Focus

Tots diuen que podrien pagar si cobressin

La injecció de 26.981 milions d'euros a comunitats autònomes i ajuntaments perquè paguessin factures endarrerides no ha impedit que la bola torni a créixer

Els proveïdors dels proveïdors es queixen que no els ha arribat el rescat de les factures

“La Pla­ta­forma Mul­ti­sec­to­rial con­tra la Moro­si­tat (PMCM) es con­gra­tula de l'actu­ació del minis­tre d'Hisenda i Admi­nis­tra­ci­ons Públi­ques, Cristóbal Mon­toro, davant la xacra de la moro­si­tat, amb el seu anunci sobre que l'estiu vinent totes les admi­nis­tra­ci­ons paga­ran als seus proveïdors a 30 dies”: que una pla­ta­forma que no para de quei­xar-se que s'incom­pleix la llei de moro­si­tat es feli­citi per l'anunci que el sec­tor públic pro­clami que la començarà a com­plir amb sis mesos de retard -la llei diu que s'ha de pagar en aquest ter­mini a par­tir de l'1 de gener- és el senyal més clar que la legis­lació fins ara ha estat paper mullat.

Mon­toro va anun­ciar dilluns que l'Estat hi posarà els calés neces­sa­ris per com­plir la llei amb mig any de retard. Es tracta d'ampliar el pla de paga­ments a proveïdors apro­vat el febrer pas­sat, amb el qual es van liqui­dar fac­tu­res pen­dents de pagar per les comu­ni­tats autònomes per un import de 17.718,5 mili­ons d'euros (2.020,2 mili­ons del govern de la Gene­ra­li­tat) i 9.263,1 mili­ons d'euros més dels ajun­ta­ments i les dipu­ta­ci­ons. Amb aquest sis­tema i l'aval esta­tal a canvi de com­plir els objec­tius de dèficit pres­su­pos­tari, el deute comer­cial d'aques­tes admi­nis­tra­ci­ons es va con­ver­tir en deute finan­cer.

Es trac­tava de fer cau i net, però la bola ha tor­nat a créixer, segons la PMCM, que a l'octu­bre es va quei­xar que “els paga­ments s'havien produït de manera pun­tual, sin­gu­lar i sense con­tinuïtat”. Per aquest motiu, segons les esti­ma­ci­ons dels seus ana­lis­tes, “les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques han començat a acu­mu­lar nova­ment fac­tu­res impa­ga­des cor­res­po­nents al 2012, la qual cosa ha fet que es tor­nin a allar­gar els ter­mi­nis per sobre del que es podria con­si­de­rar rao­na­ble i del que esti­pula la llei per a aquest 2012 (40 dies), i per l'any que ve (30)”. A això cal afe­gir-hi “la situ­ació deri­vada del que ja va adver­tir la PMCM al seu moment sobre que la mesura només seria real­ment efec­tiva si els diners arri­ba­ven fins a l'última baula de la cadena pro­duc­tiva, i no ho hi ha arri­bat en tots els casos, perquè no es va acon­se­guir asse­gu­rar el cobra­ment dels sub­con­trac­tes, això és, dels proveïdors dels proveïdors”, va denun­ciar la pla­ta­forma.

Si els proveïdors dels proveïdors es quei­xen que no els ha arri­bat el res­cat de les fac­tu­res, les enti­tats soci­als d'atenció a les per­so­nes a Cata­lu­nya lamen­ten que la pri­o­ri­tat de la Gene­ra­li­tat hagi estat pagar els proveïdors i els cre­di­tors del deute públic a través de l'altra ins­tru­ment de res­cat, el fons de liqui­di­tat autonòmica. Aquest col·lec­tiu acu­mula impa­ga­ments de 640 mili­ons d'euros de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques, dels quals el 68% cor­res­po­nen a la Gene­ra­li­tat; el 24%, als ajun­ta­ments cata­lans, i el 8%, a l'Estat, segons va expli­car la pre­si­denta de la Taula del Ter­cer Sec­tor Social de Cata­lu­nya, Àngels Gui­te­ras, i el pre­si­dent de la Con­fe­de­ració Empre­sa­rial de l'Eco­no­mia Social de Cata­lu­nya, Xavier Puig, que recla­men al futur govern un pla de tor­nada del deute i un “pacte de país” que garan­teixi que les difi­cul­tats de tre­so­re­ria no afec­tin els col·lec­tius mes vul­ne­ra­bles. Dels 590 mili­ons d'euros que deuen la Gene­ra­li­tat i els ajun­ta­ments, el 29% cor­res­pon a sub­ven­ci­ons; el 28%, a con­certs; el 22%, a con­trac­tes; el 20 %, a con­ve­nis, i el 1% a altres fórmu­les. Benes­tar, que encapçala la llista de deu­tors, va anun­ciar diven­dres de la set­mana pas­sada que no com­pli­ria el seu com­promís ini­cial de pagar abans de final d'any els 70 mili­ons de deute cor­res­po­nents als con­certs de juliol. “Ja sabem que la pri­o­ri­tat del govern és pagar el deute i les nòmines, però dema­nem que pensi també en les per­so­nes”, diu Puig.

Com en el sec­tor pri­vat, en el públic cada admi­nis­tració diu que no paga perquè no cobra. Al gener, la con­se­llera de Gover­nació, Joana Ortega, va asse­gu­rar que la quan­ti­tat que el govern devia als ens locals era infe­rior als 759 mili­ons d'euros de la dis­po­sició addi­ci­o­nal ter­cera de l'Esta­tut que l'ante­rior govern esta­tal de José Luis Rodríguez Zapa­tero es va com­pro­me­tre a abo­nar el 2011. El Depar­ta­ment de Gover­nació va esti­mar en 753 mili­ons d'euros el deute que la Gene­ra­li­tat man­te­nia amb els ajun­ta­ments a final del 2011, i les asso­ci­a­ci­ons muni­ci­pa­lis­tes van ele­var la quan­ti­tat pen­dent de cobra­ment a uns 1.000 mili­ons. Fos quina fos la quan­ti­tat real, en tots dos casos era més que sufi­ci­ent perquè els ajun­ta­ments pogues­sin com­plir els com­pro­mi­sos amb el sec­tor social. Però com que els deu­tes reco­ne­guts i no cobrats no ser­vei­xen per a res, el govern de la Gene­ra­li­tat i les dipu­ta­ci­ons van fer un pla extra­or­di­nari d'assistència finan­cera local per pagar a prin­ci­pis d'estiu 351 mili­ons (211 de les dipu­ta­ci­ons) als muni­ci­pis petits.

En aquesta tera­nyina d'admi­nis­tra­ci­ons entram­pa­des que afir­men que no ho esta­rien si cobres­sin el que els deuen, les dipu­ta­ci­ons són un cas a part. Si aquest any han donat un cop de mà al govern perquè pagués part dels seus com­pro­mi­sos, van prou gras­ses per aug­men­tar els pres­su­pos­tos del 2013. La com­pa­ració fa fere­dat: després de tres anys bai­xant pres­su­pos­tos, la Gene­ra­li­tat neces­sita reta­llar-los l'any que ve de 4.000 mili­ons d'euros per com­plir l'objec­tiu de dèficit fixat pel govern espa­nyol, la Dipu­tació de Bar­ce­lona va apro­var diven­dres aug­men­tar el seu d'un 17%, fins als 690 mili­ons d'euros. Segons el dipu­tat d'Hisenda, Car­les Ros­si­nyol, hi ha marge per endeu­tar-se i tras­lla­dar liqui­di­tat als ajun­ta­ments que no en tro­ben a les enti­tats finan­ce­res.

Llistes amb els qui deuen a Hisenda

Picat per les crítiques a l'amnistia fiscal amb la qual s'han recaptat 1.200 milions d'euros -menys de la meitat del previst- amb un impost del 10% sobre el diner negre aflorat, Cristóbal Montoro va afirmar la setmana passada que està estudiant canvis legals per poder fer pública una llista amb els “més grans defraudadors o morosos” amb Hisenda, independentment de la posició social o econòmica que tinguin, com es fa en altres països, com el Regne Unit. A aquest efecte “s'estan estudiant els paràmetres objectius que poguessin servir millor per configurar tant el llistat de defraudadors com la identificació dels morosos”, va dir el ministre durant el debat al Senat del projecte de llei de mesures tributàries dirigides a la consolidació fiscal, en el qual va posar en el mateix sac els que amaguen diners a Hisenda i els que són morosos perquè no poden pagar. Tampoc va aclarir si a la llista de morosos hi entrarien els contribuents que han fet convenis amb Hisenda per ajornar els pagaments, que l'any passat van sumar 15.000 milions d'euros.

Preguntat sobre la llista dels defraudadors i morosos més importants que pretén publicar el ministeri, el president de la patronal CEOE, Joan Rossell, va instar dilluns a posar “límits” ja que, si no fos així, la llista podria ser massa extensa. “Si surten les multes, hi sortirem tots”, va dir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.