L'empresa Serveis Funeraris Integrals va néixer fa deu anys mitjançant una fusió de tres empreses familiars centenàries que es dedicaven a la prestació de serveis funeraris: la família Ventura i la família Fanés i la família Viñas, dedicada principalment a la gestió de cementiris. El director de la unitat de negoci de l'empresa, Josep Ventura, explica que la decisió de la fusió va estar propiciada pels canvis que es vivien en el sector: “S'estava intensificant l'arribada de capital i es professionalitzaven les persones que atenien els serveis. Hi havia corrents liberalitzadors, van arribar grups importants... Calia agafar un cert volum per continuar invertint.”

Aleshores van observar que, per afrontar el futur amb més garanties de sobreviure, calia una certa capacitat financera: “Calia tenir la possibilitat de fer inversions, de créixer, d'adquirir altres empreses, d'establir-nos a la ciutat de Barcelona.” Es va optar per fusionar els negocis, no per acordar un sistema participatiu. Va ser bastant costós, explica Ventura, però es va aconseguir. Després es va procedir a fer una ampliació de capital i es va trobar un soci financer, Albia, que té el 30% del total del negoci.

En el desè aniversari, el balanç, segons Ventura, és molt positiu: “ Si analitzem les principals xifres des de 2002, hem més que duplicat la xifra de vendes, de personal, instal·lacions... Ens ha permès professionalitzar l'empresa. Dotar-nos d'infraestructures i d'equips directius molt més solvents. Hem partit d'una situació en què cada família tenia un negoci per convertir-nos en una empresa.”

La construcció del tanatori de la ronda de Dalt, a Barcelona, el 1996, va ser un pas definitiu. Ventura el defineix com “el projecte més il·lusionant”, ja que els va donar més visibilitat i és actualment el tercer tanatori més conegut a la ciutat. Tant és així, que ha traspassat el servei de barri: “Estem contents perquè ara dóna resposta a persones de tot Barcelona.” Aquest mateix any han inaugurat un tanatori a Vilafranca i n'estan construint un altre a Viladecans.

La intenció de l'empresa, que cobreix prop del 19% de quota de mercat i a Barcelona, és arribar al 25% en tres o quatre anys. Per aconseguir-ho, a més d'una excel·lència en el servei, l'empresa ha optat per la innovació i la diversificació de serveis.

La crisi econòmica ha portat nous corrents en el sector. Per una banda, hi ha un corrent que ja venia dels últims anys de cedir la gestió directa dels cementiris, i, en aquest sentit, SFI en gestiona ara un total de 16. Per altra banda, però, fa que altres s'ho pensin i que valorin altres aspectes, com què es fa del personal. Reus ha decidit privatitzar els serveis, i ara està en procés de presentació d'ofertes i ho estan acabant de valorar perquè la inversió és molt important.

L'empresa, com totes les del seu sector, està ara pendent d'una reforma a àmbit estatal de la gestió dels serveis funeraris. Ventura aposta pel model que hi ha a Catalunya, on ja existeix una llei d'aquest tipus i que regula com donar bon servei, o com han de ser les instal·lacions adequades: “Estem d'acord amb els processos de liberalització, però garantint un control del servei”, afirma.

Pel que fa al moment polític actual, Ventura assegura que amb el seu soci financer, l'empresa Albia, de Madrid, encara no han tractat el tema. Però no es mostra preocupat per una possible alteració de les condicions actuals de la relació amb l'Estat espanyol: “Albia és una empresa que és filial de Santa Lucía, asseguradora amb molta presència aquí a Catalunya. Crec que el mercat català sempre continua interessant una empresa. Aquí hi tenen molts assegurats, ja que representen el 20% de tot l'Estat”, explica.

I pel que fa a la pròpia empresa, Ventura recorda que SFI té un entorn molt català: “Som una empresa familiar, catalana i que inverteix molt, entre set i nou milions cada any.” Alguna vegada han estudiat alguna oportunitat fora de Catalunya, però de moment ja cobreixen prou territori: “Si sortís alguna oportunitat la valoraríem.” Si hi hagués canvis polítics, en el seu cas, diu, no els afectarien. Només se li acut un punt en el qual hi podria haver diferències: “Dels immigrants dels anys 40 o 60, molta gent vol tornar a la seva terra, a Andalusia o Galícia. Nosaltres fem trasllat de difunts i potser aleshores seria una repatriació.”