Poques són les empre­ses que en l'actual esce­nari de crisi no viuen amb la incer­tesa sobre la seva via­bi­li­tat a curt o mitjà ter­mini, i, algu­nes, prin­ci­pal­ment les pimes, amb la incer­tesa sobre la seva sub­sistència diària, ja sigui per aquell cobra­ment d'un cli­ent que no arriba i que tras­toca el pla de paga­ments de la set­mana, o perquè el banc demana unes noves con­di­ci­ons inas­so­li­bles per reno­var el finançament d'una part del seu capi­tal cir­cu­lant, neces­sari per con­ti­nuar fun­ci­o­nant. Amb aquest esquema, els res­pon­sa­bles de les empre­ses han de deci­dir si con­ti­nuen exer­cint l'acti­vi­tat i man­te­nen l'empresa en fun­ci­o­na­ment, amb totes les difi­cul­tats del dia a dia, o, si escau, si tiren la tova­llola i pre­sen­ten el con­curs de cre­di­tors. Amb l'actual llei con­cur­sal (Llei 11/2003) una empresa és insol­vent quan no pot com­plir o pre­veu que no podrà com­plir regu­lar­ment i pun­tual amb les seves obli­ga­ci­ons de paga­ment. La sol·lici­tud de con­curs s'haurà de pre­sen­tar dins dels dos mesos següents a la data en què el deu­tor cone­gui el seu estat d'insolvència. Així, avui en dia no és menys cert que segons la llei con­cur­sal una gran part de les empre­ses, prin­ci­pal­ment les peti­tes i mit­ja­nes, sense accés al crèdit ban­cari, hau­rien de ser con­si­de­ra­des insol­vents. De la decisió de pre­sen­tar la sol·lici­tud de con­curs, no única­ment en depèn la con­tinuïtat o no de l'empresa i el man­te­ni­ment de l'acti­vi­tat i els llocs de tre­ball, sinó que també en depèn que l'admi­nis­tra­dor pugui arri­bar a res­pon­dre amb el seu patri­moni per­so­nal dels deu­tes del con­curs, ja que la llei con­cur­sal con­si­dera res­pon­sa­bles els admi­nis­tra­dors de fet o de dret i els seus apo­de­rats gene­rals, o qui hagi tin­gut aquesta con­dició en els dos anys ante­ri­ors al con­curs, quan hagin incom­plert el deure de sol·lici­tar la decla­ració de con­curs. Així, quan s'ha de con­si­de­rar que l'admi­nis­tra­dor és res­pon­sa­ble d'haver incom­plert els pre­cep­tes de la llei con­cur­sal per haver inten­tat man­te­nir l'empresa en fun­ci­o­na­ment dins del difícil i incert entorn econòmic actual? En supòsits tan habi­tu­als com aquest, la res­pon­sa­bi­li­tat dels admi­nis­tra­dors , tal com s'esti­pula a la llei con­cur­sal, queda a l'arbi­tri dels jut­jats , que són els qui deci­dei­xen, cas per cas, quan hi ha res­pon­sa­bi­li­tat dels admi­nis­tra­dors. Així, ate­sos els fets de l'actual con­jun­tura econòmica, cal­dria que els tri­bu­nals pos­ses­sin èmfasi a tre­ba­llar per deli­mi­tar clara­ment un marc de res­pon­sa­bi­li­tat més objec­tiu, en el qual els res­pon­sa­bles de les empre­ses puguin conèixer quins són els límits per a la con­tinuïtat de les empre­ses en l'actual con­text econòmic advers i quan han de sol·lici­tar l'empara judi­cial amb la sol·lici­tud de con­curs de cre­di­tors. En cas con­trari, i tal com està pas­sant, s'està con­tri­buint a gene­rar un clima d'inse­gu­re­tat jurídica.