Al 1926, ja es podia dir “avui és sen­zillíssim tras­lla­dar-se al cen­tre d'Àfrica. No es neces­si­ten ni piragües ni camells per fer el viatge: magnífics transatlàntics i, àdhuc, l'aeroplà vos por­ten a Dakar. En tren arri­ba­reu a Kayes, on tro­ba­reu un altre tren que vos por­tarà a Bam­makó i Koui­likokó sobre el Níger. Allà, un vai­xell rela­ti­va­ment con­for­ta­ble nave­gant sobre el riu...” (R. Car­re­ras i Valls: Al marge del Sahara. Bar­ce­lona, Kora, 1926). Els euro­peus, després de segles d'estruc­tu­ració interna (expli­cats per Roberto Finzi), van ini­ciar, a finals del segle XV, una expansió transoceànica, que, al segle XIX, amb la nave­gació a vapor, esde­vingué emi­gració mas­siva. Vers les Amèriques, Austràlia i algu­nes regi­ons d'Àfrica. Fou la pri­mera glo­ba­lit­zació, ben dife­rent de la segona, l'actual.

Als anys 1920, diuen els obser­va­dors cata­lans (com Ricard Car­re­ras i Valls, o Joan Malu­quer i Vila­dot, a Records d'un viatge al Sene­gal: una fac­to­ria cata­lana. B., 1928), ja era molt fàcil moure's per tot arreu, en bona part, gràcies a l'avi­ació. Els cata­lans, com molts altres pobles euro­peus, abans, però, sobre­tot, als temps de la pri­mera glo­ba­lit­zació, van “fer les Amèriques” (vegeu L'Econòmic 20-10-2012) i van mar­xar, també, a Austràlia (vegeu L'Econòmic 16-6-2011). Cal par­lar, també, de l'experiència afri­cana.

Els viat­ges dels anys 1920 al Sene­gal, al cen­tre de l'AOF, l'Àfrica Occi­den­tal Fran­cesa, que van moti­var els lli­bres de Car­re­ras i de Malu­quer, tenien una excusa: l'estada a la fac­to­ria CCS, fun­dada el 1898 per Felip Codina, un home sor­tit de Cer­vera. L'empresa tenia la seva base a la població de Tir­vana i diver­ses sucur­sals a tot Senegàmbia, diri­gi­des totes elles, també, per cata­lans. La CCS es dedi­cava, fona­men­tal­ment, al con­reu, la collita, l'emma­gat­ze­ma­ment i el trans­port dels caca­uets, una plan­tació introduïda a la regió -amb molt èxit, per cert- pels euro­peus. El Sene­gal és, al segle XXI, un dels majors pro­duc­tors mun­di­als de caca­uets (que són la base de la fabri­cació d'un perillós com­pe­ti­dor de l'oli d'oliva: l'oli de caca­uet). La fac­to­ria fun­dada per Felip Codina i diri­gida als anys vint per Ramon Boldú expor­tava tota la seva pro­ducció a França.

La història de la presència cata­lana a les vinyes i la pro­ducció de raïm d'Algèria és molt dife­rent. Ens tro­bem davant d'una emi­gració mas­siva, ori­gi­nada, curi­o­sa­ment, a les àrees més perifèriques dels ter­ri­to­ris on es par­len les dife­rents vari­ants de la llen­gua cata­lana. Una emi­gració de ros­se­llo­ne­sos, menor­quins i ala­can­tins, que s'ini­cia quan, a par­tir de 1830, Algèria esdevé fran­cesa. L'objec­tiu ini­cial de molts d'aquests emi­grants fou el con­reu de vinyes i la pro­ducció de raïm, per bé que, aviat, esde­vin­gue­ren for­ners, pas­tis­sers, etcètera. També, les dones que feien de dida a les cases de l'elit colo­nial fran­cesa, i, pel que fa als ros­se­llo­ne­sos, els homes que eren fun­ci­o­na­ris o mili­tars.