Rescat sí o rescat no? Aquesta és la pregunta que es fan els parquets dia rere dia però a la qual no acaben de trobar resposta. I aquesta incertesa és la que augmenta la prudència dels inversors alhora que els índexs es mouen en un canal lateral fins que sàpiguen si Espanya acaba demanant l'ajut financer o bé prefereix sortint-se'n tota sola de la crisi financera. Mentre aquesta incògnita s'aclareix, van apareixent personalitats polítiques i econòmiques que donen el seu parer i augmenten el neguit dels inversors en no saber a què atenir-se. El vicepresident de la Comissió Europea, Joaquín Almunia, ha instat l'executiu popular a formalitzar la demanda d'ajut per tal d'aprofitar la calma actual que viu la zona euro i els mercats de valors i deute després de setmanes convulses. Almunia destaca la importància de suprimir la incertesa actual que colpeja els parquets per tornar al bon camí mentre el president del BBVA, Francisco González, també ha demanat al govern que posi en marxa el mecanisme del rescat el més aviat possible.

També l'expresident del govern Felipe González ha sortit a escena per defensar una actuació urgent del govern que ja “hauria de saber si demanar o no el rescat”, per tal de posar fre a l'especulació que perjudica Espanya.

Però des del govern no volen dir res i augmenten així el desconcert i els rumors sobre com i quan es demanarà l'ajut, en uns mercats que donen per descomptat que l'única sortida d'Espanya és la petició formal del rescat. En aquest sentit, el Financial Times ja ha situat en l'agenda quan es farà la demanda del crèdit als socis europeus per part d'Espanya. El rotatiu creu que els propers dies l'executiu de Rajoy farà un pas en aquesta direcció ja que està negociant cada dia amb Europa les condicions que s'exigiran al país per optar al programa d'ajut. Cal destacar, però, que no és la primera vegada que es dóna per fet que el govern recorrerà al fons de rescat i mesos després la mateixa incògnita angoixa els mercats.

Així doncs, la treva que van donar els inversors en les dues primeres setmanes de setembre comença a perdre força davant la impaciència dels inversors que veuen que aquí ningú no mou fitxa. A més a més, i tenint en compte les darreres pujades enregistrades en els principals índexs, els inversors han optat per materialitzar els guanys mentre s'aclareix l'actual escenari econòmic, fet que ha portat les borses a terreny negatiu en els darrers dies. Tanmateix, els guanys de la darrera sessió setmanal van eixugar els números vermells i el selectiu índex de la borsa espanyola va acabar la setmana en els 8.230,70 punts, nivell que suposa un guany de gairebé un punt (0,93%) en cinc sessions. Després d'aquest repunt setmanal, les pèrdues de la borsa espanyola d'ençà que començà el 2012 se situen en el 3,92%.

Però tot i que la renda variable està patint per la incertesa al voltant de la petició oficial de rescat, el deute espanyol continua beneficiant-se de les paraules del president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, de fa un parell de setmanes, en què es mostrava disposat a actuar per minvar la pressió sobre els països perifèrics. Durant els darrers dies el Tresor espanyol ha col·locat gairebé 9.300 milions d'euros en deute públic en els mercats internacionals -300 milions més del previst- i pagant uns menors interessos que en subhastes precedents. Tampoc no ha incidit negativament en les respectives col·locacions de deute que la prima de risc hagi tornat a enfilar-se per sobre els 400 punts bàsics després de caure per sota d'aquesta cota la setmana precedent. Aquest indicador també es veu pressionat pels dubtes sobre si Espanya acabarà reclamant el crèdit europeu o no ho farà.