Ben adap­tada al clima i la terra, l'arbe­quina és un con­reu tan emblemàtic al Pri­o­rat com el vi. Pot­ser per això, el 1985 La Mas­ro­jana va començar ela­bo­rant i comer­ci­a­lit­zant aquesta oliva menuda i sabo­rosa i actu­al­ment, amb un 30% sobre el total, és encara el pro­ducte més venut d'aquesta empresa fami­liar pri­o­ra­tina. Amb seu al Mas­roig i ins­tal·laci­ons suple­mentàries a Móra d'Ebre, les seves oli­ves, patés i olis es venen a boti­gues espe­ci­a­lit­za­des de molts països euro­peus i a Amèrica de Nord.

A Cata­lu­nya, on les oli­ves acom­pa­nyen mul­ti­tud de plats i tro­ba­des, ven el 55% de la pro­ducció a un cli­ent fide­lit­zat. “Vam ser els pri­mers a enva­sar arbe­qui­nes, uns 15.000 qui­los. Ara, n'enva­sem uns 300.000”, explica Julià Folch, copro­pi­e­tari de l'empresa. L'ela­bo­ració és arte­sa­nal, sense con­ser­vants ni addi­tius arti­fi­ci­als. “Aigua, sal i, per algu­nes vari­e­tats, her­bes. I que reposi un temps, com s'ha fet tota la vida.” Els cli­ents de La Mas­ro­jana apre­cien les oli­ves. A Cata­lu­nya ven sobre­tot a boti­gues tra­di­ci­o­nals. “La nos­tra filo­so­fia és fer qua­li­tat que arribi a tot­hom. La pre­sen­tació és estàndard. Podríem fer pots més bonics, però més cars. El què tenim clar és que l'espec­ta­cu­lar ha de ser el pro­ducte”. Pre­o­cu­pats per ser hones­tos amb els cli­ents, però també amb els proveïdors: “És molt impor­tant que el con­reu sigui sos­te­ni­ble, perquè és la forma de man­te­nir viu el pai­satge i el ter­ri­tori. Mal­grat la crisi, nosal­tres no hem abai­xat el preu de l'oliva.”

L'empresa es va ini­ciar en l'expor­tació el 1990, i pels mer­cats exte­ri­ors, adapta la pre­sen­tació i la gamma a la cul­tura local. Al nord d'Europa, venen més patés que oli­ves. “El 1996, vam pen­sar que el paté era una bona opor­tu­ni­tat. Ales­ho­res, tan sols hi havia un ela­bo­ra­dor a l'Aragó. I ara, de mar­ques n'hi ha mol­tes, però només en fabri­quem cinc...” Gas­tronòmica­ment, el paté és molt fle­xi­ble i els cui­ners han aju­dat a popu­la­rit­zar-lo a través de sal­ses i bases per a plats. Aquesta gamma suposa el 25% de la fac­tu­ració de la pri­o­ra­tina. “S'ha posat de moda, perquè som un país ale­gre, medi­ter­rani i amb alta cre­a­ti­vi­tat a la cuina”. A Cata­lu­nya, en ven d'oliva arbe­quina i d'empel­tre, però també n'exporta amb for­matge, cacau i de picant amb pebre ver­mell. D'aquesta fle­xi­bi­li­tat i capa­ci­tat cre­a­tiva per adap­tar-se als pala­dars dels mer­cats exte­ri­ors n'ha sor­git una línia d'olis verge extra amb cinc sabors: taronja, lli­mona, romer, all i xili ver­mell. “És un pro­ducte molt espe­cial, perquè no conté essències, sinó que mol­tu­rem l'oliva amb la fruita o l'espècie, que ser­veix de base i després la reti­rem.” És un oli ”alta qua­li­tat, que sols fem per expor­tar, perquè en aquells mer­cats el valo­ren més”. Enguany, als EUA els han dema­nat qua­tre tipus d'oli­ves gor­dal far­ci­des amb all, pebre ver­mell, amet­lla i jalapeño.

A la recerca de més valor afe­git i amb un mer­cat “difícil per la satu­ració i la crisi”, enguany pri­o­rit­zen l'ampli­ació de les expor­ta­ci­ons a Canadà, golf Pèrsic i Amèrica del Sud. Igual que els cli­ents de la botiga online, els estran­gers que han des­co­bert l'oliva “són gent de pala­dar fi, exi­gents i dis­po­sats a pro­var coses noves”.