El Nadal són dates per gaudir amb la família i els amics, així que facin-ho amb intensitat, perquè tret que els maies encertessin amb la fi del món -cosa que no crec pas, ja que tampoc no van saber veure venir l'arribada de Cristòfol Colom-, el 2013 portarà més corbes.

En primer lloc la principal preocupació al nostre país és l'ocupació. Bé, en realitat són els polítics, que substitueixen el terrorisme d'anys anteriors. Però no hi ha res que puguem fer així que prefereixo no parlar d'ells directament. Indirectament estan pertot arreu, com podran comprovar.

Sobre l'ocupació, males perspectives. Tenim una mica més de 17 milions de cotitzadors dels quals una mica més de 3 milions són autònoms. Per a finals de 2013 en quedaran entre 13 i 14 milions. Molts autònoms es van donar d'alta usant la prestació per atur i per tant ho deixaran quan aquesta s'acabi i segueixin sense ingressos. Tampoc no podran aguantar pagar impostos i l'IVA sense cobrar. Fins i tot, si Montoro no menteix aquest cop, fins a l'estiu no hi haurà solució a impagaments de les administracions. Així que la meitat dels autònoms, adéu, i la resta seran acomiadaments o empreses que no aguanten més una administració que no paga però els cobra.

En segon lloc, el consum. Tenint en compte el retoc de les pensions -que anirà a més l'any pròxim- i la fi de la prestació per atur per a un altre bloc important de persones acomiadades fa un parell d'anys, el consum hauria de caure entre un 10 i un 20% més. No és una previsió tècnica però intueixo que anirà per aquí. I és clar, això afectarà negativament les previsions macroeconòmiques, les vendes, la confiança i l'ocupació.

És el que hi ha. Sobretot després del daltabaix nadalenc. Aquestes festes, pel que veig al carrer, el consum caurà a la meitat de l'any passat, o gairebé.

En gran mesura això ve propiciat pel tercer problema, que és el deute. El de les famílies no para de créixer. Pels interessos i pels desnonaments, que no alleugen deute sinó tot el contrari, creen esclaus per sempre. I el deute nacional -de les empreses no en parlo perquè serà deute nacional aviat, seguint la tendència-, encara que cobertes les necessitats de finançament, el 2013 caldrà retornar els diners demanats, i no hi ha líquid per fer-ho.

No hi ha creixement. Així que l'any que ve, rescat. Ens queda un any per emigrar, abans que sortim d'Europa i tanquin les fronteres per impedir marxar qualsevol que pugui treballar aquí amb un salari mitjà de 500 euros, i així poder competir amb la Xina al mercat exterior. Jo passaré el Cap d'Any a Alemanya, intentant buscar solucions i alternatives a això, però em temo que qui les ha d'executar no ho farà. Molta sort i fins al 2013. Dit això, tant de bo m'equivoqui en les meves previsions.