Isaac Sanromà
president de la Cambra de Reus
“La gratuïtat provisional de l'AP-2 és una bona alternativa a l'A-27”
A Reus, hem de tancar l'etapa Innova. Trobo a faltar projectes il·lusionadors
Hi ha inversions de Foment que no arriben ni per al cartell. Ens sentim enganyats
Ara, l'aeroport de Reus no entra en els objectius comercials de la Generalitat
Continuar una autovia que vagi paral·lela a l'autopista no té gaire sentit
La remodelació de la via que uneix Reus i Tarragona s'ha tractat com si fos un camí veïnal
Les infraestructures és un dels principals cavalls de batalla de la Cambra de Reus. El seu president en constata un dèficit històric que perjudica, ara més que mai, el desenvolupament econòmic territorial.
Com condiciona les empreses la situació de les infraestructures al Camp?
Tenim una densitat empresarial molt gran i infraestructures de pas. En requerim de radials, com l'A-27, que és determinant per abastir el mercat del nord de l'Estat. Sabem que no hi ha diners, però almenys hi ha d'haver una prioritat i ordre de les inversions. Amb el govern socialista es va tirar endavant, però no s'han pagat les expropiacions i ara som en un moment desconcertant. Hi ha empreses que van apostar per venir aquí i ara es troben que estan molt mal comunicades. Una altra infraestructura important és la carretera de Reus a Alcolea del Pinar. Almenys, s'hauria d'arreglar. Potenciaria els polígons de la Ribera, Priorat i Terra Alta, que no són competitius per la seva situació.
L'A-27 no ha entrat als pressupostos de Foment. Són favorables a l'alliberament del peatge de l'AP-2 com a alternativa?
Per descomptat. No sols és important per a les mercaderies. A l'estiu, les cues de turistes que tornen a Saragossa i Lleida arriben fins a Montblanc. Això no és bo, perquè el turista és exigent i potser marxarà. Alguna solució ha de tenir. La sensació és que Catalunya és a la cua i, el sud, a la cua de la cua. El dèficit històric és real. Si la gratuïtat ha de ser una mesura provisional compensatòria, seria un mal menor i una bona solució.
Hi ha un estudi que diu que és més barat l'alliberament que fer l'autovia entre Montblanc i Lleida.
L'A-27 ha d'arribar a Montblanc. En aquests moments, una autovia que anés paral·lela a l'autopista no té gaire sentit. Som més partidaris que es compensés les empreses que agafessin l'autopista.
S'hi està treballant amb la Cambra de Lleida i amb la Generalitat?
Sí. Més amb les cambres, perquè la via és competència de l'Estat, que hauria de pagar inversió i rescat. Si aconseguim que arribi a Montblanc, després seria més fàcil convèncer la Generalitat i la concessionària per arribar a un acord.
Han valorat positivament el tercer fil ferroviari, però com estan les relacions amb Foment?
Hi ha partides del pressupost de Foment per fer riure i complir l'expedient. Algunes dotacions no serveixen ni per posar la tanca anunciant les obres. No és seriós. Seria millor que ens diguessin que no volen fer-les, però el govern espanyol, políticament, no vol transmetre aquesta realitat. I per no parlar de l'execució pressupostària a llocs com Madrid. Per contra, aquí ho inclouen i després no es fan les inversions. Ens sentim una mica enganyats.
Hi ha indignació amb les obres de la T-11, que uneix Reus amb Tarragona. Quan s'acabaran?
Vull ser optimista. Sembla que és qüestió de mesos. És l'exemple de mal fer. Una via que uneix les dues ciutats més poblades del Camp es tracta com si fos un camí veïnal: ara fem aquest tram, ara desviem aquí i demà allà... Anar de Reus a Tarragona és un malson que dura molts anys per remodelar 10 quilòmetres.
Com ha afectat l'aeroport de Reus l'arribada de Ryanair al Prat?
Malament. La Generalitat ha fet una aposta perquè el Prat sigui més competitiu amb Barajas. Girona ha pressionat molt més i a Reus ens hem quedat a mitges. La Costa Daurada té més potencial que els vols actuals i la Generalitat n'hauria de ser sensible. Ryanair ens veu com un aeroport de segona.
Es replantegen l'aportació econòmica territorial a les aerolínies?
No, perquè no tiraríem endavant, però demanem més decisió des de la Generalitat. La Costa Daurada atrau el 60% del turistes russos i tots aterren al Prat. Això no té sentit.
A què atribueix aquest canvi de la política de la Generalitat?
A part de sumar el Prat -enlloc del conjunt aeroportuari català- davant Barajas, ha pesat que el color polític de les institucions del territori sigui el mateix que el del govern.
Amb les noves inversions paralitzades, l'aeroport corre el perill d'esdevenir sols per a la tour operació?
És possible i seria molt negatiu. Ara tenim una Ryanair de dependència total. Hi ha hagut moltes trobades amb altres operadors, però no quallen, perquè no entra en els objectius del govern. I l'aeroport és rendible: les inversions estan fetes. Entenc que se'n paralitzi la continuïtat del pla, però cal millorar la política comercial.
La Fira de Reus està en venda, com va dir l'alcalde? Com ho veuria?
En sóc el president i no em consta que hi hagi cap actuació per vendre-la. L'alcalde em va expressar que va fer una reflexió general, davant els problemes econòmics de l'Ajuntament. Estem planificant actes per als propers quatre anys.
Com han afectat les perspectives econòmiques de Reus els escàndols d'Innova?
La primera fase, necessària, era de transparència del nou govern reusenc. Indirectament, l'afer Innova sí ha afectat Reus. Com a marca, genera dubtes de credibilitat. Ara toca fer foc nou, i la resta, que els tribunals dictaminin. Trobo a faltar projectes que il·lusionin la ciutadania.
Quina solució se li ha de donar al centre comercial inacabat de Metrovacesa?
Sempre hem donat suport als nous formats de compra complementaris. Tenim un centre comercial a cel obert. Però d'això sol no se'n viu, perquè a l'entorn hi ha molts centres comercials. Metrovacesa hi ha de ser. Al lloc on s'ha començat o en un altre indret.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.