Gran angular

DE MEMÒRIA

Colors, indústria i també col·leccions (i 2)

La Col·lecció Folch d'art no europeu creix espectacularment. En volum i, sobretot, en qualitat. El Museu Etnològic de Montjuïc rep moltes donacions procedents d'aquesta col·lecció. A partir d'un cert moment, els seus variadíssims fons es presenten en espais públics –sovint, en exposicions promogudes per ateneus, com el de Madrid, o caixes d'estalvis, com la de Catalunya-, se n'editen llibres, catàlegs i films

Als anys 1950 (i després) les ven­des de tot tipus de pin­tu­res de tots els colors de l'empresa química Titan es mul­ti­pli­quen. Els com­pra­dors de colors han cres­cut en nom­bre, i s'han diver­si­fi­cat extra­or­dinària­ment. Els bons resul­tats de l'empresa i una passió pro­ba­ble­ment trans­mesa pel seu pare (i here­tada del seu oncle avi, San­ti­ago Rusiñol, gran col·lec­ci­o­nista de vidre i de ferro for­jat) per­me­ten a Albert Folch i Rusiñol ini­ciar una col·lecció molt espe­cial: la d'art de les cul­tu­res no euro­pees del món. Aquesta opció vital el porta a viat­jar molt. Any rere any, amb August Panye­lla, del Museu Etnològic de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, i amb Eudald Serra, escul­tor i antropòleg ama­teur, des del Mar­roc fins a Austràlia, i a molts punts de l'oceà Pacífic. I a l'Índia, el Nepal, el Tibet, els Andes, o el golf de Gui­nea (on con­nec­ten, per cert, amb l'etòleg Jordi Saba­ter Pi).

Resul­tat: la Col·lecció Folch d'art no euro­peu creix espec­ta­cu­lar­ment. En volum i, sobre­tot, en qua­li­tat. El Museu Etnològic de Montjuïc rep mol­tes dona­ci­ons pro­ce­dents d'aquesta col·lecció. A par­tir d'un cert moment, els seus variadíssims fons es pre­sen­ten en espais públics –sovint, en expo­si­ci­ons pro­mo­gu­des per ate­neus, com el de Madrid, o cai­xes d'estal­vis, com la de Cata­lu­nya-, se n'edi­ten lli­bres, catàlegs i films.

Men­tres­tant, anys 1960-70-80, la pro­ducció de colors de Titan con­ti­nua crei­xent: la cons­trucció estira, l'automòbil estira, la publi­ci­tat impresa, que usa cada cop més els colors, estira, els ense­nya­ments artístics es gene­ra­lit­zen, i cada cop hi ha més gent que pinta: parets, o teles, fus­tes, vidres o plan­xes.

El 1969, la gran expo­sició Miró, l'altre, orga­nit­zada per la comissió de cul­tura del Col·legi Ofi­cial d'Arqui­tec­tes de Cata­lu­nya i Bale­ars a la seva seu cen­tral, a l'avin­guda de la Cate­dral de Bar­ce­lona, fou, sense saber-ho, un fes­ti­val Titan. Car aquesta fou la marca de pin­tura que usà Joan Miró quan rea­litzà, a la llum del dia i en directe, una espec­ta­cu­lar ‘pin­tada' a tots els vidres exte­ri­ors del col·legi, tot uti­lit­zant una gran quan­ti­tat de pots de pin­tura d'aquesta empresa.

Així i tot, el mer­cat de colors de labo­ra­tori és un mer­cat local: Titan, tot i la seva qua­li­tat, ven, sobre­tot, a l'inte­rior de les fron­te­res de l'Estat espa­nyol. El 2003, Titan entra, ja, com a pro­duc­tor, a Por­tu­gal, i el 2007, al Mar­roc. En pro­jecte, França. La idea no és des­lo­ca­lit­zar, sinó ésser una empresa més pro­pera als com­pra­dors, que comen­cen a ésser penin­su­lars, nord-afri­cans, o sud-euro­peus.

LLI­BRE BLANC AMB COLORS

Una de les grans pro­pos­tes del Lli­bre blanc dels museus de la ciu­tat de Bar­ce­lona (1979), pro­mo­gut per l'Ajun­ta­ment de la capi­tal cata­lana, just al moment del pas de la dic­ta­dura a la democràcia, fou la cre­ació d'un museu de les cul­tu­res prein­dus­tri­als del pas­sat i del pre­sent d'arreu del món basat en la Col·lecció Folch. El Museu de la Huma­ni­tat de Bar­ce­lona seria un gran museu, que esta­ria basat en la feina del Museu Etnològic, i en les pre­vi­si­bles noves dona­ci­ons de la Col·lecció Folch, que, al 1976, havia adop­tat l'esta­tut jurídic de fun­dació. Trenta-tres anys després, l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, seguint el fil del Lli­bre blanc, ha creat el Museu de les Cul­tu­res del Món, que obrirà les seves por­tes al 2014. El moment és espe­ci­al­ment ade­quat, car les cul­tu­res –i les eco­no­mies, i les sopes- del món són pre­sents com mai a Cata­lu­nya. De fet, tal com insi­nu­ava Inter­na­ti­o­nal Herald Tri­bune, en un arti­cle de Rap­hael Min­der de l'1.11.2012, il·lus­trat amb una foto de sikhs a Bada­lona, aquesta presència de gent de tot el món ha cata­pul­tat el sen­ti­ment inde­pen­den­tista català: el dels antics habi­tants de Cata­lu­nya i, sor­pre­nent­ment (o no: lògica­ment), el sen­ti­ment dels tot just arri­bats que hi han tro­bat, de seguida, la millor aco­llida.

Corver

Els automòbils de Corver (de Joan Cortès i Jaume Verge), dissenyats des de 1965 a Barcelona pel carrosser Pere Serra, foren unes fantàstiques peces úniques, construïdes sobre diferents models de la casa Seat. Albert Folch i Rusiñol orientà l'empresa des dels seus inicis, car, a més de l'art no europeu, la seva altra gran passió –també heretada del seu pare- foren els cotxes esportius: descapotables i pintats amb colors ben vius. Alguns, que es conserven com a peces de museu, són a la Fundació privada Can Costa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.