Gran angular

Massa cimenteres per a tan poc mercat

Amb una caiguda del 75% del consum intern i unes exportacions que creixen però que no són rendibles, el sector del ciment es preparara per a més tancaments de plantes el 2013

“No es pot pensar que és rendible mantenir-se amb un 20% d'ocupabilitat”
“Una instal·lació que no arribi al 50% de la seva capacitat tindrà seriosos problemes”

El 2007 –l'any de tots els rècords– es van con­su­mir més de 8 mili­ons de tones de ciment a Cata­lu­nya. Aquest 2012 la pre­visió és no pas­sar dels 2 mili­ons. En cinc anys s'ha eva­po­rat el 75% del mer­cat intern i això vol dir que les sis fàbri­ques de ciment pre­sents a Cata­lu­nya han pas­sat de tre­ba­llar al límit de la seva capa­ci­tat a pla­ni­fi­car atu­ra­des per ajus­tar una pro­ducció que només al mes d'octu­bre va recu­lar un 46% res­pecte del mateix mes del 2011.

En els anys de bonança econòmica les plan­tes de ciment tre­ba­lla­ven al 98% de la capa­ci­tat ocu­pada. Aquest per­cen­tatge ha anat des­cen­dint ràpida­ment en els últims anys. Segons dades de Ciment Català -que agrupa els fabri­cants amb presència a Cata­lu­nya- el 2011 va ser del 54% però aquest 2012 encara s'ha reduït a la mei­tat. I així, es poden con­ti­nuar man­te­nint les fàbri­ques ober­tes? “No es pot pen­sar que és ren­di­ble man­te­nir-se amb un 20% d'ocu­pa­bi­li­tat, això no es pot aguan­tar gaire temps”, con­testa el direc­tor gene­ral de Ciments Molins Indus­trial, Àngel Cercós. La fàbrica de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llo­bre­gat) de la com­pa­nyia cata­lana ha aguan­tat la crisi sense pre­sen­tar cap gran ERO però Cercós reco­neix que “en els dar­rers anys la situ­ació s'ha fet insu­por­ta­ble”.

José María Ara­cama, adjunt a la pre­sidència del Grup Cemen­tos Port­land Val­der­ri­vas -en què s'inte­gra Uni­land, amb dues plan­tes a Cata­lu­nya- afirma que “qual­se­vol ins­tal·lació que no arribi al 50% de la seva capa­ci­tat de pro­ducció entre el mer­cat intern i les expor­ta­ci­ons tindrà seri­o­sos pro­ble­mes per man­te­nir-se oberta”. A l'estiu pas­sat el grup va pre­sen­tar un pla estratègic que pre­veia fer un ajus­ta­ment pac­tat amb els sin­di­cats de 250 llocs de tre­ball a les 8 plan­tes que té a tot l'Estat -prop de 600 si s'afe­gei­xen a les acti­vi­tats rela­ci­o­na­des amb els deri­vats del ciment- i que en el cas de Cata­lu­nya impli­cava la cre­ació d'una plan­ti­lla única per a les fàbri­ques de Santa Mar­ga­rida i els Mon­jos (Alt Penedès) i Vall­carca (Gar­raf) que fun­ci­o­na­ran alter­na­ti­va­ment 10 i 2 mesos a l'any.

La mul­ti­na­ci­o­nal mexi­cana Cemex també acaba d'anun­ciar un pla per ajus­tar la seva capa­ci­tat pro­duc­tiva que afec­tarà espe­ci­al­ment la seva presència a Cata­lu­nya. Per tant, dels 339 llocs de tre­ball que la com­pa­nyia ha pac­tat supri­mir, 132 cor­res­pon­dran a la seva planta d'Alca­nar (Montsià) i 33 més a la de Sant Feliu del Llo­bre­gat (Baix Llo­bre­gat) que, a més, dei­xa­ran de ser pro­duc­to­res i es pas­sa­ran a cen­trar en la mòlta de ciment. El 2009 Cemex ja havia tan­cat la planta de Vila­nova i la Geltrú (Gar­raf).

Final­ment, Lafarge, que a Cata­lu­nya té una planta a Mont­cada i Rei­xac (Vallès Occi­den­tal), també es plan­teja el futur amb incògni­tes. El direc­tor gene­ral de Lafarge Espa­nya, Isi­doro Miranda, admet que “en aquest moment les nos­tres plan­tes de ciment a Espa­nya es tro­ben en una situ­ació com­pro­mesa per l'ensor­ra­ment de la demanda i la pujada dels cos­tos energètics”.

Amb un mer­cat intern sota mínims –i ara com ara amb poques expec­ta­ti­ves de recu­pe­rar-se-, el sec­tor ha fet un esforç per bus­car la demanda a altres mer­cats. L'expor­tació ja va ser la via d'esca­pa­ment en cri­sis ante­ri­ors. Així, per exem­ple, als anys 80, quan el con­sum intern de ciment també va caure per sota dels dos mili­ons de tones, el sec­tor va com­pen­sar-ho amb escreix amb unes ven­des a l'exte­rior supe­ri­ors als 6 mili­ons de tones. De fet, en aquells anys l'Estat espa­nyol es va con­ver­tir en el pri­mer expor­ta­dor mun­dial de ciment.

Si s'obser­ven les dades de Ciment Català es veu que en la crisi postolímpica les expor­ta­ci­ons van tor­nar a créixer, tot i que en menys mesura, i que actu­al­ment, tot i haver pujat, no arri­ben ni molt menys a quo­tes sufi­ci­ents per com­pen­sar l'ensor­ra­ment del mer­cat intern.

La diferència amb la dècada dels anys 80, explica el catedràtic d'engi­nye­ria del ter­reny de la UPC i col·labo­ra­dor de Ciment Català, Ale­jan­dro Josa, “és que ara hi ha molts més agents expor­ta­dors al món, hi ha molta més com­petència, el preu ha bai­xat i, per tant, la ren­di­bi­li­tat de les expor­ta­ci­ons també és més baixa”. Com admet Ara­cama, “l'expor­tació pot aju­dar a millo­rar el temps d'uti­lit­zació de les ins­tal·laci­ons però no apor­ten pràcti­ca­ment marge”.

A més, en un mer­cat cada cop més ato­mit­zat pel que fa als països expor­ta­dors, l'Estat espa­nyol ha per­dut com­pe­ti­ti­vi­tat per l'aug­ment dels cos­tos de pro­ducció. Segons dades de Ciment Català des del 2008 la fac­tura elèctrica s'ha inflat fins a un 125%, cosa que s'afe­geix als cos­tos medi­am­bi­en­tals supe­ri­ors. “El nivell tec­nològic de les plan­tes del país és altíssim però no poden com­pe­tir en cos­tos d'elec­tri­ci­tat i de CO2 amb altres països, sobre­tot de fora de la UE”, des­taca Josa.

MÉS TAN­CA­MENTS.

Amb tot, les expor­ta­ci­ons repre­sen­ten parts molt sig­ni­fi­ca­ti­ves de la pro­ducció. A la planta de Ciments Molins, per exem­ple, el 50% del total, i a Lafarge, les segons les esti­ma­ci­ons, el 2013 s'hau­ran mul­ti­pli­cat per tres res­pecte del 2012. Ven­dre a l'exte­rior de moment per­met man­te­nir les fàbri­ques amb certa acti­vi­tat, per poca que sigui, però el sec­tor admet que el 2013 hi haurà més ajus­ta­ments i tan­ca­ments si la situ­ació no millora, i no fa la pinta d'haver de millo­rar.

Les pre­vi­si­ons per a l'any que ve és que el con­sum con­tinuï bai­xant i, per això, tot­hom ja dóna per fet que alguna fàbrica més haurà de tan­car. El res­pon­sa­ble d'Uni­land afirma que en aquest con­text “les nos­tres fàbri­ques cata­la­nes tenen un bon posi­ci­o­na­ment per a l'expor­tació” la qual cosa les ajuda a ser “més com­pe­ti­ti­ves que altres fàbri­ques del nos­tre grup”.

A Ciments Molins con­fien pre­ci­sa­ment que el redi­men­si­o­na­ment del sec­tor els per­meti aguan­tar. “El con­sum encara bai­xarà un 20%, però algu­nes plan­tes tan­ca­ran i pot ser que amb això no notem tant la dava­llada de volum a la nos­tra planta”, afirma Cercós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.