El pla d'internacionalització de Can Duran preveu que el 2013 aquesta companyia ja estigui present a quinze països i el 2016, com a mínim, a trenta. De moment, aquestes festes de Nadal, per primer cop l'empresa ha venut a algunes botigues de Polònia i la República Txeca. “La possibilitat de fer operacions amb aquests dos països, però, ha estat més fruit de la casualitat, arran d'una visita a Alemanya, que d'una decisió premeditada”, comenta García-Gassull.

El 2013, el focus exportador de Can Duran se centrarà en l'Europa continental, incloent-hi Rússia: “El més lògic per a nosaltres seria acabar de tenir presència en països com ara Dinamarca, Suècia, Noruega, Suïssa i Itàlia, i després treballar l'Amèrica del Sud i l'Amèrica Central i, en un tercer estadi, països com ara el Japó, Corea, Austràlia (on el 2013 l'empresa ja començarà a fer algunes operacions amb un client), els EUA, etc.”“Una de les assignatures pendents d'aquesta companyia, quan la vaig comprar el març del 2010, era fer el salt a l'exterior, si bé ja hi era present, tot i que d'una manera més aviat inesperada, a Holanda i Bèlgica”, explica García-Gassull. Amb l'impuls internacionalitzador del gerent actual de Can Duran, en aquests dos països s'ha reforçat la presència de l'empresa i els creixements actuals que s'hi produeixen són del 40% i el 50%. França, Anglaterra –país per al qual Can Duran produeix un producte específic, un snack de xoriço curat de 7 grams–, Alemanya –on la firma s'ha presentat amb la línia de productes Exentis, sense ingredients que puguin causar al·lèrgies– i Àustria són alguns dels mercats on el 2012 l'empresa ha començat a operar. Tal com subratlla el mateix García-Gassull: “Tenim interès a créixer en l'àmbit internacional.”

Els plans de creixement de Can Duran, si més no, no quedaran frenats per no tenir unes instal·lacions adequades. La seu de l'empresa, on hi ha la planta de producció, ocupa 7.000 m², espai que els permet produir 3.000 tones l'any de producte acabat o, dit d'una altra manera, processar fins a cinc milions de quilos de carn. En cas que s'arribi a aquest topall, el terreny on hi ha l'empresa encara els permetria doblar el nombre d'instal·lacions. “Avui tenim 18 assecadors de producte i podríem arribar a tenir-ne 44. Per tant, estaríem parlant d'una capacitat de producció de 7.000 o 8.000 tones de producte curat”, afirma García-Gassull.

A la fàbrica de Can Duran de Seva, reben carn desfeta i triada, la trinxen, l'emboteixen i la curen. “El 90% de la nostra producció és curada, tot i que tenim una petita part cuita”, segons el seu gerent. Al voltant d'un 90% de les compres de carn les fan a la plana de Vic –el 75% de les quals a un sol proveïdor, a part d'un altre de Girona–, i el porc duroc que utilitzen, d'altra banda, és originari de Guijuelo (Salamanca) i es mata allí. Per al producte que fan per a Anglaterra, d'acord amb la normativa de benestar animal britànica, compren la carn a Anglaterra, l'elaboren a Seva i la venen al Regne Unit. “Té un cost important, però per al consumidor anglès és important que es faci així”, explica García-Gassull.

Can Duran, centrada en els curats, es dedica sobretot a elaborar llonganisses, fuets, somalles, xoriços i lloms. “De pernils, no té lògica que en fem, perquè ja hi ha qui ho fa;a més, anar a competir amb el prosciutto o pernil de Parma és complicat”, sosté. Segons García-Gassull, però, el gran mercat internacional se l'emporta el pernil i el xoriço i, “en molts països, és més senzill començar amb aquests dos productes, a més a més del fuet”.

L'empresa osonenca, que ara disposa d'una plantilla de 36 treballadors i calcula que, amb vista al 2013, es mourà entre els 36 i els 50, de moment no sospesa obrir cap filial: “La nostra dimensió actual no permet que ens ho plantegem; el nostre enfoc se centra a tenir una bona relació amb la xarxa de distribuïdors de comerç tradicional i especialitzat, i també una relació directa amb grans cadenes de distribució i supermercats.” En l'actualitat tenen un centenar de clients directes als quals el 2013 oferiran cinc o sis productes nous.