Cada minut mor a l'Àfrica un nen per la malària. La dada és esgarrifosa per si mateixa, però les conseqüències d'una picada d'un mosquit Anopheles infectat també comporten un preu devastador no només en la pèrdua de vides humanes sinó també per l'impacte negatiu en el desenvolupament econòmic de països on la malaltia és endèmica. Alguns estudis avaluen les pèrdues anuals en les economies africanes en més de 12.000 milions de dòlars, sobretot per la limitació turística. Davant d'aquest repte desesperant la Fundació Novartis per al Desenvolupament Sostenible, l'Institut Públic de Salut Tropical Suís i l'Institut de Salut d'Ifakara participen en el programa Access, que se centra en la millora de l'accés a l'atenció sanitària primària i a l'assequibilitat dels medicaments. L'objectiu prioritari d'aquest projecte que va començar el 2004 és combatre la malària a la vall de Kilombero, a la regió de Morogoro, a la zona central de Tanzània.

Fa dues setmanes es van presentar els resultats del programa Access a Dar es Salaam davant d'una expectació creixent per les autoritats i la premsa local i internacional. Les conclusions van ser positives “perquè cada vegada hi ha més consciència de la població per augmentar la prevenció de la malaltia”, explica la doctora Flora Kessy, directora del programa Access. A més, el nombre del microcrèdits de salut per proporcionar cobertura als afectats per la malaltia ha augmentat darrerament. El nombre de beneficiaris dels Community Health Funds va passar de 19.992 persones el 2010 a 32.262 el 2012. “Això representa una taxa de cobertura de la població del 22,55% actual davant el 14,50% de dos anys enrere”, afirma Kessy. De fet, es tracta d'aportar unes quantitats molt petites, que poden oscil·lar entre 25 o 50 euros anuals en cada cas. “És una xifra baixa que es podrà destinar a aspectes de salut o educació, però que ajuda molt a sensibilitzar la població i fer previsió davant la malària”, explica Klaus Leisinger, president de la Fundació Novartis, amb seu a Basilea, que va aprofitar l'acte de la capital tanzana per dir que el programa Access tindrà continuïtat amb una nova fase que començarà l'any vinent. Fins ara la Fundació Novartis ha destinat prop d'un milió d'euros en aquest projecte.

L'essència del programa Access és trobar un marc conjuntural per analitzar de quina manera els serveis d'atenció sanitària (oferta) estan alineats amb els recursos i les necessitats dels pacients (demanda). Una de les claus d'aquest projecte és millorar substancialment l'accés a l'atenció sanitària primària, específicament en termes d'efectivitat en el tractament contra la malària en els districtes rurals del país. Per aconseguir-ho es desenvolupen cinc punts clau. Un és l'avaluació i la millora de la qualitat en els serveis d'atenció sanitària. El segon, la introducció d'un test de diagnòstic ràpid de la malària. El tercer punt és el màrqueting social i campanyes d'informació a les escoles. El quart aspecte fa èmfasi a l'ajuda a les dones per augmentar els ingressos i, finalment, enfortir els microcrèdits de salut per proporcionar cobertura a qui tingui la malària.

A Ifakara, amb una població de 46.000 habitants, hi ha la seu de l'Institut de Salut d'Ifakara, una de les més antigues organitzacions de salut del país. En l'actualitat és un centre de formació internacional relacionada amb la sanitat, i hi poden assistir investigadors d'hospitals i universitats d'arreu del món sempre amb l'objectiu de treballar per combatre les malalties tropicals. Des d'aquesta localitat, les tres entitats que hi donen suport coordinen els esforços econòmics i logístics per sensibilitzar la població. L'Access ajuda econòmicament en la creació de grups de Dones de la Salut que es reuneixen amb la missió de crear obstacles contra la malària a través de diàleg amb la família i amics, i també organitzant obres de teatre per fer pedagogia contra la malària. Justament un grup de més de 80 dones d'Ifakara van posar en marxa fa uns mesos una granja de porcs amb el doble objectiu d'alimentar la població i treure recursos per combatre la soca més mortífera del mosquit Anopheles, que és el Plasmodium falciparum. En aquesta zona, les dones és mostren més actives que els homes davant de projectes nous. Les escoles també juguen un paper clau en el màrqueting social per sensibilitzar la població davant de malalties endèmiques.