L'any passat vam registrar una superproducció de mandarina. Es van quedar cítrics a l'arbre, altres a terra i altres es van malvendre, va ser una campanya catastròfica. Els citricultors que comercialitzen directament la producció gairebé no van cobrar al liquidar la campanya i els que pertanyen a estructures com ara Agrofruit, Soldebre i Mercocámara estan en una situació semblant. La sobreproducció de l'any passat i el clima humit i fred de la primavera han provocat enguany una caiguda del volum, que serà d'unes 120.000 tones de mandarines i 80.000 de taronges. A més, un 50% de la producció que tenim no supera els requisits que ens imposa la producció.

Ha plogut molt i la fruita ha crescut més de l'habitual, i tot i ser bona no presenta tan bon aspecte. El mercat no vol clementines grosses, així que o es queden a l'arbre o es cullen i s'envien a fer sucs; desapareixen però els pagesos no cobren. Mentre hi ha gent que no pot menjar perquè no té diners, un 50% de les clementines es destrueixen perquè no compleixen els requisits del mercat.

No, la davallada de producció és general a tot l'Estat. El mercat ja no és lliure, els preus vénen imposats per la gran distribució i el seu objectiu és oferir un producte de qualitat a un preu atractiu al client. Mentre que els distribuïdors són pocs i es posen d'acord per fixar el preu, els exportadors som centenars. El preu és molt semblant al de l'any passat, és la tarifa plana de la gran distribució europea. Si no hi ha massificació de clementines, la gran distribució no pot fer ofertes i rebaixar encara més el preu.

A l'entorn dels 60 cèntims d'euro, que per al pagès són entre 10 i 15 cèntims d'euro.

Els costos de producció se situen entre els 20 i 25 cèntims d'euro, per la qual cosa és evident que els productors no cobreixen els costos. Enguany la caiguda de producció fa que els costos siguin més elevats. Això farà que la gent que treballa al camp enguany cobrarà menys, perquè dedicarà menys hores a la collita.

Un 96% de la producció catalana marxa a Europa, on la producció es cotitza al mateix preu que aquí. Hem d'intentar que el consumidor català compre clementines de les Terres de l'Ebre, però ara Mercabarna està copada pels cítrics valencians. Si Catalunya fos independent seria tot més senzill, es podria forçar Mercabarna a tenir uns metres destinats a producció catalana. El consum de cítrics a Catalunya és major que la producció de les Terres de l'Ebre, però només un 4% es queda al país.

Estem treballant per crear una plataforma logística a Mercabarna, cooperatives i productors amb el suport de l'administració. I se certificaria aquesta producció amb la IGP, que existeix però no se n'envasa ni un quilo. Hauríem d'aconseguir que un 40% de la producció es quedés al país.

Estem al màxim d'exportacions, i això no funciona. Des de fa uns sis anys la concentració de la distribució ha fet que els preus dels cítrics baixen per la pressió sobre els productors primer dels alemanys i després de la resta de països.

Sí, però el productor que té una gran superfície no pot comercialitzar directament tots els cítrics. L'alternativa que tenim és abandonar terra, concentrar-nos en una petita parcel·la i fer la distribució.

Hi ha un percentatge que s'ha de reconvertir, ara no es pot deixar el camp, no hi ha alternativa per anar a treballar a un altre lloc. Al contrari, la gent que es queda sense feina es dedica a conrear la terra.

De moment és testimonial. Els productors no abandonen les finques perquè no tenen alternativa, però la gent té molts problemes per pagar l'aigua, els adobs, els pesticides... Hi ha cada vegada més morositat. Llavors es veuen poques finques abandonades però molt poques ben portades, el pagès inverteix el mínim. Això dificulta que la finca tingui una producció normal i la qualitat cada vegada empitjora.

La clementina cada vegada és menys rendible i la producció es concentra en un parell de mesos, és necessària la reconversió. Entre els mesos de novembre i gener es produeix un col·lapse al mercat, perquè es concentra la major producció de cítrics. Una altra alternativa és que un 10% de la producció es comercialitze directament al mercat de proximitat.

Si no hi ha una reconversió i no aconseguim penetrar al mercat català el sector desapareixerà a les Terres de l'Ebre. Ara bé, la citricultura no desapareixerà, sinó que marxarà cap al Marroc i Turquia. No podem competir en mà d'obra amb països que tenen un marc reglamentari diferent, mentre que nosaltres cada vegada tenim unes condicions de producció més estrictes. El nostre futur passa per diferenciar allò produït a Europa d'allò que no ho està.