Són només 13 hectàrees de vinyes estudiosament sembrades a la serra de les Gavarres, en el petit poble de Sant Martí Vell, però el seu vi traspassa fronteres llunyanes i parets de joies. A Xangai, a Nova York, a Londres... El vi del celler gironí Eccociwine ha estat present els darrers mesos en les inauguracions de noves botigues de Tiffany's; espais de disseny per al que és el primer vi a l'Estat espanyol amb segell CeroCO2, és a dir, amb un certificat de producció calculada i compensada d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. “Un vi de qualitat, respectuós amb l'entorn i producte d'una harmonia, on l'equip humà és molt important”, declara l'administrador d'Eccociwine, Manuel Lardeux.

La seva història és recent: fa dos anys i mig que les primeres ampolles del celler de Sant Martí Vell van sortir al mercat. Anys abans, el 2003, es van fer els estudis del terreny, el 2004 s'havien plantat els primers ceps, el 2006 es va construir el celler i el 2008 va néixer el vi. Es llegeix ràpid, però en el fons hi ha un treball elaborat d'acord amb l'entorn i el medi ambient.

Només cal veure el celler, amagat sota terra i camuflat amb el paisatge, per entendre aquest compromís de no deixar empremta industrial. Explica Leroux com cada any un equip de dotze persones fa un informe sobre les emissions de CO2 que produeix l'empresa -i que van des del trasllat de la brisa del raïm fins als viatges de promoció que es puguin fer arreu del territori o a l'estranger, passant pel tipus de tap de les ampolles o per la companyia de llum, entre moltes coses. Per facilitar aquesta aposta, Eccociwine ha buscat tots els proveïdors possibles amb la mateixa filosofia. “Hem anat per aquest camí perquè ens interessa ser ecològics.”

Un cop avaluada la quantitat de gasos emesos, es busquen tots els recursos possibles en cada sector per rebaixar la pol·lució i per pujar el nivell per compensar-ho. No és una casualitat, doncs, que el celler s'hagi ubicat en la finca de Can Torras de Sant Martí Vell, envoltada pels boscos de les Gavarres, que “xuclen carbó”, explica Lardeux, que hi afegeix que hi va haver un treball de neteja dels boscos de les dues finques per on s'escampen les vinyes. Els anys que no poden compensar financen uns programes de compensació en altres llocs, però de moment, segons explica Lardeux, això només ha hagut de passar un any dels quatre que està en funcionament. Tampoc no és una casualitat que no hi hagi recs i que l'única forma de regar les vinyes sigui l'aigua de la pluja, o que les parcel·les de vinyes estiguin encarades al nord aconseguint forts contrastos de temperatura entre nit i dia, i que les varietats de raïm plantades no siguin autòctones.

Uns estudis durant un any previs a la sembra que es van fer del sòl i de la climatologia de la zona van determinar uns paràmetres segons els quals van veure quins eren els ceps adequats per plantar en 5.000 peus per hectàrea, que és del que disposen. Així, es va concloure que calien ceps de maduració més llarga -això explica per què la verema a Eccociwine acaba més tard que a la majoria de cellers- i més típics de la zona de Bordeus i del sud-oest de França més a prop de Tolosa. Aquest és el cas per exemple del marselan, una varietat de l'altra banda dels Pirineus. De fet, tot just dilluns passat es va acabar la collita, amb la recol·lecció del raïm blanc.

Aquesta dependència dels factors meteorològics fa que cada any la producció oscil·li. Enguany, la sequera que hi ha hagut durant la primavera i l'estiu ha provocat una baixada de gairebé un 40% del rendiment en la producció, de manera que es preveuen unes 60.000 ampolles. Mai tenen una producció molt alta: és una producció limitada amb rams de raïm amb molta concentració i en principi tenen un quilo i mig per peu.

Eccociwine presenta quatre vins diferents: l'Eccoci rosat, l'Eccoci blanc, i dos de negres, l'Eccoci Premium i l'Eccoci Super Premium. Actualment, només el 30% de la seva producció es queda a Catalunya; tota la resta, marxa cap als Estats Units -un 30%-, cap a Hong Kong i la Xina -10%- i cap a Europa -10%-. De totes maneres, entre els seus plans de futur, a banda de consolidar el que tenen i donar-se a conèixer, aspiren a repartir la producció a parts iguals entre Europa, Àsia i els EUA.

Eccociwine no pensa ampliar el celler, segons explica el seu administrador, fent èmfasi en la tasca conjunta de tots els treballadors. Un equip de sis persones -entre les quals hi ha el mateix Lerdoux i l'enòloga Anna Baqués- que poden “gestionar molt bé” aquestes hectàrees, però que ho tindrien més difícil si la superfície es dupliqués: “El celler no tindria capacitat per encabir-ho tot.” El que es vol, insisteix Lerdoux, és consolidar-se i continuar amb la mateixa filosofia que els ha dut fins aquí i que reivindiquen amb el nom del vi: Eccoci, que vol dir “Som aquí”.