En un informe recent, diversos investigadors del McKinsey Global Institute analitzen tendències dels mercats de treball a escala mundial durant les properes dècades. Una de les principals conclusions és que, en contra de la visió generalitzada, el mercat de treball no millorarà de manera substancial una vegada superem l'actual fase recessiva. Segons aquests autors, la principal raó és que els desajustos entre els llocs de treball disponibles i els treballadors que podrien ocupar-los cada vegada són més importants. A més, segons els autors de l'informe, l'envelliment progressiu de la població i la disminució en les taxes de natalitat faran que la mà d'obra qualificada cada vegada sigui més escassa en un context global i que, per tant, no es puguin recuperar els ritmes de creixement de la productivitat semblants als observats en el passat més recent.

Aquesta situació contrasta amb l'evolució recent del nostre mercat de treball. Concretament, els llocs de treball creats durant l'últim cicle expansiu van ser, en general, en sectors i ocupacions de poca qualificació. Aquest alt nombre de llocs de treball poc qualificats va fer reduir significativament els incentius a la formació dels segments de la població més joves i va contribuir a accentuar el procés de dualització de la població catalana pel que fa als seus nivells educatius: tenim un percentatge alt de població amb estudis universitaris però també tenim un alt percentatge de població que no continua els estudis un cop acaba l'educació obligatòria. Aquesta situació, anòmala en el context dels països desenvolupats, ha estat afavorida, d'una banda, per les facilitats d'inserció laboral derivades del gran ritme de creació de llocs de treball poc qualificats però també, d'una altra, per la caiguda dels rendiments salarials a l'educació com a conseqüència del desajust entre el percentatge de població universitària i el percentatge de llocs de treball d'alta qualificació, en què aquest segon percentatge és clarament inferior al primer, és a dir, un resultat radicalment diferent del que pronostiquen els investigadors del McKinsey Global Institute. De fet, molts joves universitaris busquen oportunitats a altres mercats de treball en què sí que troben llocs de treball vacants que requereixen nivells alts de qualificació o, alternativament, prefereixen quedar-se al nostre mercat de treball però desenvolupant tasques que no estan en línia amb la seva formació.

Serem, altre cop, una excepció en el context dels països desenvolupats? Fins a un cert punt, sí. Si bé hi ha augment de les taxes i el nombre de joves que s'incorporen a la Universitat la es manté a uns nivells acceptables en comparació amb els països del nostre entorn, la capacitat de la nostra economia per crear llocs de treball qualificat no és tan evident. De fet, en estudis recents de l'economia catalana es mostra clarament com la major part dels llocs de treball vacants seran els que siguin derivats de la demanda per reposició, és a dir, aquells que es crearan a causa de l'abandonament del lloc de treball de determinades persones, majoritàriament com a conseqüència de la seva jubilació. Segons estimacions del Servei d'Ocupació de Catalunya, el 80% del llocs de treball que es crearan durant els propers 10 anys seran de substitució. De fet, alguns estudis han quantificat que la proporció de treballadors entre 55 i 64 anys passarà del 17% observat el 2005, a pràcticament el 25% a partir de l'any 2025, per la qual cosa la demanda per reposició continuarà creixent. Ara bé, bona part d'aquestes ocupacions es concentren en el sector industrial i el sector de serveis, i es corresponen a feines que no requereixen nivells de formació alts, però són feines en què, cada cop més, les exigències de les empreses en termes de qualificació seran superiors.