Textprint és una empresa d'acabats tèxtils i estampació però, des dels seus inicis, especialitzada a tractar teixits elàstics per fer roba de bany. Aquesta singularitat li ha permès els darrers trenta anys mantenir-se al capdavant d'un sector reduït i molt especialitzat mentre que d'altres tints i estampadors es veien obligats a tancar arrossegats per la crisi del tèxtil. Josep Espígul, al capdavant de Textprint i durant anys presidint el gremi tèxtil a la comarca, assegura que no es pot generalitzar quan es parla de la crisi del tèxtil. “El sector del vestit de bany és tan petit i especialitzat que la recessió per ara no l'hem notat”, assegura.

Textprint s'ha mantingut al capdavant d'un sector en què cada vegada eren menys estampadors i en què actualment només té un únic competidor. Amb aquesta quota de mercat tan àmplia han vist com proliferaven el nombre d'empreses comercials que els encarreguen els mostraris per oferir els teixits a les marques de banyadors que confeccionen i venen arreu del món. L'exportació dels seus teixits estampats, a través d'aquests comercials, es pot localitzar a diferents països, però sobretot a Europa i també als Estats Units.

Tot i la bona salut que ha permès facturar aquest any 6 milions d'euros, les perspectives per al 2103 són incertes. Això és el que auguren els fabricants europeus en vista del panorama de recessió mundial. Si es compleixen les previsions més pessimistes amb la davallada de turistes a destinacions importants en la venda de banyadors com poden ser les illes Maurici o les Seychelles, podria perjudicar finalment el reduït sector del tèxtil de bany.

Els plans de futur de l'empresa són continuar apostant per la qualitat com fins ara. “Volem que el que fem nosaltres no hi hagi manera de millorar-ho. Sabem que això provoca una estructura de costos alts, però funciona perquè donem solucions encara que surti més car.” Aquesta filosofia implica continuar apostant per la reconversió tecnològica, que representa una gran inversió.

A les naus d'Argentona, s'hi pot veure des de la maquinària tradicional amb rotatives i taules on es fan anar els motllos fins a les impressores digitals que estampen la roba amb molta més rapidesa i varietat de colors. “Els últims deu anys ha entrat una màquina nova cada any, però els teixits fets amb digital per ara són el 25% de la producció.” Textprint produeix entre 1,5 i 2 milions de metres a l'any de teixit, tot i que tindria capacitat per arribar als 3 milions. “Anem cap a l'estampació digital, perquè ja no s'investiga en la maquinària tradicional”, afegeix, tot i reconèixer que aquestes màquines són més rendibles quan els volums de producció són molt més elevats.

L'estampació, encara que més automatitzada, continua necessitant molta mà d'obra. A l'empresa, on també es fa el procés d'acabats per fixar el color i també el rentat de les peces, hi treballen 62 persones.

El volum de la feina es concentra entre setembre i febrer, quan s'ha d'enllestir el mostrari per a l'estiu següent. La resta de l'any es treballa a menys intensitat, fent mostres, i aquestes fluctuacions impliquen reduccions de jornades laborals. Textprint va innovar amb l'aplicació de laques elàstiques, laques per inflar els colors o tintar amb metal·litzats i daurats. L'empresa d'acabats tèxtils fa tot el procés per estampar el teixit, que sempre és poliamida i licra, i que li arriba en blanc. Un 80% de la producció es destina a fer roba de bany, i la resta, per a complements.

Textprint va iniciar l'activitat a Mataró després que Josep Espígul i el seu soci, Josep Hernàndez, exportessin del nord d'Itàlia les tècniques dels estampadors de seda per fer corbates. A l'empresa ja hi ha una segona generació que continua el negoci. “No hem tocat sostre perquè tenim mercat per temps i encara podríem créixer fent nosaltres mateixos de comercials, però s'ha de veure com evoluciona el mercat amb la recessió.”

El director de Textprint lamenta que amb la situació financera actual no es doni accés al crèdit per continuar invertint en maquinària. Critica també la decisió del govern espanyol de suprimir el dèficit de la tarifa elèctrica, que, segons diu, implicarà un preu inassumible que obligarà moltes empreses a tancar. Sobre la situació política actual, no dubta ni un moment: “Esperem un canvi per tenir un estat propi, és l'única manera que puguem créixer.” Amb aquesta situació creu que les relacions comercials amb els seus clients no canviarien gens. “No s'entendria perquè el que interessa és tenir la mateixa qualitat, el servei i el preu del producte.”