Tot procés cre­a­tiu comença amb una idea. No hem de dei­xar de dir-ho perquè sigui evi­dent, ja que hi ha encara gent que sem­bla que ho ignora. Sense idees no hi ha res. I per tenir idees cal ima­gi­nació, fle­xi­bi­li­tat, infor­mació (no massa), fan­ta­sia, capa­ci­tat de rao­na­ment i un munt de coses més. Però mol­tes empre­ses argu­men­ten, amb raó, que el pro­blema no és tenir idees, sinó con­ver­tir-les en rea­li­tat. De fet, els pro­ces­sos d'inno­vació fra­cas­sen sovint perquè no s'ha pogut pas­sar del con­cepte al pro­to­tip, i del pro­to­tip, al resul­tat final.

Les empre­ses que han acon­se­guit sis­te­ma­tit­zar la inno­vació saben que de la idea ini­cial a l'impacte en el mer­cat hi ha una distància con­si­de­ra­ble. A través d'una gestió per fases (Stage Gate Model) no acon­se­guei­xen només que el procés no es deturi, sinó que vagi avançant fins arri­bar a la fi. Però mol­tes vega­des la imple­men­tació de la idea és massa com­plexa perquè la pugui por­tar a terme la mateixa empresa. Ima­gi­nem que una pime cata­lana vol tre­ba­llar la idea d'un gelat que no taqui la roba. El con­cepte és excel·lent, i és pos­si­ble que la majo­ria dels con­su­mi­dors esta­rien encan­tats de poder con­su­mir gelats sense tacar-se (espe­ci­al­ment els pares, farts de ren­tar roba dels seus fills plena de taques mul­ti­co­lors de gelat...). El més pro­ba­ble és que el depar­ta­ment de R+D d'aquesta supo­sada empresa (si és que n'hi ha) no tin­gui capa­ci­tat tec­nològica per fer front a un repte d'aques­tes dimen­si­ons. Tenim una idea, però no la podem fer rea­li­tat. Què fem?

Hem par­lat ja mol­tes vega­des de la inno­vació oberta. Con­sis­teix en enten­dre que les inno­va­ci­ons cada cop menys tenen lloc a l'estricte inte­rior de l'empresa. Vivim en un món massa com­plex per tenir solu­ci­ons per a tots els rep­tes. Cal inno­var recol­zant-nos en el nos­tre eco­sis­tema. I això què vol dir? Doncs bus­car els agents (pro­pers o llu­nyans en l'espai) que puguin cobrir les nos­tres carències. En el cas del gelat que ens ocupa, la nos­tra pime podria, per exem­ple, dema­nar els ser­veis d'algun dels molts cen­tres de recerca tec­nològica que hi ha a casa nos­tra. Penso en Lei­tat o en Ascamm, per exem­ple. O podria entrar en con­tacte amb parcs de recerca uni­ver­si­ta­ris, com el de la UAB. Tots aquests cen­tres tenen cen­te­nars d'inves­ti­ga­dors i d'experts que poden aju­dar-nos a con­ver­tir les idees en rea­li­tats. Cal ser humil i com­pren­dre que una empresa, per pode­rosa que sigui, mai no pot aspi­rar a con­tro­lar-ho tot. Recor­dem que més del cin­quanta per cent de les inno­va­ci­ons de l'omni­po­tent Proc­ter & Gam­ble tenen el seu ori­gen fora de l'empresa. Si inno­var és un repte inde­fu­gi­ble, cal que qual­se­vol empresa que s'hi posi tin­gui en compte que la pràctica de la inno­vació passa també per saber esta­blir xar­xes de con­tac­tes i de networking al seu vol­tant. Edi­son tenia molt bones idees, però també gau­dia d'excel·lents col·labo­ra­dors i es rela­ci­o­nava molt bé amb la banca i amb els mit­jans de comu­ni­cació de l'època. No només cal ser bo. També és impres­cin­di­ble rode­jar-se dels millors i saber-se ven­dre.

I si qual­se­vol dia l'amic lec­tor de l'Econòmic menja un fantàstic gelat de xoco­lata amb fes­tucs sense tacar-se la camisa aca­bada d'estre­nar?