: “Una de les accions prioritàries de la Comunicació de la Comissió del 26 de novembre del 2008, titulada Un Pla Europeu de Recuperació Econòmica consisteix a reduir les càrregues administratives i fomentar la iniciativa empresarial, entre altres coses, assegurant-se que, en principi, les factures per subministraments i serveis, incloent-hi les corresponents a les petites i mitjanes empreses, es paguin en el termini d'un mes amb el fi d'alleujar els problemes de liquiditat.”
En segon lloc cal destacar el considerant número 12 en què s'adverteix que és necessari un gran canvi en els comportaments financers i que és imperatiu adoptar una nova cultura de pagament sense demora. Per aconseguir aquesta revolució cultural i invertir la tendència que la morositat constitueixi un comportament beneficiós per al deutor, és imperatiu garantir que les conseqüències del retard en el pagament siguin dissuasiu.
Per a les operacions comercials en l'àmbit del B2B, entre els canvis introduïts per la directiva 2011/7/UE destaquen els següents:
Primer, la directiva pretén combatre la morositat penalitzant el deutor amb un nou interès moratori més alt que el que marcava la directiva anterior 2000/35/CE. El nou tipus equivaldrà al tipus de referència del BCE augmentat en (almenys) vuit punts percentuals.
En segon lloc cal protegir el proveïdor de l'abús del comprador perquè aquest no imposi terminis de pagament excessivament llargs en fixar de manera indirecta un període de pagament europeu normalitzat de 30 dies i establir, com a norma general, que els terminis de pagament dels contractes entre empreses no excedeixin de 60 dies naturals llevat d'un acord exprés contrari recollit en el contracte i sempre que no sigui manifestament abusiu per al creditor.
En tercer lloc, la directiva dicta que, si no hi ha contracte, el termini de pagament serà obligatòriament de 30 dies, contats després de la data en què el deutor hagi rebut la factura.
En quart lloc, tot i que la directiva estableix una norma general de llibertat contractual per pactar terminis superiors als 60 dies en els contractes, aquesta autonomia de la voluntat de les parts està estrictament limitada per la possible declaració d'abús de les clàusules contractuals que de manera injustificada difereixin del termini de 30 dies. Consegüentment, l'eurocambra aspira a aconseguir que les operacions comercials a Europa s'abonin com a màxim al cap de 30 dies, excepte quan hi hagi situacions excepcionals que justifiquin un ajornament més gran.
DRET DE COBRAMENT.
Val la pena dir que el cobrament d'aquesta penalització fixa no exclourà el dret de rebre una compensació per a totes les despeses de cobrament provocades per l'impagament. A més de la quantitat fixa de 40 euros, el creditor tindrà dret a obtenir del deutor una compensació raonable per tots els altres costos de cobrament que superin la quantitat fixa. Aquesta indemnització podria incloure, entre altres coses, les despeses que el creditor hagi hagut de sufragar per a la contractació d'un advocat o una agència de gestió de cobrament. Aquest punt és una novetat molt interessant ja que, a l'Estat espanyol, si no es presenta una demanda judicial no s'acostumen a reclamar les despeses d'advocat al morós. Al deutor, tampoc no se li reclamen els honoraris de les empreses de recobrament que gestionen la recuperació de factures.