Aixeta tancada
Les turbulències dels mercats han desmotivat les empreses a fer el salt al parquet. A punt de tancar-se, l'exercici 2012 destaca per la sequera de sortides a la borsa espanyola.
La darrera empresa a frenar la seva estrena a borsa el 2011 va ser Loterías y Apuestas del Estado (LAE), de propietat pública. Els plans inicials de l'executiu eren treure a borsa l'empresa de loteries en el darrer trimestre del 2011 i obtenir liquiditat d'aquesta venda. Però la delicada situació dels mercats va frenar la demanda i va ensorrar el projecte i LAE ni ha fet el salt al parquet ni sembla que tingui intenció a curt termini de reprendre els plans de sortir a cotitzar. Aquesta història es repeteix en altres empreses espanyoles, que, veient que l'escenari borsari -sobretot en el parquet espanyol- no garanteix l'èxit en la col·locació, han decidit esperar que tornin temps millors per a la inversió.
Telefónica n'és un altre exemple. L'operadora va veure's obligada a suspendre sine die la sortida a borsa de la seva filial de call center Atento en no trobar demanda suficient per cobrir l'oferta al preu que volia. Finalment ha optat per vendre la filial a un fons de capital risc.
En moments d'incertesa borsària, molt clara han de veure els mercats la inversió per acudir a les ofertes públiques de venda (OPV). I no sempre, tenint clara la revaloració del valor, el resultat és el previst. Aquest podria ser el cas de l'esperada sortida a borsa de la xarxa social Facebook. La que va esdevenir la més gran estrena borsària d'una empresa tecnològica s'ha convertit en un malson per als inversors i un nyap en els parquets. Facebook va debutar a 38 dòlars per títol al maig i amb expectatives de ràpida revaloració del valor, com altres tecnològiques que van estrenar-se abans. Però la col·locació es va fer en la part alta de la forquilla de valoració -menjant-se ja part de la possible pujada- i el primer dia va guanyar un minúscul 0,6% després de disparar-se un 13%. El degoteig a la baixa no ha cessat des de llavors. Aquesta setmana cotitzava als voltants dels 27 dòlars, preu que representa una pèrdua del 28% de la cartera per als inversors que van comprar els títols en l'OPV més esperada de la història. Si l'efecte Facebook ha pogut desmotivar els inversors internacionals, les darreres sortides a borsa protagonitzades per Bankia i Banca Cívica han acabat per ensorrar l'interès dels inversors estatals en aquest tipus d'operacions.
L'estiu del 2011 les caixes reconvertides en bancs s'estrenaven en el parquet amb molts petits inversors entre els seus accionistes. El preu de sortida al mercat de Bankia va ser de 3,75 euros i ara amb prou feines es manté per sobre els 0,7 euros, preu que representa una pèrdua del 80% del valor de la inversió inicial, en patir les conseqüències de la reconversió del sector i la necessitat de rebre diner públic. No és millor el cas de Banca Cívica, que va estrenar-se a 2,70 euros i el març passat Caixabank comprava l'entitat per 1,97 euros.
Malgrat la sequera en el mercat espanyol, hi ha algunes empreses que veuen que fora d'aquestes fronteres el panorama és sensiblement millor i han anunciat sortides a borsa de les seves filials fora d'Espanya. És el cas del Banco Santander, que ha anunciat que vol treure a la borsa de Nova York la seva filial de préstecs al consum als EUA en els propers mesos. També Telefónica s'ha mostrat disposada a fer caixa en la seva filial llatinoamericana el 2013, col·locant un petit percentatge a través d'una OPV.
D'OPA, TAMPOC.