L'empresa de joguines IMC Toys, amb 100% de capital català i seu a Terrassa, s'ha convertit en pocs anys en la sisena empresa amb quota de mercat del sector de les joguines a l'Estat espanyol, però el que realment ha fet créixer l'empresa és la política d'internacionalització que va iniciar a finals dels any 90 quan van decidir deixar de ser només distribuïdors al mercat local i crear les seves pròpies joguines. Per ser rendibles necessitaven més volum que el mercat espanyol i vendre a uns preus competitius i van decidir copiar el model nord-americà del sector: dissenyar al lloc d'origen, fabricar a la Xina i, des d'allà, exportar. D'aquesta manera el 2001 van crear la primera filial a Hong-Kong i una sala de mostres, i van fer els primers motlles amb un dissenyador industrial, un de gràfic i un enginyer, per vendre els primers productes a França i Portugal. Ara hi tenen 60 treballadors i ocupen un espai de 1.000 m². Aleshores tenien una plantilla de 35 treballadors, facturaven uns 7 milions, i des d'aleshores la progressió ha sigut constant amb creixements sostinguts al voltant del 20% cada any, fins tancar el 2012 en el 82 milions i tenir una plantilla global de 250 treballadors.

El conseller delegat d'IMC Toys, Albert Ventura, assegura que pel camí s'han comès molts errors, però que els han fet més forts per tornar-se a aixecar. L'èxit, que recomana extrapolar a qualsevol empresa que vulgui fer el pas a la internacionalització, és estar convençut que tenen un bon producte i “somniar que s'és capaç de fer-ho aportant il·lusió i actitud”. En aquest sentit, afegeixi Ventura, cal trencar els tòpics de pensar que “els americans o japonesos ho fan millor, perquè no és cert”, ja que l'únic que els diferencia és que tenen un mercat local molt més ampli.

En el cas d'IMC Toys una de les peces clau és invertir en innovació i en fer productes nous. Aquesta és la política que van aplicar amb l'inici de la crisi el 2007, quan van decidir no quedar-se aturats, i des d'aleshores destinen la meitat dels beneficis a la inversió en futur. Ja al 2004 havien obert una filial comercial a Anglaterra, el 2005 a França i, entre el 2007 i el 2008, ho van fer a Alemanya i posteriorment a Portugal. També el 2007 van posar en funcionament el centre logístic a Sallent, al Bages, que té una superfície de 12.000 m². L'exportació “no és un camí fàcil ni ràpid, però en el nostre cas ha sigut segur, començant amb tres o quatre persones a cada filial i anant augmentant la plantilla progressivament”, ja que tenen molt més recorregut en els mercats d'arreu del món que si s'haguessin quedat estancats en l'espanyol. De fet, el 75% de la producció la venen a fora, quan el 2001 la xifra només representava el 23%. I el mercat estatal de les joguines fa dos anys consecutius que cau i les previsions són que sigui d'un 12% enguany.