Anar a fer el cafè al bar de la cantonada és un costum estès avui en dia, però poc freqüent en la Barcelona modernista, quan es va crear la marca Cafès Tupinamba. Aquesta empresa barcelonina, fundada per la família Escudé, el 1897 va ser pionera a comercialitzar la mescla de cafès que importava de diversos països i a envasar-la amb marca pròpia. En aquell temps el cafè era una novetat i s'acostumava a comprar a granel per consumir-lo a casa. Tupinamba neix en ple esplendor del modernisme i prova d'això és el dibuix que encarreguen al pintor Ramon Casas per a un anunci de la marca, en què una senyora està prenent una tassa de cafè. És una imatge de distinció per a un cafè selecte que es vol donar a conèixer entre la burgesia de l'època. Els anuncis de la marca van evolucionar amb el topònim i els micos que s'hi associaven, ja que avui dia no se sap si es refereix a una zona de la selva del Brasil o de la tribu que hi habitava. El que sí que és clar a través de la publicitat de l'època és la tradició i la qualitat d'aquest cafè, que el 1920 ja tenia sucursal a Madrid.

La família Riera va adquirir la marca l'any 1955. Va ser l'empresari Toni Riera i Guitart, pare de l'actual propietari, qui va donar continuïtat a l'elaboració de cafès, tes i xocolates. La fàbrica, situada al barri del Poblenou, ja importava els cafès de països productors com ara el Brasil, Colòmbia, el Vietnam o Kenya per fer-ne el torrefacte.

El director general de Tupinamba, Toni Riera, explica que un fita important per a les empreses de cafè va ser el 1980, quan l'Estat espanyol va deixar de regular el mercat i va fixar les quantitats, qualitats i els preus de compra i venda del cafè. “Les multinacionals entren amb força i dels 1.400 torrefactors en quedem poc més d'un centenar”, explica. Aquest nou panorama obliga els petits productors a espavilar-se, i és quan l'empresa decideix apostar fort per l'especialització i la venda al sector Horeca, l'hostaleria i els cafès consumits en establiments fora de casa. “Són clients que prioritzen la qualitat del producte i el servei, mentre que les multinacionals controlen el sector de l'alimentació i el consum domèstic.”

Tupinamba va fer una aposta de futur el 2009 marxant del Poblenou, amb la transformació del 22@ i traslladant-se al polígon de Canet de Mar. La inversió d'uns 15 milions d'euros va permetre dissenyar unes instal·lacions amb la tecnologia més avançada per fer tot el procés de torrefacció, envasat i la maquinària per produir el cafè en monodosi. “Les càpsules és un mercat a l'alça perquè és pràctic i es garanteix la qualitat del cafè independentment de qui el faci”, assegura. És per això que la fàbrica ja es va automatitzar per augmentar el volum de monodosis, que els representa el 25% de la facturació.

El Grup Tupinamba, que durant els últims anys ha crescut amb la incorporació de la marca gironina Cafès Rovira i les cafeteries de Barcelona Cafés 40 Paises, té un volum de facturació de 18 milions d'euros. Dels 300.000 quilos de cafès que venien al principi dels anys 80, han passat als 3 milions de quilos que facturaran aquest any. El director general es mostra satisfet dels resultats obtinguts fruit de l'especialització que van adoptar des d'un principi. A l'empresa, que té dues delegacions a Madrid i una a Inca, hi treballen 75 persones.

El pla de futur és ampliar la internacionalització del grup. Ara per ara, el mercat exterior se centra a l'Estat francès i Portugal, però la intenció és obrir-ne als Estats Units, al Regne Unit i la Xina. “Vam apostar per créixer per poder anar a fora, on volem vendre la meitat del que produïm”, explica Riera. Per aconseguir-ho volen guanyar terreny en el mercat de les càpsules d'ús domèstic i ja estan investigant un envàs biodegradable. El 80% de la facturació de l'empresa és amb la manipulació que fan del cafè i la resta de les vendes de tes, infusions i xocolates.

El director general no tem que una possible secessió de l'Estat espanyol repercutís negativament en el negoci. “S'ha d'anar a vendre a fora i no limitar-se al mercat intern. Els clients són intel·ligents i el que volen són bones condicions comercials. No es perd un client per ideologies.”