Per raons que són difícils de saber, l'obra de per­so­na­li­tats com la del diplomàtic i empre­sari (i lingüista) català Sini­bald de Mas i Sans (Bar­ce­lona, 1809-Madrid, 1868) és poc o gens cone­guda, a des­grat de les múlti­ples raons que tindríem per acos­tar-nos-hi. Podria ser que les edi­ci­ons digi­ta­lit­za­des de com a mínim dos lli­bres seus (La Ibe­ria i Informe sobre Fili­pi­nes) i les noves edi­ci­ons en paper i les tra­duc­ci­ons d'alguns dels seus papers a l'anglès (Secret report) aca­bin fent forat en el món acadèmic, o en el món periodístic. Sobre­tot, si una de les seves pas­si­ons –la Xina- con­ti­nua el seu crei­xe­ment econòmic i, doncs, interessa cada cop més.

No tot­hom, val a dir-ho, ha tin­gut un avi nave­gant i cor­sari, que, alhora, fos l'ama­tent direc­tor –el pri­mer- d'una gran escola tècnica: la de Nàutica. L'avi es deia Sini­bald de Mas i Gas (Tor­re­dem­barra, 1735- Bar­ce­lona, 1806), féu el cors, fou segres­tat per pira­tes i la Junta de Comerç de Bar­ce­lona li encar­regà el 1769 de posar en marxa la pri­mera Escola de Nàutica cata­lana (que segueix al 2013: és l'actual Facul­tat de Nàutica de la UPC). El nos­tre Sini­bald fou fill d'un Rafael de Mas, també nave­gant, que era un dels nou fills (3 nois i 6 noies) del pri­mer Sini­bald.

For­mat a casa seva, amb faci­li­tat per a l'apre­nen­tatge de les llengües i havent lle­git els lli­bres de Domènec Badia, Ali Bei, el 1834, embarcà a Mar­se­lla en direcció a l'arxipèlag de les Fili­pi­nes i a la Xina. Havia acon­se­guit que el govern de Madrid li encar­regués un con­junt de mis­si­ons en àmbits molt diver­sos. La pri­mera etapa fou Cons­tan­ti­no­ble, on va viure dos anys, i des d'on es des­plaçà a Bei­rut, Alep, Pal­mira, Damasc, Bag­dad. I a Grècia. Un pri­mer resul­tat d'aquesta estada fou la Memo­ria sobre el reino de Gre­cia, remi­tida a fina­les de 1834. En aquest informe, Sini­bald de Mas ana­litza la situ­ació política i, sobre­tot, econòmica d'un país com Grècia, que tot just s'aca­bava d'inde­pen­dit­zar, des­lli­gant-se de l'Imperi Otomà, i estava cons­truint-se un estat propi. Mas, per exem­ple, observa el pri­mi­ti­visme de les eines uti­lit­za­des en el tre­ball agrari, la mala con­ser­vació dels bos­cos, etcètera.

La següent etapa seria Egipte. Com que Madrid tar­dava a pagar o, direc­ta­ment, no li pagava la feina, Mas, d'acord amb el metge Fran­cesc Gai­tan, ins­tal·lat feia temps al Caire, va diri­gir la cons­trucció, al cos­tat del Nil, d'una granja avícola de grans dimen­si­ons, seguint un vell pro­ce­di­ment d'incu­bació local que ell feria des­co­brir als occi­den­tals. Com que Mas tenia vocació pedagògica, més tard publi­ca­ria, pri­mer en anglès, a Cal­cuta, i després en cas­tellà, a Manila, una memòria sobre la tècnica egípcia de pro­duir ous i pollets. La bio­gra­fia d'Antoni Homs de Sini­bald de Mas ho explica molt bé. La diplomàcia, és prou sabut, no exclou l'empre­ne­do­ria.

Però Mas tenia, per damunt de tot, la idea de conèixer i tre­pit­jar la Xina. El 1838 es posà, de nou, en marxa. Arri­bar-hi no seria fàcil, car optà per tra­ves­sar, per terra, la península aràbiga, viure un temps a Pèrsia i un altre temps a l'Índia, a Cal­cuta i a Benarés. Així, sense pro­po­sar-s'ho, des de Port Said anava seguint els pas­sos de l'Imperi Britànic.

L'etapa prèvia a la xinesa fou una estada de dos anys i mig a les illes Fili­pi­nes, colònia de la Corona espa­nyola des del segle XVI, molt ante­rior, doncs, a la febre colo­nit­za­dora de les potències euro­pees, que cris­tal·lit­za­ria al dar­rer terç del segle XIX. A l'arxipèlag filipí, Sini­bald de Mas va escriure i va publi­car el Informe sobre el estado de las islas Fili­pi­nas en 1842 (Manila, 1843. 2 vols.).

Com que Madrid no li pagava el sou (ni les die­tes!) a més de pas­sar un temps en un hos­pi­tal colo­nial de baixa qua­li­tat, Mas va assa­jar de gua­nyar-se la vida amb altres ocu­pa­ci­ons. A les webs fili­pi­nes, Mas és pre­sen­tat com a viat­ger, diplomàtic, etcètera, i, sobre­tot, com a intro­duc­tor de la revo­lu­cionària tècnica de la foto­gra­fia a l'arxipèlag. De fet, el seu informe és deu­tor, diuen els ente­sos, de la seva feina de fotògraf ambu­lant.

L'informe de Mas, amb edi­ci­ons, al seu moment, a Manila i Madrid, i una edició rela­ti­va­ment recent que inclou la tra­ducció a l'anglès, és una enci­clopèdia que inclou tot allò que un euro­peu vol saber sobre les illes. Això vol dir que, per exem­ple, Mas no evita de par­lar de les qüesti­ons més fos­ques –l'escla­visme, la poligàmia, etcètera- de l'orga­nit­zació social i fami­liar dels dife­rents grups humans que con­fi­gu­ra­ven la soci­e­tat fili­pina. Per bé que no és explícita, la con­clusió de Mas és que el cost del man­te­ni­ment de les Fili­pi­nes com a colònia espa­nyola era exces­siu. La inde­pendència, ben segur, era millor.