Des que va començar la crisi van empit­jo­rant dia a dia dos dels pro­ble­mes més greus que té la nos­tra eco­no­mia: l'atur i l'eco­no­mia sub­mer­gida. A l'Estat espa­nyol l'atur ja s'enfila cap als sis mili­ons de per­so­nes i simultània­ment creix l'eco­no­mia sub­mer­gida, que alguns estu­dis situen en els qua­tre mili­ons de per­so­nes i amb un pes en el PIB al vol­tant del 22%. De moment, encara no hem acon­se­guit cap­gi­rar aques­tes tendències tan nega­ti­ves que estan posant en perill el model d'estat del benes­tar que tenim per la reducció en les cotit­za­ci­ons a la Segu­re­tat Social i en els impos­tos, acom­pa­nyat d'un aug­ment de les per­so­nes que reben pres­ta­ci­ons d'atur. Entre els motius que expli­quen l'incre­ment de l'eco­no­mia sub­mer­gida hi ha l'exces­siva burocràcia que afecta la cre­ació i desen­vo­lu­pa­ment d'acti­vi­tats empre­sa­ri­als.

Sem­bla evi­dent que per sor­tir de la crisi caldrà crear cen­te­nars de milers d'empre­ses. Mal­grat això, tot i que ja fa més de qua­tre anys de l'inici de la crisi, és sor­pre­nent que no es pren­guin mesu­res per pro­moure la cre­ació d'empre­ses i la reac­ti­vació de les empre­ses exis­tents. Per exem­ple, a França l'any 2009 varen crear la figura de l'auto­em­pre­ne­dor, que con­sis­teix en la cons­ti­tució de l'empresa en fines­treta única, per inter­net, i en 3 minuts; paga­ment sim­pli­fi­cat d'impos­tos i cotit­za­ci­ons soci­als i pro­tecció del patri­moni per­so­nal de l'empre­ne­dor. Els resul­tats són espec­ta­cu­lars, ja que en tres anys més d'un milió cent mil fran­ce­sos han creat el seu propi tre­ball.

Al nos­tre país s'han fet diver­ses pro­pos­tes per tal de tenir una nor­ma­tiva simi­lar. Per exem­ple, la patro­nal CECOT va pro­po­sar la cre­ació a Espa­nya de l'auto­em­pre­ne­dor, pen­sant en els empre­sa­ris indi­vi­du­als i sense tre­ba­lla­dors assa­la­ri­ats. Aquesta figura podria tenir les carac­terísti­ques següents: pro­tecció patri­mo­nial per als béns ali­ens al negoci, exempció del paga­ment del règim dels autònoms en els dos pri­mers anys d'acti­vi­tat, capi­ta­lit­zació de la pres­tació d'atur, decla­ració semes­tral d'IVA i amb el cri­teri de caixa (es paga quan es cobra), moratòria de llicències muni­ci­pals durant dos anys, per tal que no s'hagin de fer fins que el negoci sigui segur que arrenca i sim­pli­fi­cació de la comp­ta­bi­li­tat. Igual que a França, aquesta pro­posta va diri­gida a nivells bai­xos d'acti­vi­tat, ja que quan se superi la fac­tu­ració de 30.000€ en ser­veis o 80.000€ en comerç ja s'hau­rien de fer els tràmits de la resta d'empre­ses. Tot i l' interès d'aquest tipus d'ini­ci­a­tiva, el govern espa­nyol no aposta per aquesta via. És una llàstima, però fins ara se seguei­xen només dos de les tres polítiques que demana la Unió Euro­pea, apu­jar impos­tos i reta­llar des­pesa. En canvi, que­den pen­dents el ter­cer tipus de mesu­res que hau­rien d'aju­dar a la reac­ti­vació empre­sa­rial.