La grip

La grip és un procés víric que com­porta dues carac­terísti­ques que sem­pre es donen: 1) no té trac­ta­ment; i 2) té un prin­cipi, un desen­vo­lu­pa­ment i una fi bas­tant defi­nits. Amb la crisi del sis­tema que ha envaït el pla­neta passa exac­ta­ment el mateix.

Aquesta crisi no té trac­ta­ment pre­ci­sa­ment perquè és sistèmica: s'ha produït com a con­seqüència de l'esgo­ta­ment de la manera com s'esta­ven fent les coses: el model econòmic. El motor de crei­xe­ment era la demanda i la manera com es crei­xia, el con­sum –de tot, per part de tots, i de manera crei­xent.

Com que la renda no donava prou per arri­bar i man­te­nir aquest nivell de con­sum (pràcti­ca­ment cap renda) es va con­ce­dir als pos­si­bles con­su­mi­dors una capa­ci­tat d'endeu­ta­ment gegan­tesca; el pro­blema va arri­bar quan aquesta capa­ci­tat d'endeu­ta­ment es va esgo­tar, i es va esgo­tar la capa­ci­tat de con­sum, és a dir, de gene­ració de crei­xe­ment; i això, amb un pro­blema afe­git: l'enorme deute que s'havia con­tret durant la fase de crei­xe­ment i que es devia en el moment que aquest esgo­ta­ment es va pro­duir.

Per altra banda, el recor­re­gut de la crisi ha estat -està sent- molt deli­mi­tat. Al setem­bre del 2007, mani­fes­tació dels pri­mers pro­ble­mes que ja era impos­si­ble de diluir. Al setem­bre del 2008, fallida d'un banc potent: Leh­man Brot­hers. Entre el gener del 2009 i el maig del 2010, intents d'inver­tir la situ­ació, infruc­tu­o­sos, evi­dent­ment. A par­tir d'aquí mesu­res ten­dents a eli­mi­nar tots els exces­sos cre­ats en la fase de hiper­crei­xe­ment.

No hi ha trac­ta­ment per a aquesta crisi, perquè l'únic manual que exis­tia és el que es va uti­lit­zar per créixer a força de deute, i aquesta via està tan­cada perquè és la que ens ha conduït a la mateixa crisi. Tam­poc no és pos­si­ble acce­le­rar la sor­tida perquè hi ha un temps neces­sari perquè s'ela­bo­rin i s'imple­men­tin les recep­tes que cons­ti­tui­ran les bases del nou model: el que subs­ti­tuirà el que s'ha esgo­tat en la crisi, i això du el seu temps. De totes dues coses en tenim un exem­ple: la depressió: la crisi sistèmica jus­ta­ment ante­rior a aquesta.

Ja, ja: he sim­pli­fi­cat molt: quan després d'una set­mana o deu dies es com­pleta la recu­pe­ració del procés gri­pal, un pot con­ti­nuar la seva vida, i ara això no pas­sarà, en la crisi. Les cri­sis sistèmiques, al con­trari que les reces­si­ons, impli­quen can­vis pro­funds: can­vis filosòfics i estruc­tu­rals, can­vis de con­ducta i de com­por­ta­ment; can­vis que fan que res no torni a ser com va ser.

I si aquesta crisi no és una sim­ple grip pot­ser seria més exacte com­pa­rar-la amb la grip espa­nyola del 1918.