La grip és un procés víric que comporta dues característiques que sempre es donen: 1) no té tractament; i 2) té un principi, un desenvolupament i una fi bastant definits. Amb la crisi del sistema que ha envaït el planeta passa exactament el mateix.

Aquesta crisi no té tractament precisament perquè és sistèmica: s'ha produït com a conseqüència de l'esgotament de la manera com s'estaven fent les coses: el model econòmic. El motor de creixement era la demanda i la manera com es creixia, el consum –de tot, per part de tots, i de manera creixent.

Com que la renda no donava prou per arribar i mantenir aquest nivell de consum (pràcticament cap renda) es va concedir als possibles consumidors una capacitat d'endeutament gegantesca; el problema va arribar quan aquesta capacitat d'endeutament es va esgotar, i es va esgotar la capacitat de consum, és a dir, de generació de creixement; i això, amb un problema afegit: l'enorme deute que s'havia contret durant la fase de creixement i que es devia en el moment que aquest esgotament es va produir.

Per altra banda, el recorregut de la crisi ha estat -està sent- molt delimitat. Al setembre del 2007, manifestació dels primers problemes que ja era impossible de diluir. Al setembre del 2008, fallida d'un banc potent: Lehman Brothers. Entre el gener del 2009 i el maig del 2010, intents d'invertir la situació, infructuosos, evidentment. A partir d'aquí mesures tendents a eliminar tots els excessos creats en la fase de hipercreixement.

No hi ha tractament per a aquesta crisi, perquè l'únic manual que existia és el que es va utilitzar per créixer a força de deute, i aquesta via està tancada perquè és la que ens ha conduït a la mateixa crisi. Tampoc no és possible accelerar la sortida perquè hi ha un temps necessari perquè s'elaborin i s'implementin les receptes que constituiran les bases del nou model: el que substituirà el que s'ha esgotat en la crisi, i això du el seu temps. De totes dues coses en tenim un exemple: la depressió: la crisi sistèmica justament anterior a aquesta.

Ja, ja: he simplificat molt: quan després d'una setmana o deu dies es completa la recuperació del procés gripal, un pot continuar la seva vida, i ara això no passarà, en la crisi. Les crisis sistèmiques, al contrari que les recessions, impliquen canvis profunds: canvis filosòfics i estructurals, canvis de conducta i de comportament; canvis que fan que res no torni a ser com va ser.

I si aquesta crisi no és una simple grip potser seria més exacte comparar-la amb la grip espanyola del 1918.