L'inici del curs borsari es va encetar aquesta setmana amb l'expectativa que seria una setmana clau per a la zona euro –com tantes altres que l'havien precedit– i els nervis propis del desconeixement sobre el que podria passar de manera gairebé immediata. Tot i això, alguna cosa feia pensar als inversors que aquesta vegada seria la definitiva. Van contribuir a aquesta percepció les especulacions que des de dilluns van anar planant pels parquets borsaris i que donaven detalls de quin i com seria el pla que el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, tenia al cap per ajudar els països de la zona en situació crítica.

Que si Draghi compraria deute, que si Alemanya no s'hi oposaria, que si la intervenció seria il·limitada... Al cap i a la fi, un missatge d'actuació molt esperat en un moment en què calen solucions efectives per tallar la crisi que ofega la zona euro des de fa mesos.

Les expectatives del llançament del flotador del BCE a l'Estat espanyol i Itàlia –els països més pressionats en els mercats de deute– van mantenir els números vermells lluny dels parquets europeus mentre els inversors anaven paint amb contenció els canvis que s'acostaven. Durant els primers dies de la setmana els moviments dels principals índexs van ser limitats, però sempre en positiu. No va ser fins dijous, dia en què es reunia el consell de govern del BCE, quan la festa va ser total i els inversors van oblidar totes les seves preocupacions. Draghi va anunciar que el banc emissor està disposat a intervenir en el mercat de deute com s'havia especulat durant la setmana, i les compres van inundar les pantalles dels operadors de renda variable a Europa. El millor índex va ser l'Íbex 35, que es va enlairar un 4,91% en la sessió, seguit del de la borsa de Milà (+4,31%), els dos més beneficiats per l'acció del BCE. Tot i això, la resta d'índexs europeus no en van quedar al marge i també van registrar un comportament positiu, amb l'Eurostoxx-50 pujant un 3,40% i el Dax i el Footsie, amb guanys d'un 2,92% i 2,11%, respectivament. Fins i tot l'optimisme va travessar l'Atlàntic i Wall Street va sumar números positius en aquesta jornada.

Tot i que el principal efecte de la intervenció del BCE, i el més contundent, va ser l'eufòria en les borses i la reducció significativa de la prima de risc –l'espanyola va acabar divendres al voltant dels 410 punts, quan a principi de setmana estava a prop dels 550 punts, és a dir, un descens de gairebé 140 punts en cinc sessions–, abans de celebrar-se la roda de premsa de Draghi l'impacte dels seus plans es va fer notar en la subhasta de deute a l'Estat espanyol. El Tresor es va beneficiar de les especulacions sobre la imminent actuació del BCE i va col·locar 3.500 milions d'euros a tipus d'interès menors, fet que va contribuir a calmar els nervis dels inversors mentre esperaven Draghi.

Cal destacar que el BCE també va discutir en la seva cita de dijous sobre la política monetària més adient per a la zona euro, i va decidir mantenir en el 0,75% el preu del diner, tot i la desacceleració que constata de l'economia.

L'eufòria de la sessió de dijous, juntament amb l'evolució positiva del mercat interior durant la setmana, ha portat l'Íbex 35 a tancar la sessió amb un repunt del 6%, ja que divendres es va acomiadar en els 7.882,80 punts. A més a més, la recuperació que va iniciar la borsa espanyola durant el mes d'agost passat –període en què l'Íbex 35 es va apuntar una alça d'un 10,13%– i que s'ha mantingut durant la primera setmana de setembre ha permès al selectiu índex reduir de manera substanciosa les pèrdues anuals que arrossega en el conjunt del 2012.

Així, l'Íbex 35 recula només un 7,98% des del gener –a final de juliol va retrocedir més d'un 21%– i és a tocar dels 8.000 punts, nivell que va perdre el 3 d'abril i que no havia tornat a reconquerir des de llavors –divendres l'Íbex 35 va sobrepassar aquest nivell i va marcar el màxim intradia en els 8.027 punts.