Talment com s'ha esdevingut en altres sectors, la liberalització del mercat de subministrament de benzina a l'Estat espanyol va partir d'un pecat original, de passar d'un únic operador públic a un club massa reduït, del monopoli a l'oligopoli. D'alguna manera, aquesta circumstància, com així sembla entendre el mateix govern estatal amb la publicació de sengles informes de la Comissió Nacional de la Competència (CNC) i la Comissió Nacional de l'Energia (CNE), s'ha traduït, amb el pas dels anys, en una tendència a l'alça dels preus de la gasolina i el gasoil, amb el benentès que aquesta inflació contínua s'esdevenia sense que a l'Estat espanyol la benzina hagi de suportar la pressió fiscal que sí que pesa en la formació de preus del combustible als estats veïns de la UE. Ara, el govern estatal, necessitat d'ingressos per intentar mitigar el dèficit, i alliçonat contínuament per les autoritats de Brussel·les perquè d'una vegada escometi l'homologació fiscal amb els altres socis comunitaris, voldria que aquesta pujada, que serà tard o d'hora, d'alguna manera es pugui assuaujar amb l'obertura del mercat. Amb més jugadors, ja sia estacions de servei de grans petrolieres com benziners independents, els preus es podrien disciplinar, com passa a mercats com el francès, on l'oferta de les gasolineres de grans superfícies comercials, que ofereixen preus interessants amb l'únic objectiu d'atreure el consumidor al centre de venda, ha tingut una gran responsabilitat a l'hora de disciplinar els preus i evitar que entrin en espirals a l'alça. En el cas català, tenim les experiències de Bon Àrea o Esclat, tot i que també cal fer avinent que, en un escenari molt competitiu de preus que davallen, la petita gasolinera podria tenir certs problemes de supervivència.