Gran angular

Què vol dir ser més competitiu?

El mes de desembre passat es va presentar a Madrid l'informe 2012 de la Fundació BBVA-IVIE sobre el creixement i la competitivitat a Espanya. En un context macroeconòmic molt desfavorable, amb una taxa d'atur que es resisteix a disminuir i en què el risc de perdre la feina continua sent un dels principals motius que frena el consum de les famílies, l'informe analitza quines mesures polítiques pot prendre el govern de l'Estat per superar la situació actual a través de millorar la competitivitat de l'economia espanyola. En concret, els autors de l'informe proposen 15 mesures urgents que haurien de guiar les actuacions polítiques durant l'any que tot just encetem la setmana que ve.

Les tres primeres mesures que proposen estan orientades a normalitzar el crèdit per a les famílies i les empreses així com a resoldre les incerteses sobre el futur de l'euro a través de la creació de la unió bancària i una reducció de les tensions en el mercat del deute sobirà. Sense dubtar que aquest és un aspecte clau, cal reconèixer però que és tracta de temes que el govern espanyol ha d'abordar, però que no ho pot fer sol, sinó que necessita la cooperació de la resta d'estats membres de la Unió Europea.

El segon bloc de mesures, en canvi, se centra en el sector públic espanyol. Segons els autors de l'informe, cal redimensionar de manera adequada i amb objectivitat la grandària i l'estructura del sector públic, però també és necessari millorar la capacitat fiscal de l'Estat i la lluita contra el frau. En síntesi, proposen millorar el funcionament de l'administració pública, un aspecte que no necessàriament hauria d'implicar una reducció en la qualitat dels serveis públics, sinó que, més aviat, hauria de portar a un ús més eficient d'aquests recursos.

Per acabar, el tercer bloc (format per 10 de les 15 mesures proposades) se centra en com millorar el funcionament dels mercats de treball i béns i serveis per fer de l'economia espanyola una economia més competitiva. En síntesi, les mesures proposades pretenen que les empreses actuïn en un marc regulador molt més “amigable” pel creixement de l'empresa (business-friendly) i potenciar el teixit exportador a través de lligams més estrets entre l'empresa i els centres educatius i de recerca per fomentar la innovació.

Però, què vol dir aconseguir que una economia sigui més competitiva? La visió clàssica de competitivitat se centrava en la idea que una economia era competitiva si les seves empreses aconseguien vendre els seus productes en els mercats internacionals. Tal com he esmentat anteriorment en aquestes mateixes pàgines, la proporció que representen les exportacions de les empreses espanyoles sobre les exportacions totals s'ha mantingut sorprenentment estable durant els últims anys i, de fet, ha augmentat clarament en les últimes dècades, mentre que les d'altres països suposadament més “competitius” com ara els Estats Units han mostrat justament la tendència oposada. Avui en dia, el concepte de competitivitat està evolucionant i cada vegada se centra menys en els “resultats obtinguts” i més en els seus “determinants”. Des de l'any 2005, el World Economic Forum publica un informe anual en el qual analitza l'evolució de la competitivitat en pràcticament 150 països. Segons aquesta institució, la competitivitat és el conjunt d'institucions, polítiques i factors que determinen la productivitat d'un país i, en concret, identifiquen dotze dimensions clau que expliquen la major part de les diferències entre països. Aquestes dotze dimensions s'agrupen en tres blocs que determinen el nivell de desenvolupament dels països analitzats, que, al seu torn, són classificats en tres blocs: economies basades en les dotacions de factors, economies basades en l'eficiència en l'ús dels factors i economies basades en la innovació. A l'ultima edició de l'informe, publicat el mes de setembre del 2012, Espanya es troba entre les economies d'aquest últim grup –ocupa la 36a posició, de 144– i, segons els autors de l'estudi, les dimensions clau per a les economies d'aquest grup són la sofisticació de les empreses i la capacitat d'innovació. L'anàlisi dels rànquings que es presenten en aquest informe sobre les dues dimensions tornen a oferir un diagnòstic semblant al de l'anterior: cal millorar la innovació que es realitza a les empreses tant pel que fa a la seva quantitat com pel que fa a la seva qualitat.

INNOVACIÓ I EXPORTACIÓ.

De fet, hi ha molts estudis que mostren l'existència d'un clar lligam entre innovació i exportació i, tot i que Espanya, presenta una elevada diversificació exportadora amb la participació en els mercats internacionals de nombrosos productes, cal millorar considerablement la proporció d'empreses que participen a aquests mercats, sobretot entre les petites i mitjanes empreses. Ara bé, no hem d'oblidar tampoc que, per poder aconseguir aquest objectiu no s'han de descuidar les altres deu dimensions: el funcionament del mercat de treball i l'accés al finançament són els aspectes que més ens diferencien dels països que, com Alemanya, ocupen les primeres posicions. Per cert, no sembla que a Espanya calgui cap reforma integral del sistema educatiu, més aviat tot al contrari.

Espanya al rànquing del World Economic Forum

Malgrat la delicada situació macroeconòmica i les dificultats del sistema bancari, l'Estat espanyol es manté en la posició 36a del rànquing elaborat pel World Economic Forum. La qualitat de les infraestructures, l'elevada utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació i l'alt percentatge de població jove amb estudis universitaris representen actius molt importants, segons aquesta institució. En canvi, el principal problema de les empreses espanyoles continuen sent les dificultats per accedir al finançament, un aspecte que limita seriosament la seva activitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.