editorial
Entra en vigor la taxa del turisme
En el moment de l'entrada en vigor de la taxa sobre estades en establiments turístics poc se sap sobre el destí concret dels 50 milions d'euros que l'administració espera ingressar. Els ajuntaments turístics -destinataris del 30% dels diners que es recullin en el seu municipi- ni tenen projeccions d'ingressos, ni en bona part tenen idea de les accions a què els destinaran. Tampoc no s'ha constituït l'òrgan de gestió del fons per a la promoció del turisme, que tindrà capacitat de decisió sobre la major part dels ingressos, entre d'altres raons perquè la normativa que el regula no ha estat redactada. Certament, encara hi ha marge fins a la primera liquidació de la taxa, però la impressió és que s'ha començat la casa per la teulada. Una circumstància pròpia dels moments excepcionals que viu el país. El relat dels fets és el següent; el turisme és un dels principals generadors de riquesa de Catalunya; la competència mundial entre destinacions per atreure turistes és ferotge; calen recursos per promoció i per millorar l'oferta; el conseller responsable, Francesc Xavier Mena, demana més pressupost; el conseller redactor dels comptes públics, Andreu Mas-Colell, respon amb una taxa per decret; Mena es veu obligat a negociar amb el sector una mesura que CiU havia rebutjar en el programa electoral que el va portar a la Generalitat. Més enllà del rocambolesc de la implantació de la taxa turística, el fet és que la crisi ha permès establir amb una relativa calma un impost que intents precedents no havien aconseguit. El que cal ara és aprofitar això per reforçar una indústria que ens continua donar alegries en moments tan difícil. Cal un lideratge clar i una vigilància extrema perquè aquests diners siguin destinats a allò per què es necessiten: és a dir que Catalunya consolidi la seva aposta per la qualitat tant en l'oferta com en el tipus de visitant que volem rebre. I que això sigui compatible amb la vida dels ciutadans dels pobles turístics. Si això es compleix, en uns anys girarem la vista enrere i donarem per bons els insòlits fets que ens han portat a tenir una turitaxa.
Sectors estratègics
L'asfíxia econòmica de la Generalitat ha portat el govern a posar a la venda edificis administratius per quedar-s'hi a lloguer, a vendre Aigües Ter Llobregat per treure's del cim un dèficit endèmic, i fins i tot a subhastar la gestió d'una empresa amb beneficis com és la propietària dels túnels del Cadí i Vallvidrera. Paral·lelament, agafa el control de l'estació d'esquí de Vallter per evitar el tancament d'una activitat estratègica per a l'economia del Ripollès. Una contradicció que no se salva amb l'argument que aquesta inversió és relativament petita, i que assenyala que, més enllà dels dèficits i la tresoreria escanyada, per a CiU és estratègic salvar el turisme de muntanya i es nacionalitza si va malament mentre que la dimensió estratègica de l'abastament d'aigua és tan menor que si s'hi perden diners s'ha de privatitzar. Una manera de veure el paper del sector públic que ja es va posar de manifest amb el canvi d'orientació dels objectius de l'empresa Avançsa: si el tripartit apostava perquè invertís en sectors estratègics de futur (amb l'ensulsiada que va representar l'aposta per fer de Spanair la línia aèria catalana de bandera), CiU l'ha convertit en assessora per buscar finançament per a les empreses i en prestadora d'últim recurs per a empreses en risc de tancament.
