El Grup Alimentari Guissona s'ha convertit, en mig segle, en un gegant líder del sector agroalimentari estatal. Figura entre els cinc primers dels rànquings, tant en l'àmbit cooperatiu com en l'industrial en sectors com el porcí, vaquí, d'aus o en pinsos. És un cas únic, que fins i tot s'estudia en escoles de negoci, i la clau de l'èxit és la creació d'un cicle complert propi, des del proveïment de les matèries primeres fins a la venda al consumidor. I tot el cicle, sense intermediaris.

Aquest sistema ha provocat que el grup tingui 3.730 treballadors a la Corporació Alimentària Guissona, 174 més a la cooperativa agropecuària i uns quants més a la Caixa Rural de Guissona i a les dues fundacions del grup. Tot plegat, uns 4.000 empleats directes la major part dels quals viuen a Guissona mateix, centre neuràlgic de l'empresa, tot i que tenen fàbriques de pinso a Lleida, Reus, Tremp, Moià i Bujaraloz, i centres de distribució a Madrid i Gavà. La facturació arriba als 1.300 milions d'euros, obté uns beneficis de 41 milions amb un creixement anual del 8% al 9% anual, i ja té 400 botigues Bonàrea.

Aquestes botigues, on venen més de 300 referències càrnies pròpies en autoservei, van néixer el 1995 i el seu perfil és d'una superfície d'uns 180 metres quadrats i situades en barris o localitats de més de 10.000 habitants. L'evolució i l'augment de vendes va provocar que “a partir del 2004 ens replantegéssim les noves obertures i passessin a ser Súper Bonàrea”, explica Antonio Condal, portaveu del grup. És a dir, ja són locals de fins 500 metres quadrats que incorporen articles de neteja i per la llar que els proporcionen altres empreses, i alguns els fabriquen per a ells. D'aquests ja en tenen 130.

Condal hi afegia que “cada setmana 1,2 milions de clients passen per alguna botiga Bonàrea i el 85% són catalans, perquè és on tenim la major part del negoci”. Una de les singularitats de les botigues és que els dirigeixen franquiciats i el personal no és de la Corporació Guissona. Cada dia s'hi reposen els productes, s'ingressen els diners i es fan pagaments també diàriament. Això implica que no hi hagi morositat i que la rotació és contínua.

I el gran secret d'aquestes botigues, com explica el director de recursos humans i relacions públiques, a més de portaveu del grup, Antonio Conda, és el preu.

Guissona, amb el seu cicle complet, evita els intermediaris i redueix els costos. Això els permet oferir tots els seus articles entre un 30% i un 40% més barats que la competència. Condal no amagava que quan Guissona va optar per crear la seva pròpia xarxa de botigues, les grans cadenes de distribució alimentària “no ens ho van posar fàcil, perquè vam passar de proveïdors a competidors”, però l'aposta els va permetre créixer ràpidament, obtenir més vendes i guanys, i ampliar l'oferta.

La CAG disposa d'un gran complex industrial de 200.000 metres quadrats anomenat La Closa, un centre de producció d'última generació en maquinària i estalvi energètic en què els enginyers, informàtics i mecànics recorren les instal·lacions en bicicleta per fer manteniment o reparacions.

La Closa s'ha construït durant els darrers anys i gràcies a una inversió continuada d'uns 45 milions anuals, una quantitat que es manté cada any per millorar i ampliar instal·lacions. A més, tot el finançament es concreta amb recursos propis i des de fa anys, no fan ús de crèdits bancaris.

La CAG, només per citar algunes dades, sacrifica cada dia cap a 4.000 porcs i cada any es crien 45 milions de pollets, 5 milions de guatlles, es produeixen 30 milions de dotzenes d'ous i 633.000 mamellons d'engreix.