Amnistia fiscal...

El 30 de novem­bre fina­litza el període per pre­sen­tar la decla­ració tri­butària espe­cial en vir­tut de la qual els con­tri­bu­ents podran regu­la­rit­zar aquells béns o drets ocults, inclo­ent diners en efec­tiu, que posseïen a data 31 de desem­bre de 2010 a “preu tan­cat”. La mesura, introduïda a la dis­po­sició addi­ci­o­nal pri­mera del reial decret llei 12/2012 i a l'ordre minis­te­rial que el desen­vo­lupa, pretén ser un incen­tiu excep­ci­o­nal que per­met que els con­tri­bu­ents de l'IRPF, l'impost sobre soci­e­tats i l'impost sobre la renda dels no-resi­dents, es posin voluntària­ment al cor­rent de les seves obli­ga­ci­ons tri­butàries pas­sa­des, a un cost fis­cal “pri­vi­le­giat” (el 10%) i tenint la “segu­re­tat” (el govern dixit) que que­da­ran exo­ne­rats de res­pon­sa­bi­li­tat penal per delic­tes con­tra la hisenda pública. La mesura per­metrà que l'admi­nis­tració tri­butària acce­deixi a gra­var ren­des i patri­mo­nis que esta­ven fora del seu abast i, en con­seqüència, que el govern aug­menti la recap­tació, anun­ci­ada de forma molt opti­mista, en 2.500 mili­ons d'euros. No obs­tant això, els dub­tes i les ombres d'aquesta nor­ma­tiva han pro­vo­cat que, a dia d'avui, s'hagin pre­sen­tat molt poques decla­ra­ci­ons i la majo­ria d'escàs import, ja que la mesura és clara i ober­ta­ment cri­ti­ca­ble per la forma i, no cal ni dir-ho, pel fons. La pri­mera de les grans crítiques es basa en la situ­ació d'inse­gu­re­tat jurídica cre­ada, ja que com es pot garan­tir que qui declara no serà ins­pec­ci­o­nat? Més encara: quan l'amnis­tia es refe­reix essen­ci­al­ment a l'impost sobre la renda però no a altres impos­tos de caràcter com­ple­men­tari a la transacció decla­rada (per exem­ple patri­moni, suc­ces­si­ons, IVA...), què passa amb aquests impos­tos? Addi­ci­o­nal­ment, s'han inter­po­sat recur­sos con­tra la mesura davant el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal i l'Audi­en­cia Naci­o­nal, cosa que lògica­ment afe­geix un ele­ment addi­ci­o­nal de pro­vi­si­o­na­li­tat, ja que si un s'acull a l'amnis­tia i després és decla­rada incons­ti­tu­ci­o­nal...

Apun­tat això, si les amnis­ties fis­cals són con­si­de­ra­des injus­tes per si matei­xes, ja que la fina­li­tat recap­tatòria no pot jus­ti­fi­car un “Tot s'hi val”, aquesta s'ha de tit­llar com de clara­ment pre­ci­pi­tada per com s'ha dut a terme, però també és ina­pro­pi­ada pel moment en què es pro­du­eix: el des­con­ten­ta­ment social amb la classe política té un argu­ment inqüesti­o­na­ble amb l'amnis­tia. Per fer-ho tot més qüesti­o­na­ble, el govern ha anun­ciat que a par­tir de l'1 de desem­bre, quan es tan­qui el ter­mini per aco­llir-se a l'amnis­tia, apli­carà un endu­ri­ment en el trac­ta­ment i en la per­se­cució de les ren­des no decla­ra­des... I què esta­ven fent fins ara? Si bé es pot enten­dre que el govern cer­qui aug­men­tar els ingres­sos, l'amnis­tia hau­ria d'haver estat l'últim recurs, ja que la mesura deixa un regust d'impro­vi­sació i des­a­fecció. En síntesi, tot ple­gat, molt ber­lus­conià.