Eines

Aprendre a innovar

Crisi, valors i innovació

Desenganyem-nos: no hi haurà canvi de valors. Perquè hem convertit els diners i el consum en l'únic valor que dóna sentit a la vida. Per molta gent el més important és comprar un cotxe, una casa, pagar una bona escola als fills, tenir un bon telèfon mòbil, fer certa ostentació... L'expressió “que et vagin bé les coses” implica sempre un cert benestar econòmic i gairebé mai l'associem, per exemple, al benestar espiritual. De què em serveix, el benestar espiritual, si no puc comprar-me l'última novetat informàtica?

No m'agrada gens quan algú diu que la situ­ació de crisi com­por­tarà un canvi de valors. És el que hau­ria de pas­sar, hi estic d'acord. Però no crec que passi. Vivim en una soci­e­tat en què els valors del con­su­misme són massa forts perquè des­a­pa­re­guin en un tres i no res.

Tinc molts col·legues de feina que, ho reco­nec, em tre­uen de polle­guera quan afir­men emba­da­lits que “estem davant d'un canvi de para­digma i que estem entrant en una nova era”. Insis­teixo, no m'ho crec. No nego que una mino­ria (com sem­pre ha pas­sat) pugui estar fent aquest canvi, però res més. La revo­lució hippy dels anys sei­xanta va fer can­viar mol­tes coses però va dei­xar gai­rebé intac­tes les bases fona­men­tals del sis­tema capi­ta­lista: con­sum, ordre, auto­ri­tat, con­trol... Filòsofs crítics com Fou­cault hi van afe­gir que, sub­til­ment, fins i tot van aug­men­tar els meca­nis­mes de con­trol per fer “ciu­ta­dans dòcils i adap­tats”...

Crec que la gent està can­vi­ant perquè no té cap altre remei. Perquè on abans hi gas­ta­ven vuit ara només hi poden gas­tar qua­tre; i poca cosa més. Quan l'eco­no­mia es recu­peri (si és que ho fa mai) i hi puguin tor­nar a gas­tar vuit, ho faran. Quina altra cosa podríem fer en un món que clama cons­tant­ment per con­su­mir sense parar? Quina altra cosa podria pas­sar en una soci­e­tat que, quan deixa de ven­dre cot­xes fa sonar tots els senyals d'alarma? Quina altra cosa podem espe­rar d'uns polítics cor­rup­tes que només pen­sen en l'eco­no­mia?

Desen­ga­nyem-nos: no hi haurà canvi de valors. Perquè hem con­ver­tit els diners i el con­sum en l'únic valor que dóna sen­tit a la vida. Per molta gent, el més impor­tant és com­prar un cotxe, una casa, pagar una bona escola als fills, tenir un bon telèfon mòbil, fer certa osten­tació... L'expressió “que et vagin bé les coses” implica sem­pre un cert benes­tar econòmic i gai­rebé mai l'asso­ciem, per exem­ple, al benes­tar espi­ri­tual. De què em ser­veix, el benes­tar espi­ri­tual, si no puc com­prar-me l'última nove­tat informàtica?

En aquest sen­tit, la inno­vació segueix els matei­xos pas­sos. L'hem con­ver­tida, entre tots, en quel­com asso­ciat a resul­tats i a guanys econòmics. I no és ben bé això. Inno­var, fins i tot en l'empresa, ha de tenir sem­pre l'objec­tiu final de fer la vida més fàcil al cli­ent i de fer-nos, a tots ple­gats, una mica més feliços. I això no està renyit amb els bene­fi­cis econòmics, mal­grat tot, al con­trari, una bona inno­vació és ren­di­ble.

L'autèntic canvi de valors es pro­duirà el dia que siguem capaços d'enten­dre que més enllà del con­sum i dels guanys econòmics hi ha vida. I la filo­so­fia de la inno­vació, quan és autèntica, per­se­gueix això: con­ju­mi­nar feli­ci­tat, eco­no­mia i res­pecte per al nos­tre entorn social i ambi­en­tal. Sense un equi­li­bri entre les tres instàncies sim­ple­ment avui per avui no es pot fer empresa. Tant de bo els meus col·legues i amics tin­guin raó i la crisi ens per­meti obrir camins d'espe­rança. La inno­vació pot ser, en aquest sen­tit, la filo­so­fia que ens ajudi a tren­car vells mot­lles del pas­sat i ens pro­jecti cap a un món dife­rent, més just i més lliure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.