No és un altre producte de la moda independentista actual perquè fa més de dos anys que hi treballa, però la creadora de la baralla catalana, la sabadellenca del 29 anys Berta Bachs Usart, reconeix que l'actual context polític que es viu en el país ha ajudat ha comercialitzar el seu producte. En poc temps de donar-se a conèixer ja ha superat el miler d'unitats venudes ja sigui en establiments d'arreu del país com a través del lloc web creat especificament per a la seva comercialització (www.barallacatalana.cat).

Tot va començar arran d'un exercici que els van plantejar al tercer curs de graduat d'Art i Disseny de l'Escola Massana de Barcelona en què els alumnes havien de dissenyar una baralla de cartes seguint el mateix format que el de l'espanyola. Després de donar-hi diverses voltes, la Berta va acabar apostant per dissenyar unes cartes que fessin referència a la cultura catalana i les colles tradicionals, ja que sempre havia estat envoltada d'amics pertanyents als diables i a la colla sardanista de Caldes de Montbui, on té la família. D'exercici de curs, va passar a desenvolupar en profunditat la idea com a projecte de final de carrera, després que tingués el vistiplau del professorat. “A partir d'aquell moment va començar un treball de recerca sobre indumentàries i quins eren els típics instruments catalans” documentant-se al Museu de la Música de Barcelona amb l'objectiu de crear “unes cartes netes amb icones fàcils d'identificar” explica Bachs. Castellers, diables, sardanistes i bastoners van ser les colles escollides per mostar els valors de la força, la rauxa i la diversió, la unitat i la solidaritat o el simbolisme i la història amb il·lustracions minimalistes i associant a cadascuna un color concret: el blau del cel als castellers; el vermell del foc als diables; el verd del bosc als bastoners; i el marró de la terra als sardanistes.

Les figures de les cartes es van col·locant formant un cercle de l'1 al 10 per mostar “valors d'equip i de companyonia”, mentre que la número 11 correspon a la indumentària característica de cada colla, i la número 12, a l'instrument que s'hi associa.

Malgrat que va fer un crèdit de lliure elecció a Manresa sobre idees emprenedores i informar-se d'ajudes per tirar endavant el negoci, la Berta va trobar que “era molt complicat tirar-ho endavant”. I va ser quan va ser la clau la figura del seu germà que, a través del portal web Montaweb.com depenent de la societat Destrestana SL, hi va vincular la iniciativa, ja que també li va fer el lloc web on pot vendre en línia la baralla catalana per un import d'11,90 euros. La producció també s'ha fet a Catalunya, ja que la caixa de les cartes està fabricada a Sabadell, la impressió de les cartes s'ha fet a la Roca del Vallès, i els expositors, a Barcelona.

Abans, però, la Berta havia fet treball de formiga, primer buscant botigues per poder vendre el seu producte a través del Google, fins que va “anar a passejar pel centre de cada poble amb els expositors i les cartes i va entrar als establiments per explicar la seva iniciativa”. Reconeix que en la majoria de casos la resposta va ser positiva, segurament perquè “no era una comercial típica sinó una estudiant”, i els deixava en dipòsit vuit baralles perquè ho provessin. A partir d'aquí ja les ven en més de 60 establiments repartits per tota la geografia catalana i, fins i tot, col·leccionistes d'arreu de l'Estat n'hi han demanat.

La iniciativa de la baralla catalana no es va pensar “en clau independentista”, afirma Bachs, sinó per “reforçar la cultura tradicional catalana”, un tema amb què se sent còmode i amb què li agradaria continuar treballant en un futur. Admet que té projectes i idees a desenvolupar, però que encara els ha d'acabar de “meditar i polir” abans de poder-los tirar endavant.