No hi ha cap dubte que molts dels problemes econòmics que tenim actualment (retallades, apujades d'impostos...) vénen condicionats pel dèficit fiscal i per les mancances en despesa pública i infraestructures. És evident que el fet de no tenir un estat que hi jugui a favor ho fa tot molt més difícil i fa que perdem possibilitats de millora de la competitivitat i de creixement. Però hi ha altres frens que no vénen motivats per factors externs, sinó que són conseqüència de les nostres polítiques. Em refereixo a la gestió pública catalana, ja que sembla que hi ha molts aspectes en els quals cal un cop de timó i els nivells d'autonomia actual permeten actuar sense dependre totalment de l'Estat o de la Unió Europea. En primer lloc, cal una organització territorial més eficient. Entre el govern de la Generalitat i els ajuntaments hi ha tot un seguit d'administracions (diputacions, consells comarcals, centenars d'empreses públiques...) que dupliquen o tripliquen determinades activitats. Les restriccions pressupostàries haurien de ser un accelerador de la simplificació de l'organització territorial. Per altra banda, a Catalunya hi ha 947 municipis, molts dels quals no superen els 300 habitants. Sembla un excés de municipis si ho comparem amb d'altres països com el Regne Unit, que en tenen quatre-cents, o Suècia que en tenen menys de tres-cents.

En segon lloc, la gestió pública catalana no ha aconseguit implantar les millors pràctiques d'altres països, com els anglosaxons, per exemple, i, en canvi, ha reproduït els mateixos defectes del model burocràtic de l'Estat espanyol. Això explica que sigui més important el principi de legalitat que l'orientació a l'eficiència i als resultats. Aquesta forma de fer fa que els ciutadans, els emprenedors i les empreses vegin sovint l'administració pública com una font de problemes burocràtics quan hauria de ser un motor per al desenvolupament. Els països amb millors pràctiques en l'administració pública disposen de regulacions que fan que el reclutament de personal es faci per mèrits i la retribució es basi més en els resultats. En aquests països el servidor públic es veu més com un coach que ajuda el sector privat que com una font de tràmits i de retards en els processos. També dóna bons resultats la col·laboració publicoprivada.

Un altre aspecte té a veure amb la transparència de la gestió pública. Tot i que hi ha excepcions, hi ha molta feina a fer per a millorar la qualitat a l'hora de retre comptes i la transparència de la gestió, la contractació i l'execució dels contractes.

En resum, cal posar-se les piles i millorar l'organització, els resultats i la transparència de la gestió pública. Aquestes propostes van en la línia del darrer informe que el CAREC ha presentat al govern de la Generalitat i que inclou objectius estratègics en molts àmbits per a la Catalunya del futur.