La paraula Verkami és un neologisme que en esperanto vol dir “amants de la creació”. Amb aquesta vocació va néixer la iniciativa de Verkami, impulsada per Joan Sala i els seus dos fills, Jonàs i Adrià. Els mateixos interessos, la passió per la cultura i la creativitat d'un biòleg, un historiador de l'art i un físic s'han unit per crear aquesta plataforma de crowdfunding. La iniciativa, que van exportar dels Estats Units, posa en contacte creadors que necessiten finançament per fer realitat els seus projectes amb els usuaris que es converteixen en petits mecenes. Les aportacions tenen recompensa que tindrà a veure amb el resultat final.

Verkami incrementa dia a dia el nombre de projectes finançats, 569 la setmana passada. Segons explica un dels fundadors, Jonàs Sala, el resultat d'èxit de les idees supera el 70%. Això els situa molt per sobre de plataformes de referència com l'americana Kickstarter, que té un 44% d'èxit. Pels impulsors de Verkami, la clau d'aquests bons resultats és l'assessorament que es fa amb cadascun dels projectes.

L'empresa mataronina, que va iniciar l'activitat el desembre del 2010, és pionera seguint el model de finançament cultural que funciona des de fa anys als Estats Units. Els projectes es pengen a la plataforma en espera d'aconseguir en 40 dies l'objectiu de finançament que s'ha proposat l'autor per fer realitat el seu somni. Durant aquest temps s'ha d'aconseguir el màxim de difusió, amb l'ajuda de les xarxes socials, per aconseguir els diners. Plantejar campanyes amb un temps limitat motiva també els usuaris a accelerar-ne la difusió. Sala explica que n'hi ha prou que els creadors facin servir els seus canals de comunicació habituals per entrar en contacte amb els seus seguidors i demanar col·laboracions a amics o associacions del sector.

Només els projectes que en aquest temps arribin com a mínim al 100% del seu objectiu de finançament rebran els diners aportats pels seus mecenes. En cas contrari, les quantitats que s'han compromès no es faran efectives i el projecte no es tirarà endavant. Verkami cobra pels seus serveis un 5% del que recapti el projecte i només en cas que aquest aconsegueixi els diners fixats. “S'ha convertit en una nova manera de produir i consumir cultura més enllà de constatar-se com una bona via de finançament.” Per Jonàs Sala, és clar que la relació que s'estableix entre l'autor i el mecenes també és un valor afegit.

Des dels inicis de Verkami ja s'han comptabilitzat més de 60.000 micromecenes que han fet les seves aportacions, i d'aquests, prop d'un 40% han repetit aportant diners a més d'un projecte. “S'ha creat una comunitat que li agrada aquest model que permet estar a prop del creador i fer un seguiment del procés de l'obra”, explica Jonàs Sala. Un exemple és la iniciativa de l'autor de còmics Enrique Fernández, que va voler editar-se la sèrie Brigada. El fet de no tenir intermediaris li va permetre ajustar el preu i controlar tot el procés de dibuix, guió i entrega als lectors. Les aportacions que van fer 1.900 persones van permetre superar la xifra inicial dels 39.000 euros fins a aconseguir-ne 50.000. “És una oportunitat per als creadors més justa i lliure, ja que permet fer el que ell vulgui amb la seva obra mentre s'està elaborant”, explica Sala. Els projectes que es presenten a la xarxa provenen sobretot de l'Estat espanyol, però també han sorgit propostes des d'Itàlia i Portugal. L'empresa s'està obrint camí cap als països sud-americans, on ja hi ha alguns projectes que s'han acabat amb èxit a Mèxic, Xile i l'Argentina.

La plataforma, que va començar amb només 5 projectes, té actualment una mitjana d'un centenar d'idees que esperen captar l'interès dels usuaris i obtenir així el finançament. La majoria són projectes que tenen a veure amb la creació de curts, pel·lícules, documentals, còmics, publicacions, fotografia o gravacions musicals. Autors com Cesk Freixas o Miquel Gil s'han autofinançat alguns dels seus discos. Els premis Altaveu 2012 van reconèixer la tasca per part de Verkami amb centenars de músics del país.